El volum de deixalles que s'acumulen al fons del mar és tan gran que investigadors de l'Institut de Ciències del Mar han trobat esponges carnívores que han crescut sobre deixalles al canyó de esponges Blanes Segons va avançar ahir Ràdio Girona-SER Catalunya, els investigadors han trobat les primeres esponges carnívores del litoral català sobre un manyoc de cordes de niló i altres plàstics a 700 metres de profunditat del mar de la localitat de la Costa Brava.
«El que mai s'havia vist abans és que era una espècie tan única que pugués créixer sobre porqueria», ha explicat el biòleg marí Andreu Santín a l'emissora. Santín assegura que el plàstic ha resultat ser un substrat «igual de bo» que les roques, ja que en els plàstics de la vall submarina de Blanes han trobat fins a trenta individus en només deu centímetres quadrats, quan habitualment acostumen a viure en solitari.
Tot i això, els investigadors deixen clar que els plàstics no són, en cap cas, bons per al medi ambient. «L'efecte exacte és difícil de saber, però se sap que tots aquests plàstics i altres deixalles deixen anar multitud de compostos a l'aigua marina», assenyala Andreu Santín.
Espècie protegida al Mediterrani
Malgrat que les de Blanes són les primeres esponges carnívores que es documenten al litoral català, la seva existència ja s'intuïa perquè són una espècie protegida del Mediterrani, sota la Convenció de Barcelona. Amb aquesta espècie, coneguda científicament com a Lycopodina hypogea, es va poder demostrar que existien les esponges carnívores a mitjans dels anys 90. Aquesta espècie s'alimenta de petits crustacis com a forma de subsistir a gran profunditat.
La troballa es va realitzar de forma fortuïta durant el mes de febrer, durant una expedició del projecte ABRIC del CSIC, que constava de 23 científics i dos robots, a bord del buc oceanogràfic Sarmiento de Gamboa.
A més, el mateix equip del CISC també va poder descobrir a Blanes una nova espècie d'esponja al món. Es tracta de l' Hamigera biblioniae, i està dedicada a Maria Antònia Bibiloni, una de les pioneres de la investigació dels porífers catalans, que va treballar al litoral de la Costa Brava al llarg de la dècada dels anys 80.
Primera troballa en mar profund
Aquest gènere d'esponges era conegut exclusivament del litoral, i la nova espècie representa la primera troballa en mar profund, essent associada a comunitats de coralls d'aigua freda. Aquest fet reforça la idea que es tracta d'ecosistemes molt rics i encara poc explorats, amb una gran quantitat d'espècies que encara no han estat descrites.
Un altre aspecte que fa curiosa aquesta troballa és que aquest tipus d'esponges es troba només al mar Mediterrani i a Oceania. Els científics ho justifiquen perquè van aparèixer o tenen ancestres a l'oceà de Tetis, que va existir durant una bona part del Mesozoic, a l'edat dels rèptils, i que és considerat l'antecedent de l'actual Mediterrani.
