Qualsevol que llegeixi amb una mica d'atenció les poc més de 300 pàgines d'interlocutòria judicial que serveix per concloure una part important de la investigació de l'anomenat cas 3%, s'adonarà que Convergència i diverses empreses constructores tenien muntat un entramat per obtenir diners a través de les adjudicacions d'obra pública. La investigació policial i judicial ha estat llarga -es va iniciar formalment el 2015-, però les conclusions són demolidores i la banqueta dels acusats s'haurà d'ampliar per donar cabuda als 32 imputats i les 16 entitats jurídiques presumptament implicades.
El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata considera que s'ha de jutjar els exgerents de CDC Daniel Osàcar, Andreu Viloca i Germá Gordó i l'exresponsable jurídic del partit, Francesc Xavier Sánchez Vera. En el llistat d'entitats hi ha Convergència i el PDeCAT i els delictes dels quals se'ls acusa són els d'organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals.
Les obres investigades abracen tot Catalunya, quatre de les quals es van adjudicar a les comarques de Girona i afecten tres ajuntaments. Aquest grup d'adjudicacions formen la via gironina per obtenir diners públics amb finalitats més aviat privades.
1-Servei de neteja d'Olot
Un dels primers contractes gironins que analitza el jutge José de la Mata és la recollida de deixalles i neteja viària de l'Ajuntament d'Olot que va anar a parar a la UTE formada per Igfa i Urbaser, aquesta última pertanyent al grup ACS, propietat de Florentino Pérez. El preu de la licitació no era menor (2,4 milions d'euros anuals més IVA), com no ho sol ser en aquests tipus de contractes. Però el més important era la durada: vuit anys prorrogables a 10, fet que representava uns 27 milions d'euros amb els impostos inclosos. L'adjudicació es va aprovar en el ple de 24 de març de 2011, quan era alcalde el convergent Josep Maria Corominas.
El caramel era sucós i la documentació intervinguda posa de manifest que tant els responsables del partit com els representants de les empreses van posar molts esforços en què l'operació sortís rodona. Així s'ha pogut saber que Andreu Viloca, qui era gerent de CDC, va mantenir trobades amb els empresaris i fins i tot amb l'alcalde d'Olot en les dates pròximes al procés d'adjudicació.
El document del tresorer
Què feia un document d'una adjudicació de l'Ajuntament d'Olot en el despatx d'Andreu Viloca a la seu de Convergència a Barcelona? Perquè la seva agenda tenia múltiples anotacions de reunions amb els representants de l'empresa guanyadora del concurs abans, durant i després del procés d'adjudicació? Què li va dir Viloca en una trobada a l'aleshores alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, poc després de la publicació de l'adjudicació del contracte? I el més interessant: per què era tan important que Jordi Duran Vall-llosera (ACS) es reunís amb Andreu Viloca l'endemà d'una donació de 60.000 euros de la Fundació ACS a la Fundació Fòrum Barcelona, controlada per CDC?
Els fets estan a les agendes i els documents de Viloca, però el que es va parlar en totes aquestes trobades només ho poden explicar els implicats. El jutge José de la Mata, pot fer una detallada cronologia de les reunions i determinar que es produïen, oh casualitat, en les mateixes dates que l'Ajuntament d'Olot estava adjudicant un dels contractes més importants del mandat. Una de les més destacades és la donació de 60.000 euros, que es fa el 9 de setembre de 2011, l'endemà de l'adjudicació del contracte de neteja d'Olot.
A més, com passa amb la resta de contractes investigats a la província de Girona, el jutge considera que es produeixen diverses irregularitats que haurien d'haver anul·lat el procés d'adjudicació. D'aquesta manera es van incomplir dues obligacions: donar publicitat comunitària i l'acreditació de solvència de les empreses. Alguns criteris d'adjudicació no estaven basats en fórmules, sinó que alguns d'ells acaben essent «judicis de valors» dels membres de la mesa de contractació.
Van arribar a donar punts per la «claredat en la presentació de l'oferta», un criteri que el jutge de la Mata considera «il·legal» perquè no té cap relació amb el contracte. Afegeix que la valoració econòmica és només del 30% cosa que, en definitiva, va acabar provocant que «la decisió de l'adjudicació es basés quasi exclusivament en el criteri avaluable mitjançant judicis de valor». També considera que no es va evitar «el risc de favoritisme» i per tant es van vulnerar els principis bàsics de contractació. Per acabar-ho d'amanir, l'empresa guanyadora (Igfa-Urbaser) hauria d'haver estat exclosa del concurs per incompliment del plec de condicions tècniques.
2-Estació de l'Ave a l'aeroport de Girona
Ens hem de situar a finals de 2011, quan ja feia anys que es parlava de construir una estació del Tren d'Alta Velocitat a l'aeroport de Girona. De fet ha passat pràcticament una dècada més i encara s'està discutint el mateix projecte. Nou anys enrere, l'empresa pública de la Generalitat Gisa va contractar una UTE per redactar l'estudi informatiu, el projecte bàsic i el constructiu d'aquesta infraestructura. Els tres treballs es va adjudicar el 9 de febrer de 2012 per 469.320 euros, sense IVA, a una UTE formada per Ingenieria IDOM, Ingenierías y sistemas s.a. i Tec Cuatro s.a.
