La xifra de sol·licituds per accedir a un habitatge protegit ha crescut un 43% entre els anys 2015 i 2019 a les comarques gironines, coincidint amb una etapa en què els preus del lloguer han crescut de forma exponencial i han comportat nombrosos problemes d'accés a l'habitatge. Així, mentre que l'any 2015 es van registrar 1.192 peticions al conjunt de la demarcació, l'any passat la xifra va ascendir fins a 1.715, segons dades de la Generalitat.

Aquesta evolució a l'alça constata que l'accés a l'habitatge és un problema per a cada cop més persones. Per comarques, la que va registrar un major nombre de peticions va ser el Gironès, que és la més poblada, amb 628 sol·licituds registrades al llarg de l'any passat. A continuació es van situar la Garrotxa, amb 344; l'Alt Empordà, amb 209, el Baix Empordà amb 195, i la Selva, amb 189. En canvi, les comarques de muntanya -Ripollès i Cerdanya- són les que van formular menys peticions (74 i 23, respectivament), tot i que també s'ha de tenir en compte que són les que compten amb un menor volum de població. Les 1.715 peticions registrades l'any passat a les comarques gironines suposen gairebé un 6% de les gairebé 30.000 que es van presentar en el conjunt de Catalunya, la immensa majoria de les quals a la província de Barcelona.

Com que les peticions d'habitatge de protecció oficial s'acumulen, ja que no s'acostumen a resoldre el mateix any, la Generalitat indica que, l'any passat, hi havia inscrites a les comarques gironines un total de 11.279 de peticions per accedir a un habitatge protegit. En aquest cas, la xifra ha crescut un 62% respecte a l'any 2015, quan n'hi havia 6.930 de comptabilitzades. De nou, la comarca del Gironès és la que compta amb una major quantitat de peticions acumulades (3.387), en aquest cas seguida del Baix Empordà (1.988)i l'Alt Empodà (1.737). A poca distància es troben la Garrotxa (1.647) i la Selva (1.449), mentre que el Pla de l'Estany (501), el Ripollès (339) i la Cerdanya (265) són les que menys peticions acumulen.

A les comarques gironines, un 36% de les persones que durant l'any passat van demanar accedir a un habitatge de protecció oficial viuen soles, mentre que en un 23% dels casos hi volen viure dues persones. Un 16% dels sol·licitants són llars que tenen tres o més membres, un 13% són famílies de quatre persones i en un 7% són unitats de convivència amb cinc membres. De la mateixa manera, un 5% de les peticions procedeixen de famílies nombroses i un 3% de les inscripcions corresponen a famílies monoparentals.

Per edats, destaca el fet que el principal grup de sol·licitants no són els més joves, sinó la franja de mitjana edat, compresa entre els 35 i els 65 anys. Un 69% de les peticions provenen d'aquest col·lectiu, mentre que només un 21% estan formulades per menors de 35 anys. Mentrestant, els majors de 65 anys han presentat un 11% de les peticions.

En relació amb el gènere, els homes han presentat un 55% de les sol·licituds, mentre que les dones se situen en un 45%. Si s'obseva la nacionalitat, la major part dels sol·licitants són de nacionalitat espanyola (57%), mentre que un 42% són immigrants no comunitaris.

Per tal de donar resposta a tota aquesta demanda, les dades de la Generalitat indiquen que durant el 2019 es van iniciar 1.884 habitatges amb protecció oficial, fet que representa un 12,9% dels habitatges començats a Catalunya, dels quals un 59% estaven promoguts per entitats sense ànims de lucre. A més, segons el mateix informe, també es van visar un total de 5.050 contractes per a la compra o el lloguer d'un habitatge protegit, dels quals el 37,8% són de lloguer o lloguer amb opció de compra.