El faig i l'alzina són els arbres del Montseny més vulnerables al canvi climàtic, especialment en escenaris de sequera. És per això que el projecte Life Clinomics, coordinat per la Diputació de Barcelona i que compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona, està identificant quines són les masses foretals més fràgils del Parc Natural i Reserva de la Biosfera per tal de poder definir nous models de gestió que ajudin les espècies amenaçades a ser «més resistents i resilients» en el futur.
El projecte vol reduir la vulnerabilitat de tres sectors rellevants del Montseny: l'agrari, el forestal i el turístic. Per això, la Mesa Territorial per a l'Adaptació al Canvi Climàtic del Montseny (MeTACC) ha organitzat sis trobades, que han reunit un total de cinquanta persones, que han servit per acabar de definir i consensuar els efectes del canvi climàtic al massís i les 32 accions del Pla d'Actuació per a l'Adaptació al Canvi Climàtic.
Un dels principals riscos detectats al Montseny, igual que succeeix en altres zones de Catalunya com l'Alt Penedès o les Terres de l'Ebre, és la menor disponibilitat d'aigua a causa del canvi climàtic, que afecta directament els cabals dels rius i rieres, alhora que es preveu una major durada de l'estiatge. Això pot tenir efectes sobre els boscos del Montseny, que poden patir canvis en la distribució i l'evolució de les seves espècies, així com un major risc d'incendis forestals.
En aquest context, durant l'última reunió del MeTACC es va acordar elaborar un estudi sobre l'afectació del canvi climàtic als boscos del Parc Natural, per tal d'identificar les zones forestals (boscos i pastures del massís) més vulnerables i la definició dels models de gestió que els permetin adaptar-s'hi millor.
La Diputació de Girona, com a cogestora del Parc Natural del Montseny, ha format part de l'equip tècnic encarregat de redactar la «Cartografia i caracterització de les masses forestals més vulnerables al canvi climàtic de la Reserva de la Biosfera del Montseny», que ha liderat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Aquest treball inclou una anàlisi històrica dels últims 25 anys a partir de les dades dels tres inventaris forestals nacionals, una recopilació de cartografia temàtica sobre la idoneïtat i la vulnerabilitat de les espècies presents al massís; i una cartografia participativa, amb tècnics i experts, sobre la sensibilitat de les espècies.
Vulnerabilitat mitjana-alta
La vulnerabilitat dels boscos del Montseny s'ha calculat a partir del mapa de vulnerabilitat dels boscos de Catalunya, Vulnemap. Els resultats d'aquest mapa per a un escenari de sequera greu indiquen una vulnerabilitat mitjana i alta arreu del massís, excepte les zones més baixes i les de la perifèria meridional, oriental i occidental. En aquest escenari, l'espècie més vulnerable, tenint en compte la superfície afectada, seria l'alzina, seguida del faig. En canvi, les espècies de pi i suro es mostren bastant resistents a la falta greu d'aigua.
En canvi, els resultats per a un escenari de sequera moderada mostren una vulnerabilitat més baixa arreu del massís, excepte les zones més elevades. En aquest context, l'espècie que patiria un major risc seria el faig, seguida del pinastre i el pi pinyer.
Segons indiquen els responsables del projecte, la posada en comú de la cartografia tècnica amb els experts del territori ha permès enriquir els resultats. D'aquesta manera, han comprovat que les àrees més vulnerables se situen a les zones de sòls més prims (carenes) o pedregosos, així com en zones de fort pendent, d'exposició sud o carenes.
En relació amb l'anàlisi de les espècies, es considera que l'alzina seria la que tindria més afectació en superfície, seguida per les suredes, alhora que el 80% de les pinedes de pi roig ja s'han identificat actualment com a a fectades. A més, les fagedes s'han tipificat com una de les espècies més vulnerables a la sequera, però tot i això la superfície afectada actualment es considera relativament baixa, encara que es podria incrementar més endavant.
Pel que fa a les castanyedes, espècie emblemàtica del Montseny, alguns grups les consideren molt vulnerables, especialment en les cotes més baixes del massís, on la seva qualitat d'estació és més baixa.
