20 de agost de 2020
20.08.2020
Diari de Girona

Deu petits municipis gironins demanen poder recuperar l'escola

Entre els que han formulat la petició hi ha Parlavà, Campllong, la Vall de Bianya, Llambilles i Sant Miquel de Campmajor · El departament ho estudiarà cas a cas, però ho veu amb bons ulls

20.08.2020 | 00:32
L'escola de St. Miquel de Campmajor, avui espai de joves i gent gran.

Deu municipis de les comarques gironines han demanat al Departament d'Educació recuperar l'escola rural, i des dels serveis territorials ja han avançat que estan en converses amb els municipis que han fet la petició per tornar a obrir els centres a partir del curs 2021-2022. El seu director, Martí Fonalleras, ha advertit que ho estudiaran «cas per cas» i el setembre de l'any vinent ja es podrien tornar a obrir les primeres escoles rurals en municipis que les havien perdut. Alguns dels alcaldes que han fet la petició han celebrat la notícia, ja que sense escola afirmen que les seves localitats han perdut «cohesió» entre els joves.

El Departament d'Educació reobrirà algunes de les escoles de pobles petits de les comarques gironines que van tancar a causa de la pèrdua d'alumnes. El director dels serveis territorials d'Educació, Martí Fonalleras, ha detallat que estan estudiant reobrir centres en deu municipis de la demarcació després que aquests els hagin demanat recuperar l'escola. El director dels serveis territorials considera que «un poble sense escola és un poble mort», i per això ha garantit als municipis que estudiaran les propostes «cas per cas» i que començaran a articular el projecte per obrir els primers centres de cara al curs 2021-2022. Segons ha explicat Fonalleras, l'objectiu és fer una «prova pilot» amb alguns municipis i a poc a poc anar-ho implementant en altres pobles petits.

Inversió «mínima»

De tota manera, abans de decidir si s'obre o no l'escola, Educació analitzarà tres criteris bàsics. El primer d'ells és que els pobles comptin amb instal·lacions i la inversió en edificis hagi de ser «mínima» per part del departament. En segon lloc, que hi hagi suficient massa crítica com per omplir l'escola més d'un curs. En aquest cas, s'estudiarà si hi ha pobles «amb tendència de creixement», ja que pot influir en el futur alumnat de l'escola. Per últim, es vigilarà que els alumnes que vagin a la nova escola no obliguin a tancar escoles de pobles veïns. «No podem vestir un sant per despullar-ne un altre», argumenta Fonalleras.

Tot i així, el responsable d'Educació a la demarcació ha insistit en què el departament vol «mantenir aquest entramat de pobles petits» que hi ha a les comarques gironines i per això el Govern els ha de «cuidar». «Si no els donem els serveis mínims, aniran desapareixent», ha afegit Martí Fonalleras.

Un projecte sorgit a Parlavà

La idea va sorgir ara fa un any, quan l'alcalde de Parlavà va mostrar el seu interès en recuperar l'escola al poble al departament. Fonalleras va traslladar la petició al conseller, que ho va veure amb bons ulls i al juliol de 2019 visitava la població per aprofundir més en el projecte que plantejava el consistori. A partir d'aquí, a poc a poc la llista de pobles que van fer una petició similar es va anar allargant. Després de Parlavà, va venir Campllong i la Vall de Bianya. Amb el confinament, a més, molts ajuntaments van proposar espais al departament per poder fer-hi classe durant la desescalada i van aprofitar l'ocasió per proposar la reobertura dels seus centres.

Un d'ells va ser Sant Miquel de Campmajor, que va ser l'últim municipi gironí que va tancar la seva escola ara fa quatre anys. El seu alcalde, Oriol Serrà, ha detallat que en aquell moment el centre es va tancar per una «anomalia» i creu que si Educació opta per tornar aquest servei al municipi serà un moment per «reestablir el greuge». Serrà, però, ha destacat que la reobertura de l'escola és «important» per mantenir l'essència de poble. El batlle ha afirmat que amb l'escola oberta «hi havia una vida social que ara no hi és». En el seu cas, quan Educació va decidir tancar l'escola, van convertir l'edifici en un espai per a joves i una ampliació del casal de la gent gran. Tot i així, les instal·lacions estan preparades per tornar a acollir alumnes i professors.

Recuperar la «cohesió juvenil»

Llambilles és un altre dels municipis que s'ha sumat a la llista de pobles que volen tornar a tenir escola. En el seu cas es va tancar el 1999, fa més de 20 anys. Ara, l'antic edifici es fa servir com a sales polivalents on se celebren actes i activitats. De tota manera, l'alcalde, Josep Maria Vidal, ha avançat que el consistori està «preparat per oferir espais» que acullin la nova escola. «Els espais hi són i la capacitat de fer inversions per adaptar-los, també», ha destacat l'alcalde.

De fet, Vidal ha apuntat que seria especialment important tornar a obrir les aules al municipi per tal de poder «recuperar la cohesió» entre els joves. «Els nostres joves d'entre 20 i 25 anys no es coneixen entre ells perquè el seu únic nexe són les activitats extraescolars que es feien al municipi», assenyala el batlle, que lamenta que «no tenen la vida social a Llambilles». Per aquest motiu, i amb l'objectiu de revertir la situació, l'Ajuntament va decidir organitzar casals d'estiu per facilitar aquesta vida social entre joves del municipi.

Altres municipis que han demanat la reobertura són Gombrèn, Maià de Montcal, Palau de Santa Eulàlia i Lladó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook