«Abans d'entrar en l'entrevista -precisa el científic Daniel Scott-Algara (Caracas, 10 d'abril de 1953)-, voldria explicar que en tota infecció hi ha dos factors principals: un és el patogen i l'altre és l'hoste (el que anomenem relació patogen hoste). En el cas d'avui és el SARS-CoV-2 i l'home. Llavors hi ha factors, tant del virus com de l'individu, que tindran un paper fonamental en la infecció».

El sorprèn l'extensió que ha pres la malaltia arreu del món?

Quan vaig veure els primers casos la primera setmana de gener, em vaig dir que la situació era preocupant. Per què? Perquè quan estem diagnosticant una nova malaltia infectocontagiosa ho fem amb retard pel que fa als casos reals (els recordo l'inici de l'epidèmia de sida). Vaig pensar que tindríem un hivern amb molts casos. Però mai vaig imaginar que estariem així, amb una pandèmia de l'amplitud actual.

Aquesta setmana s'han reportat casos de reinfeccions a Hong Kong, Holanda, Bèlgica... Aquesta és una mala o bona notícia? Quines implicacions té per a les vacunes i per a la investigació del virus?

De casos de reinfecció n'hi ha, i han estat reportats en moltes malalties virals; no ha de ser tan estrany amb el SARS-CoV-2. Caldria esperar estudis posteriors per saber quant és la proporció d'aquests casos pel que fa al total d'infectats. Les conseqüències en salut pública i per a les vacunes les determinaran els estudis futurs. Una pregunta important ha de ser si les persones que van tenir la infecció i es van recuperar han de seguir tenint mesures de protecció?

En el cas del pacient de Hong Kong, reinfectat després d'un viatge a Espanya, s'ha determinat que en la seva segona infecció va contraure el virus de la soca més comuna a Europa, més infectiva.

Jo no diria més infectiva, però sí diferent. La diferència es troba en parts de virus que són reconegudes pel sistema immune i que podria explicar en part l'absència d'immunitat creuada entre les dues variants.

Vostè ha realitzat estudis sobre pacients exposats però no infectats pel VIH, el virus de la sida, que han mostrat el paper de les cèl·lules NK («natural killer», cèl·lules «assassines naturals») en la resistència contra la infecció. Hi pot haver una immunitat innata cel·lular de certs individus a la SARS-CoV-2 fins i tot sense haver tingut cap contacte amb el virus?

Cal dir que el sistema immunitari pot tenir una acció positiva o negativa en la infecció. Semblaria que una resposta exagerada del sistema immune (inflamació) està implicada en els casos greus de covid-19. També un retard en la resposta de sistema innat de defensa (summament eficaç per eliminar o impedir la disseminació dels virus). Les cèl·lules assassines pertanyen a aquest últim grup. Un estudi recent demostra l'associació de certes poblacions de cèl·lules assassines amb la gravetat de la infecció. La implicació d'aquestes cèl·lules en resistència «natural» a altres malalties virals (com el VIH o les hepatitis) està ben demostrada. No m'estranyaria que estudis futurs ho demostrin.

Hi ha hagut altres estudis, com el de l'Institut Karolinska de Suècia, publicat a «Cell» i amb participació de dos científics espanyols, que demostra el paper de la immunitat per limfòcits T. Queda molt per saber sobre la immunitat humana davant la covid-19?

Com hem vist, la resposta dels limfòcits T pot tenir un paper important. Aquest article ha descrit la diversitat de la resposta de cèl·lules T. Aquests estudis són molt importants per saber com el virus afecta la resposta i com l'organisme respon per intentar eliminar-lo. Les implicacions d'aquests resultats són molt importants per al desenvolupament de vacunes i per saber com responen els individus-vacunes.

Circulen rumors sobre la fabricació en laboratori del virus. Fins i tot alguns dels antivacunes sostenen que s'ha creat a l'Institut Pasteur, on vostè treballa. Quina és la seva reacció davant d'aquestes falses informacions? És millor ignorar-les o rebatre-les?

Sempre han circulat notícies així i ara més en les xarxes socials. Jo crec que tothom té llibertat per dir la seva. És sobretot quan la informació és manipulada quan hi ha un «perill» de mala informació per al públic. Es pot considerar que debatre és donar importància a aquestes falses notícies.

Sembla que la vacuna desenvolupada a la Universitat d'Oxford és la que té més probabilitats d'èxit en un termini més curt, o això és el que opina la majoria dels científics. Coincideix amb aquesta percepció?

La meva opinió és que hi ha molts interessos econòmics i polítics al darrere de tot això per pronunciar-se.

S'estima que la taxa de cobertura vacunal contra el xarampió, per exemple, ha de ser del 95% per assegurar la immunitat de grup. Se sap quina taxa de cobertura es necessitarà per a la de la covid-19?

Una vacuna ha de tenir una eficàcia d'almenys el 70% -i és el mínim- per poder ser utilitzada àmpliament. Amb aquest mínim d'eficàcia, s'ha de cobrir més del 95% de població si volem la immunitat col·lectiva.

Es convertirà el SARS-CoV-2 en un virus endèmic a tot el món? Haurem de vacunar-nos periòdicament davant d'ell?

Excel·lent pregunta, els la deixo als epidemiòlegs. Les dades actuals semblen indicar que el SARS-CoV-2 prendrà aquest camí, com els altres coronavirus.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus