A un total de vint-i-cinc graus de la Universitat de GironaÉs el cas de Llengua i Literatura Catalanes, on només catorze estudiants han demanat plaça per al proper curs 2020-2021, tot i haver-n'hi fins a vuitanta-set de disponibles.
Segons fonts de la mateixa universitat i prenent les dades de la primera assignació de places d'aquest curs, un 40 per cent de les diferents modalitats de grau disponibles a la UdG es poden cursar amb tan sols un cinc de nota de tall, una nota que prové de la mitjana del Batxillerat i les proves de la selectivitat i que correspon, per tant, a la de l'últim estudiant que ha obtingut plaça.
Tot i l'augment de la nota de tall d'aquelles carreres amb més difícil accés, és remarcable la quantitat de carreres de la Universitat de Girona, gairebé la meitat, a les quals es pot accedir només superant les proves. Segons el vicerector de la Universitat de Girona, Josep Maria Serra i Bonet, això és quelcom que «passa a tot el sistema universitari català», i afegeix que encara falta per veure «el comportament de les matrícules».
Més oferta que demanda
La universitat ha vist incrementat en un 4% el nombre de les seves sol·licituds. Concretament, en primera preferència, a la UdG han passat de 3.626 sol·licituds a l'any 2019 a rebre'n 3.954 enguany, un augment «més que notable», afirma el vicerector.
A què són degudes, doncs, aquestes notes de tall baixes? En primer lloc, cal destacar que la nota mitjana de selectivitatAixò indica, doncs, que els vint-i-cinc graus de la UdG amb una nota de tall de cinc presenten més oferta que demanda. És a dir, hi ha més places en tots aquests graus respecte al nombre d'estudiants que volen cursar-los.
En aquestes modalitats, cal tenir en compte que s'hi sumen els graus que s'imparteixen a centres adscrits, centres de gestió privada que col·laboren amb la UdG, els quals tendeixen a la proliferació de graus d'una mateixa temàtica. Un exemple són els sis graus de turisme que ofereix la UdG, un dels quals és públic, mentre que els altres cinc són en centres adscrits (al Maresme i a Barcelona). A tots sis s'hi pot accedir només amb un cinc de nota de tall.
«A classe som molt pocs»
«Vam començar la carrera sent una trentena d'alumnes i ara som cinc», explica Andra Moise, estudiant de quart curs de Llengua i Literatura Espanyoles. Per a Moise, la carrera està «mal organitzada» i les assignatures «no estan ben enfocades» perquè, per ser un grup tan reduït, han de compartir assignatures amb altres graus de la Facultat. «Fins l'any passat tenia assignatures comunes, en un moment de la carrera on ja hauria de començar a haver-hi continguts més específics», i afegeix: «Això ens desmotiva». Pel vicerector, en canvi, les carreres de lletres tenen «necessàriament» moltes assignatures comunes i explica, a més, que «no és una qüestió d'estalvi» aquest agrupament, sinó una decisió acadèmica.
D'altra banda, Marta Avellí, estudiant de tercer curs d'Enginyeria Química, valora que un cop s'ha superat el primer any, quan comparteixen aules amb estudiants d'altres graus, ser pocs alumnes per classe els és positiu: «Els professors poden ser més propers i ajudar-te en el que faci falta. Fins i tot saben el teu nom!». A més a més, Avellí explica que a les enginyeries «hi ha estudiants que decideixen entrar perquè veuen que només els cal treure un cinc i a primer ho deixen per la dificultat que té la carrera».
Alguns dels exemples més remarcables són Enginyeria Elèctrica o Geografia, a banda dels graus a escoles adscrites, com Gestió Hotelera i Turística, on només han fet la sol·licitud 11 persones. De fet, a cap de les vint-i-cinc carreres amb un cinc se supera el 50% de sol·licitud de places respecte a l'oferta, sinó que se situa al voltant del 30 per cent.