Una altra vegada el nexe de l'operació és qui era gerent de Convergència, Andreu Viloca, i bona part de la informació aconseguida en la investigació policial i judicial s'obté en el seu despatx. Concretament a l'agenda informàtica de l'antic càrrec es localitzen dues anotacions que fan aixecar la llebre als investigadors. Una d'elles diu: «Còpia Antonio García Bragado -directiu d'una de les guanyadores del concurs- 3, TEC4» i es produeix nou dies abans de l'adjudicació. El segon apunt resa. «06.03.2012 García Bragado», que el jutge interpreta com una reunió entre el gerent del partit i l'empresari. Just l'endemà es fa una donació a CatDem de 50.000 euros.
Suport al catalanisme democràtic
A la seu social de Tec Cuatro es va localitzar un correu electrònic de García Bragado en el qual diu textualment. «Aquest és el text que considero més adequat. En els últims mesos hem iniciat un debat i un procés de reflexió sobre el paper de les empreses en la contribució al desenvolupament d'un catalanisme modern, cosmopolita, dialogant, integrador que permeti consolidar un catalanisme democràtic on les empreses com la nostra tinguin oportunitats de desenvolupament. Amb aquesta finalitat s'acorda fer un donatiu de 50.000 USD -dòlars americans- a la fundació CatDem».
Si la intenció era facilitar la tasca dels investigadors, no ho podia fer de millor manera. O sí. Perquè pocs dies després i en un altre correu, modifica lleugerament el text amb un afegitó igualment revelador. «En aquest sentit hem decidit deixar de ser indiferents i promoure en la mesura de les nostres possibilitats aquest catalanisme actiu».
José de la Mata no deixa perdre l'oportunitat d'ironitzar sobre els dos correus: «La decisió empresarial de contribuir a sensibilitzar-se i contribuir solidàriament a la defensa de la cultura i els interessos de Catalunya es produeix casualment en els dies següents a adjudicació del contracte públic. En aparença, aquest encomiable impuls de contribuir econòmicament a la cultura i interessos de Catalunya per part de TEC-4 no va tenir continuïtat posterior».
3-Parc urbà de Can Xardó de Lloret de Mar
Una vegada més els implicats en el cas no tenen intenció de dissimular la relació entre el contracte i el flux de diners dirigits a la fundació controlada per Convergència. En aquest cas, les obres d'ordenació del parc urbà de Can Xardó a Lloret de Mar es van adjudicar el 21 de maig de 2009 per 1,7 milions d'euros a una UTE formada per Teyco sl i Buch Construcció i Paisatge sl, quan l'Ajuntament estava en mans de Convergència i Unió. Una de les primeres observacions que fa el jutge en la interlocutòria és que el 19 de maig, tot i que amb data de 21 de maig (la mateixa de l'adjudicació) es fa una donació de 50.000 euros a CatDem.
La documentació que es va localitzar a la caixa forta de Jordi Sumarroca, administrador únic de Teyco, relaciona al detall les obres adjudicades, el seu preu i la quantitat que resulta d'aplicar el 3%. El jutge ho detalla de la següent manera: «Els imports que s'expressen a la dreta de les denominacions dels municipis són els corresponents a aquells amb els quals cadascuna de les administracions locals han adjudicat cadascun dels contractes a TEYCO CL. Al seu torn, impreses o manuscrites a la dreta d'aquestes quantitats que s'obtenen de les adjudicacions de les respectives obres, es detallen i sumen les que resulten d'aplicar el 3% a aquests imports».
Coincideixen amb aquestes anotacions, dos xecs de 50.000 euros cada un en favor de la fundació CatDem. Segons ha pogut certificar la investigació judicial, entre Teyco i l'empresa Bluegreen Village sl (participada al 100% per Teyco) es van donar 357.000 euros a la fundació controlada per Convergència. Més clar, impossible.
José de la Mata posa de manifest que en el concurs i l'adjudicació del contracte hi ha diverses irregularitats que haurien d'haver fet impossible que aquestes dues empreses aconseguissin l'obra. La conclusió del jutge és definitiva: «L'Administració, en dictar la resolució d'adjudicació tenint coneixement que l'adjudicatari provisional no havia complert tots els requisits exigits en el plec, ha incorregut en una grollera vulneració dels principis de transparència, igualtat de tracte i no discriminació que ha beneficiat la UTE Teyco sl i Buch Construcció i Paisatge sl i perjudicat a licitador valorat com a segona millor oferta per la mesa de contractació: Antonio Casat i Cia sl».
4-Construcció d'un vas a la piscina de Figueres
De nou les dates i les xifres coincideixen al mil·límetre. El juny de 2006, l'Ajuntament de Figueres -governat per CiU- va adjudicar a Teyco les obres de construcció d'un vas exterior i l'adequació de l'accés a la piscina coberta per 1,6 milions d'euros amb l'IVA inclòs. L'adjudicació d'aquest contracte es va publicar al Diari Oficial de la Província el 23 de juny i tres dies després es va fer una donació de 43.800 euros a la fundació Fòrum Barcelona, controlada per CDC. La xifra «equival al 3,01% de l'import de la licitació», segons la interlocutòria del jutge.
Com passa en els altres contractes investigats, en aquest també s'hi van detectar desenes d'irregularitats. Criteris de «judici de valor» en les puntuacions del concurs, exclusió d'un dels licitadors, propostes de millora que no tenen res a veure amb l'objecte del contracte, cap control per part de l'Ajuntament del llistat de treballadors aportat a la documentació -n'hi havia sis d'incorrectes-, una pròrroga de la data de finalització dels treballs que no s'hauria d'haver concedit i una recepció final de les obres que no ha existit, només per citar-ne algunes de les que figuren en la investigació.
El jutge reprodueix les negociacions que ja havia fet l'administrador únic de Teyco, Jordi Sumarroca, per l'adjudicació de Lloret de Mar i que revela els pagaments del 3% a canvi de l'adjudicació d'obra pública.
