El nombre d'esglésies evangèliques continua creixent a les comarques gironines, mentre que la xifra d'oratoris islàmics, que també havia experimentat un creixement important en els darrers anys, s'ha frenat. Així es desprèn de la darrera actualització del Mapa Religiós de Catalunya, publicada per la Direcció General d'Afers Religiosos, amb dades corresponents a 2019. Pel que fa a la religió catòlica, no actualitza les dades des de 2013, de manera que no se'n pot seguir l'evolució.
Les dades del mapa evidencien, un any més, que la diversitat religiosa és una realitat consolidada a les comarques gironines. Al Gironès hi ha presents onze confessions; a l'Alt Empordà se'n registren nou; a la Garrotxa i la Selva, set; al Baix Empordà i al Ripollès, sis; i al Pla de l'Estany i la Cerdanya, quatre. Per tradició, la confessió catòlica, malgrat no actualitzar les dades, continua essent, amb diferència, la que compta amb una major quantitat de centres de culte, ja que l'any 2013 manifestava tenir-ne 1.175.
A continuació, la segona religió amb un major arrelament a les comarques de Girona són les esglésies evangèliques. Es tracta d'una confessió molt heterogènia i fragmentada però que està molt arrelada entre la comunitat llatinoamericana, que ha suposat un dels principals fluxos migratoris de les comarques gironines en els darrers anys. Entre 2013 i 2018 va experimentar un creixement del 10%, i aquest increment no s'ha aturat de cara a 2019, ja que ha passat de 88 a 91 centres de culte. La majoria es troben a les comarques del Gironès (35) i l'Alt Empordà (22), tot i que també destaquen els 12 que hi ha a la Selva.
En tercera posició, després de les esglésies catòliques i evangèliques, es troben els oratoris islàmics. Malgrat que van experimentar un creixement detsacat entre 2013 i 2018, tot passant de 51 a 58, durant el 2019 en va tancar un i per tant en aquests moments n'hi ha 57. De nou, les comarques més poblades són les que tenen un major nombre d'oratoris, però en aquest cas el primer lloc és per a l'Alt Empordà i la Selva, amb 14 cadascun, i a continuació es troba el Gironès, amb 12. Destaca el fet que a la Cerdanya no n'hi ha cap, mentre que al Ripollès se'n troben dos de registrats.
La quarta posició l'ocupen les esglésies ortodoxes, que tenen arrel cristiana -igual que les catòliques i evangèliques- i que tenen una presència especialment elevada entre els immigrants procedents de l'Europa de l'Est. Segons les dades del Mapa Religiós, es tracta d'unes comunitats estables i consolidades a les comarques gironines, ja que l'any 2013 n'hi havia 15 i a 2019 n'hi havia 16, les mateixes que durant el 2018.
A continuació es troben els temples budistes, religió que es fonamenta en els ensenyaments de Siddhartha Gautama, Buda. A les comarques gironines hi ha quinze temples dedicats a aquesta confessió, un més que l'any anterior. Les comarques de l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Gironès i la Selva n'acullen tres cadascuna.
Els Testimonis de Jehovà -entitat religiosa creda pel nord-americà Charles Russell l'any 1886 i coneguda per algunes de les seves polèmiques interpretacions de la Bíblia- són, igual que els ortodoxos, una comunitat estable a la demarcació de Girona. L'any passat tenien tretze centres, un menys que l'any 2013.
Les confessions minoritàries
La resta de confessions tenen una presència molt més testimonial, ja que totes es troben per sota dels deu centres de cultes. Així, a la província de Girona es registren cinc temples sikh -dos al Gironès, dos a la Selva i un altre a la Garrotxa-, tres esglésies adventistes (una a l'Alt Empordà i l'altra al Gironès) i dos temples hindús (ambdós a l'Alt Empordà). També hi ha un centre dedicat a la fe Bahá'í i una església dels Sants dels Darrers Dies. En canvi, no hi ha documentat cap centre dedicat al taoisme ni cap sinagoga jueva.
