Que una persona arribi a cent anys és excepcional, però que una centenària, a més, superi la covid-19, un virus que ha incidit especialment sobre la població de més edat, esdevé una sorprenent bona notícia. Encarnació Bou Ferres, de Caldes de Malavella, forma part d'aquest reduïdíssim grup de persones que reuneixen les dues circumstàncies. Als seus cent anys -i a només dos mesos de fer-ne 101-, ha superat la malaltia, que se li ha manifestat, per sort, amb només un símptoma, la febre.
Símptomes molt lleus
Això sí, en el moment en què es va saber el diagnòstic i que es tractava d'un cas positiu per coronavirus, la notícia va ser rebuda amb preocupació per la seva família. «Quan va donar positiu, jo em vaig pensar que això ja seria el final», explica una de les seves filles, Núria Masllorens, en un moment en què semblava que la seva mare havia aconseguit sortejar la malaltia, esquivant el virus durant la primera onada.
Bou viu en una residència per a gent gran de Girona des que es va trencar el fèmur i Masllorens no se'n va poder fer més càrrec. Quan la van trucar de la residència fa tres setmanes per notificar-li el positiu de la seva mare, a Masllorens també li van indicar que l'haurien de traslladar a un hospital, tot seguint les indicacions de Salut. La filla no la va poder acompanyar, «com havia fet sempre» que havia hagut de desplaçar-se a centres sanitaris.
Tot i això, per fortuna, els símptomes no van anar a més. «De seguida que va arribar a l'hospital, el metge em va dir que tenia molt pocs símptomes. Sempre ha estat bé», indica Masllorens, «dins les seves dificultats».
Bou va estar ingressada dues setmanes, durant les quals la seva filla va estar pendent d'ella cada dia, tot i no poder parlar-hi directament. «El doctor sempre es posava al telèfon i em preguntava com estava jo», comenta la seva filla, molt agraïda al centre sociosanitari per l'atenció que va rebre la seva mare en tot moment.
Només un dia Masllorens va poder visitar-la, i amb totes les precaucions que s'exigeixen. Això implicava que havia d'entrar a l'habitació vestida amb els equips de protecció individual. «Vestida d'aquella manera, i entre tantes mascaretes, al principi la mare no em coneixia», recorda Masllorens, que explica que la seva mare a vegades podia despistar-se a causa de l'edat. Finalment, un cop la prova de control va sortir negativa, va poder tornar a la residència. Un fet que va suposar un alleugeriment molt gran, tenint en compte que qui s'ha endut la pitjor part del virus, han estat, sobretot, les persones de més edat de la societat.
Seguint els protocols
Aquest dimarts va ser el primer dia que Masllorens va poder visitar la seva mare a la residència on viu, tot i que, efectivament, seguint tots els protocols sanitaris. Això implica que en les seves visites tinguin una mampara de vidre que les separa. «Hi ha un espai obert a sota, per on li puc passar el mòbil», diu Masllorens, que explica com, d'aquesta manera, a l'abril podien fer videotrucades i veure's amb els altres membres de la família -ella és l'única que, per ara, la pot visitar. «Ja tinc hora per dilluns que ve, per poder parlar-hi trenta o quaranta minuts», afegeix Masllorens. Tot i que les visites no són tan fàcils com abans, Masllorens està contenta de com estan gestionant la situació des de la residència, on diu que s'han fet altres canvis, com que els residents s'hagin de quedar en uns espais determinats i no es puguin moure pels espais comuns de la residència com podien fer abans.
Camí dels 101 anys
Bou va néixer el dia 7 de novembre de 1919. La seva filla recorda que, si hi ha alguna dificultat que hauria marcat Bou en els seus més de cent anys de vida, aquesta podria ser la Guerra Civil Espanyola. «Sempre parlava de la guerra i de la gana que passaven», explica Masllorens sobre la seva mare, que també tenia una germana gran que va arribar a la fita de complir cent anys.
A només dos mesos de fer-ne 101, Masllorens recorda com va ser la celebració del centenari de la mare: «Als cent anys vam fer molta festa, va venir l'alcalde de Caldes de Malavella i tot. Li van donar una medalla de 100 anys, un ram de flors, jo vaig dur cava i bombons», explica. «Potser no es podrà fer res», lamenta Masllorens respecte a la celebració d'enguany, condicionada per la pandèmia. Malgrat tot, però, un dia amb molt a celebrar, i més després de superar la covid-19.
