13 de setembre de 2020
13.09.2020
Diari de Girona

La lluita dels Mossos contra la indústria de la marihuana i els seus danys col·laterals

13.09.2020 | 00:38
La lluita dels Mossos contra la indústria de la marihuana i els seus danys col·laterals

La marihuana s'ha convertit en un negoci molt rendible. A les comarques gironines se'n cultiva i se n'exporta. Les organitzacions criminals que lideren aquesta pràctica s'han convertit en «empreses que s'ajusten a la demanda», que cada vegada va més en augment.
El cap de l'Àrea d'Investigació Criminal (AIC) dels Mossos d'Esquadra a Girona, el sotsinspector Carles Martínez, alerta de la proliferació d'aquesta indústria i els seus «danys col·laterals». Ja que les persones que es dediquen a aquest negoci no dubten a utilitzar la violència alhora per vetllar pels seus interessos.
Per aquest motiu, el sotsinspector dels Mossos no dubta a demanar que es «dificulti o endureixi la llei» per part dels legisladors. Però puntualitza que no s'ha de fer només en el camp del tràfic de drogues sinó amb tot el que deriva d'aquesta pràctica delinqüencial.
«Crec que s'han de dificultar molt les coses», remarca Martínez. I és que a Espanya el Codi Penal és força tou en comparació amb altres països europeus pel que fa a les penes. A més, el consum de la marihuana es va veure en els seus inicis com a una droga tova, que no suposava un perill però tot ha canviat.
Aquest món del narcotràfic, com subratlla el cap de l'AIC, s'ha vist que pot acabar amb fets violents i que mouen organitzacions criminals. Amb tot, però, al voltant d'aquest negoci hi han nascut empreses totalment legals, subratlla Martínez, com les que es dediquen a vendre aparells d'aire condicionat, fertilitzants, llavors, entre d'altres. Unes companyies que han vist pujar els beneficis exponencialment. El preu de la droga també s'ha multiplicat i tot això fa que sigui un negoci llaminer.
Per poder evitar que aquestes organitzacions puguin seguir proliferant i s'estableixin a la demarcació de Girona, els Mossos d'Esquadra de l'Àrea d'Investigació Criminal les investiguen i en desarticulen. En aquests moments, els agents d'aquesta unitat es troben amb diverses investigacions obertes i de diferent índole.
Un tema que els preocupa són el que el sotsinspector anomena «danys col·laterals». Aquí hi ha un ampli ventall de fets que poden anar des de robatoris violents, lesions greus entre membres de diverses bandes i fins i tot crims. De fet, el crim que es va perpetrar aquest 28 d'agost a Lloret de Mar té a veure amb el tràfic de drogues. Fins i tot, a la casa s'hi va trobar una plantació de marihuana. Un home va aparèixer mort a cops i mig cremat en una casa de la urbanització Lloret Blau i s'apunta que el van intentar cremar per algun tipus de revenja relacionada amb el tràfic d'estupefaents.

Quatre crims per la marihuana
Des de l'any 2013 hi ha hagut almenys quatre homicidis relacionats amb el món de la droga. El de Lloret és l'últim, però la resta han tingut lloc els anys 2013, 2014 i 2018. El primer fa referència al propietari d'un camp que va matar un jove presumptament per robar-li la marihuana que tenia plantada a tocar el riu Muga a Vila-sacra.
El 9 de desembre del 2014 dos homes van entrar en una casa de Bordils. Van morir a trets perquè hi haurien entrat a robar marihuana o diners guanyats amb el tràfic de drogues de les dues persones que hi havia a la casa.
L'altre cas és el de l'any 2018, quan un home va aparèixer mort al jardí d'una casa de la urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva. Uns veïns van alertar la policia que estaven agredint la víctima. Un home que va morir per un assumpte vinculat amb el cultiu de la marihuana. Els Mossos d'Esquadra han detingut tots els autors d'aquests crims amb excepció del de Lloret i el de Maçanet de la Selva.
A banda dels homicidis, els agents de l'AIC s'hi han hagut enfrontar també amb delictes relacionats amb robatoris violents. Que sovint s'assabenten arran de veïns o perquè hi ha lesions molt greus. S'han trobat amb robatoris entre bandes i també entre els mateixos membres d'un grup quan transportaven la droga. Aquest aspecte preocupa també al cap de l'Àrea d'Investigació Criminal perquè es poden donar casos que els delinqüents entrin en habitatges i causin lesions greus, remarca, a persones que no són l'objectiu que buscaven.
També lamenta que sovint aquests grups criminals dedicats a la marihuana causen també problemes de convivència on s'instal·len i, per tant, també causen por als veïns. Ja que per defensar el seu negoci, sovint tenen armes i sistemes de defensa per evitar robatoris o assalts.

Turisme i bones infraestructures
Les infraestructures que hi ha a les comarques gironines són una de les raons que fan atractiva la zona per als grups criminals. Carles Martínez recorda que no són només les carreteres o el trens els punts que poden fer servir els traficants, sinó que també en el cas de Girona, hi ha el mar.
Un altre aspecte que fa que aquests grups s'instal·lin a Girona és que en el cas de ser estrangers, passen «desapercebuts, perquè és fàcil en mig de turistes», com els que hi ha per exemple vivint en urbanitzacions de la Costa Brava. De fet, per al cap de l'AIC «les bones organitzacions són les que no criden l'atenció», és a dir, treballen sense aixecar sospites i també són les més difícils de desmantellar.
La demanda de la marihuana s'ha multiplicat exponencialment i les «empreses» com les anomena el sotsinspector es reinventen i treballen per ajustar-se a les necessitats el moment.
A la demarcació, les organitzacions criminals que hi ha instal·lades es poden diferenciar en dues: les autòctones o les formades per estrangers. Les d'aquí estan compostes, diu el policia, principalment per clans familiars i que viuen del cultiu i venda del cànnabis. Mentre que les formades per gent de fora en canvi estan molt més jerarquitzades, «hi ha més responsables, hi ha una clara infraestructura i tenen molta experiència i logística», ressalta. De fet, les que tenen un caràcter internacional són les que dificulten més la feina policial perquè «el que fas és tancar-los la sucursal d'aquí i s'adapten de nou» i per tant, tornen a organitzar-se, es lamenta el cap de l'AIC.
Un altre dels «danys col·laterals» d'aquest negoci és la facilitat amb la qual poden instal·lar-se. Com diu Carles Martínez, el que fan molts dels delinqüents és obtenir cases, llum i aigua totalment gratis. Ja que es dediquen a ocupar domicilis buits, punxen els serveis bàsics i, per tant, només han de fer la inversió pels aparells, el fertitlitzants, entre d'altres, pel cultiu. Per poder acabar amb aquesta indústria de la droga, el sotsinspector dels Mossos assegura que és necessari també fer canvis en la llei sobre aquests altres delictes per posar més difícil la instal·lació d'aquestes bandes i sobretot «dificultar que els surti rentable».

Un negoci estès a la província
Fa uns anys la comarca de l'Alt Empordà se situava com el punt on es cultiva i es traficava més amb cànnabis, ja que molts francesos hi anaven a comprar. Actualment, però, aquest tipus d'organitzacions es troben arreu de la demarcació. De cultius, la policia n'ha trobat en els llocs més inversemblants. Han localitzat plantacions interiors en blocs de pisos, en naus, en masies aïllades, en urbanitzacions pròximes a la Costa Brava on els grups ocupen cases. Però també n'han descobert en àrees remotes de la Garrotxa o el Ripollès o a les ribes dels rius.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit