Què li diria al Josep Bargalló de l'11 de març?

Tots els estaments mèdics deien llavors que el primer que havia de tancar-se eren les escoles, perquè com amb la grip, es creia que eren el focus principal de transmissió. Ara ja sabem que no és així. El 12 de març vam prendre la decisió que havíem de prendre i que ara sabem que no hauríem d'haver pres. El que sí que vaig demanar és que ens donessin 24 hores més.

Tenia dubtes sobre el tancament dels col·legis?

No, perquè les autoritats sanitàries ho avalaven. Però sí que volia donar l'oportunitat a tots els alumnes que se n'anessin amb la motxilla plena; amb les seves coses. Hauria millorat molt el procés d'aprenentatge des de casa si ho haguéssim permès. Ara sabem que si cal prendre mesures similars, l'escola és l'últim que es tancarà, no el primer.

Tenim algun indicador de fins a quin punt la pandèmia ha afectat les famílies més vulnerables?

S'han realitzat estudis pediàtrics durant l'estiu que ens donen pistes sobre l'estat anímic dels nens, però l'única manera realment eficaç de saber com estan és tornar a veure'ls, tenir-los davant a escoles i instituts.

Els pares tenen infinits dubtes. Gairebé farà més falta pedagogia amb ells que amb les criatures.

M'he trobat amb molts pares i mares en aquestes setmanes i tots em diuen el mateix: «Estic molt preocupat pel tema dels col·legis però l'escola del meu fill ha presentat un pla organitzatiu que m'ha agradat molt». La millor manera de saber, d'estar tranquils, és la proximitat.

És justa la comparació que s'ha fet entre metges i professors?

Hi ha un punt inicial evident: som els serveis públics més fonamentals. Però som diferents. Nosaltres tindrem cada dia a tot l'univers del qual som responsables. Salut, per sort, no. Nosaltres obrim cada dia per a tota la població, tenim una incidència més diària i important.

El professorat ha estat a l'altura?

Ho he comentat amb algun sindicat... Hem de regular el treball telemàtic del professorat. Una part d'ells connectava amb l'alumnat un cop per setmana. Una altra part ha connectat excessivament, fins a set dies a la setmana en alguns casos. El tronc central de professors ho ha fet de manera adequada. Una part de la no connexió, no obstant això, és responsabilitat del Departament d'Educació, perquè la resta de funcionaris que feien teletreball tenien dispositius facilitats per l'administració. El nostre professorat no en tenia. D'aquí, la dotació de recursos tecnològics.

I els 300.000 dispositius promesos a les famílies més desfavorides?

Són 300.000 dispositius a partir de 3r d'ESO i 70.000 per a professorat. I 120.000 connectivitats per als alumnes més vulnerables amb problemes de connexió. Ho vam decidir al juny i hem estat tot l'estiu en el procés de compra, que està molt difícil a escala mundial perquè hi ha molta més demanda que producció. Ja ho hem comprat tot i a un preu raonable, ara es tracta que les empreses el facilitin. Ja en tenim 40.000 per mestres i alguns dispositius per a alumnat que els retenim per respondre a casos urgents de grups que es confinen. Els repartirem quan en tinguem més. Haurien d'estar tots aquí al llarg del primer trimestre.

Insisteix molt que les escoles han fet la seva feina per garantir la seguretat. No sembla que hi hagi tanta cura amb les extraescolars.

Cal apel·lar a la corresponsabilitat. Hem de garantir que l'escola sigui segura. Però hem de dir a les famílies que tot el que els nens no facin en el col·legi, tu has de vetllar per la seguretat. He vist un tuit d'una persona que deia que no portarà els seus fills a l'escola perquè no considera que hi hagi suficients garanties sanitàries. En el següent tuit convidava a tots els pares en la mateixa situació a quedar en un parc perquè els nens poguessin quedar. Li puc assegurar a aquest pare que hi haurà més mesures de seguretat a l'escola que en un parc.

I per què molts pares no es fien de l'escola?

Quan el pare o la mare va amb el seu fill a la platja o a la terrassa d'un bar, estar al costat del nen li dona la sensació que controla. A l'escola, en canvi, el deixa i marxa. No veu el que passa dins. El que li diem és que dins del col·legi hi ha més mesures de seguretat que en qualsevol altre lloc. Només a casa tindrà menys risc. També he de dir que he vist imatges de ciutats que ja han obert escoles, de nens abraçant-se sense mascareta a la plaça. Corresponsabilitat.

Actuarà la fiscalia davant aquests pares que no portin el nen a classe?

Nosaltres no controlem la fiscalia, a pesar que alguns diguin que sí que ho fan. Si fiscalia em pregunta, que dubto que ho faci, li diré que fa falta una primera fase, que ja estem fent, de convenciment. Perquè l'absentisme que pugui donar-se no té el mateix fonament que l'absentisme tradicional. Té una part de preocupació que no comparteixo però entenc, i hem d'explicar-los que si no porten al nen a l'escola i el porten al parc per a socialitzar, el parc més segur és sens dubte l'escola.

Amb dos positius en dos grups diferents es tanca l'escola?

Ho decidirà l'equip d'epidemiologia del territori. Analitzaran el tipus d'edifici, la quantitat d'espais compartits, el menjador. L'equip analitzarà cada cas amb les dades i característiques del centre.

Sobre els menjadors, fa pocs dies va anunciar que en cas de confinament es farà arribar el menjar a les famílies més vulnerables. Com pensen fer-ho?

Hi ha diferents opcions. Quan vam tenir estat d'alarma vam triar les beques menjador quan uns altres van repartir pizzes. Va ser la millor opció, però en situació normal la millor solució perquè mengin és el menjar. Sempre que puguem, garantirem el menjar. En el cas de confinament en el qual es prohibeixi la mobilitat, la cuina de l'escola pot continuar funcionant. Si està confinat el nen i no els pares, ells poden venir a buscar el menjar. Si estan tots confinats, els l'hem de portar. O amb serveis de l'empresa que cuina o amb serveis socials. Si podem donar el menjar, millor que donar les targetes per a comprar menjar.

Pot avançar alguna cosa sobre el protocol d'excursions i convivències que estan preparant?

Ens preocupa, per exemple, que una escola vulgui agafar grups reduïts i portar-los amb metro a un museu. Això requereix una logística més complexa que abans. Hi estem treballant perquè el desplaçament en transport públic, a peu o en autocar llogat sigui segur. El que és clar és que els alumnes han de continuar fent aquest tipus d'activitats.

Té sentit mantenir l'esport de competició escolar?

La Secretària General de l'Esport ha fet algunes recomanacions, com per exemple que no hi hagi públic, pares inclosos. Algunes federacions, com la de rugbi, ho han fet una obligació. Estem mirant com traslladar aquestes indicacions a l'àmbit de la competició escolar. Ho estem mirant. Tenim un avantatge: no comencen fins l'octubre.

Ha estat fàcil gestionar el departament en temps tan convulsos políticament?

Aquest país té un ambient políticament incòmode des de fa molts anys. No és novetat. Ahir (el dimarts) al Parlament vaig dir que a dia d'avui, i per molts dies més, m'és igual les eleccions i el meu partit. I ho vaig dir mirant a la gent del meu partit, però com que porten mascareta no sé quina cara van posar. Els ulls semblaven d'assentiment. Només em preocupa el curs escolar.