La façana de l'església parroquial d'Olot quedarà lliure de la bastida que durant mesos ha tapat els capitells i les columnes. Fora la bastida, encara seguiran els treballs de conservació a la porta. La finalització de les obres suposarà una millora de l'aspecte de la façana neoclàssica de l'església, després d'estabilitzar els elements que la formen amb els tractaments de neteja i consolidació.
Els estudis previs per a la millora de la façana van començar el 2017 quan el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va encarregar els estudis analítics del suport pedra de la façana, a finals del 2018 i va veure la necessitat de col·locar una xarxa de protecció per garantir la seguretat dels vianants davant la caiguda de fragments de pedra, tot esperant l'inici dels treballs de conservació i restauració que van començar el gener d'aquest any. Durant vuit mesos, set tècnics conservadors-restauradors han treballat a l'obra.
L'operació haurà tingut un cost d'uns 290.000 euros que han estat finançats pel Bisbat de Girona, amb la col·laboració de la Parròquia de Sant Esteve, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i altres entitats privades.
Nuri de Toro, de l'empresa Conservació de Patrimoni 4restaura S.L., va explicar que la intervenció ha estat laboriosa. Segons ella, els problemes principals han estat l'estat de conservació inicial molt deficient del suport pedra.
L'arquitecta responsable, Neus Roca, va explicar que els mals de la façana provenien en gran part per l'afecte de l'aigua de la pluja.
Per resoldre aquest problema, el projecte proposa una intervenció de conservació preventiva, amb la col·locació d'una protecció de xapa metàl·lica en els elements horitzontals principals. La façana de Sant Esteve està dividida en tres registres, cadascun dels quals acabats amb una gran cornisa decorada. A través de la protecció d'aquestes cornises es pretén protegir de l'aigua de pluja tant la decoració escultòrica inferior com la mateixa cornisa, amb l'objectiu que la pedra de la façana no la retingui.
«El projecte s'ha basat a consolidar la pedra evitant que l'aigua la continuï degradant», va exposar l'arquitecta Neus Roca.
Sorpreses de la restauració
El descobriment de l'obra ha estat trobar restes de pintura de colors extensibles a tota la façana. La restauradora ha explicat que en les primeres inspeccions des d'una cistella elevadora van veure restes de color als capitells. Després a mesura que avançaven els processos de neteja trobaven més mostres de color. Les restes identificades al parament són majoritàriament de color vermell i blanc, i en els capitells vermell, ocre i full d'or.
La restauradora va explicar que en el parament «no es percep que sigui un pintat continu, sinó que són petites mostres de color aleatòries, però extensibles a tota la façana».
També va plantejar que les restes de pintura no són suficients per fer una recreació gràfica de l'aspecte que havia tingut la façana a l'època, en la qual va ser pintada. La façana va ser inaugurada el 1800 i el 1886 van fer obres per embellir-la. El 1897 van fer l'escalinata actual amb baranes amb decoracions modernistes. Ara per ara es desconeix en quin moment va ser pintada, els estudis analítics precisen la composició matèrica i la tècnica emprada, però no l'època.
Així mateix, va explicar també que s'està restaurant la porta. Es tracta d'una gran porta molt decorada amb talla que posteriorment va estar pintada amb blau clar i vermell, tot i que les últimes generacions sempre l'han vist de color marró.
«Quan la vàrem començar a netejar, vam veure que sota les capes de pintura marró i de vernís, ja molt resseques, hi havia una capa de pintura blau cel i decoracions vermelles a les motllures».
Les restes de pintura a la porta, segons ella, possiblement daten d'una intervenció posterior.
Una altra de les sorpreses de la restauració ha estat la troballa d'un còdol esculpit en forma de rostre humà. El còdol estava ubicat entre dues fulles d'un capitell. El rostre ha mirat l'escala durant, possiblement, dos-cents vint anys. «Representa el rostre de l'escultor que va fer el capitell i que potser el va deixar com a un testimoni de la seva feina». De fet, van trobar el rostre esculpit en un buit que dóna a l'espai anterior a la porta de manera que el rostre durant centúries ha tingut els ulls enfocats a les persones que entraven. «D'alguna manera sembla que quan puges a Sant Esteve aquesta cara t'està mirant», va comentar.
La restauradora va afirmar que és habitual trobar senyals deixades per les persones que van treballar en la construcció d'una gran obra feta per durar segles. «En aquest cas ens ha deixat més que un senyal, ens ha deixat una petita peça escultòrica», va dir.
Segons fons de la Parròquia de Sant Esteve, en aquest projecte no està previst posar les imatges de Santa Sabina, Sant Esteve i Sant Valentí dins de les fornícules que resten buides des del 1936, sinó que quedarà pendent per a un futur. Es tracta d'una acció reclamada pels olotins des de fa anys. Olot és coneguda per la tradició en la fabricació d'imatges religioses.
