L'oficina d'Estrangeria de Girona ja va ser notícia abans de la pandèmia, per la pèrdua «sistèmica» de personal que pateix des de fa anys tot i haver d'atendre un dels percentatges de població migrant més elevats de l'Estat. Durant el confinament va seguir treballant, però fa unes setmanes ha patit l'última batacada: dues jubilacions (més). És la tercera des que va començar l'any, que s'ha d'afegir les sis persones que també han marxat enguany per concurs de trasllat. L'oficina ha perdut més de 30 treballadors en una dècada, i és que Girona és una de les destinacions menys estimades pels funcionaris.
Per això, el personal no té clar que es cobreixin, perquè «ningú vol venir a Girona, la vida és molt cara», expliquen a Diari de Girona empleats de l'oficina. En aquests moments hi ha nou persones atenent la ciutadania amb una allau de feina que s'acumula, i lamenten que estan «al límit». La càrrega de feina implica més espera per als ciutadans, que per culpa de la pandèmia s'han vist obligats a demanar tots els tràmits per internet sense opció de recórrer a la consulta presencial.
Per a més inri, l'oficina només atén cites prèvies un dia a la setmana, i fins a un màxim de 20. La resta de dies «només gravem expedients», sosté un empleat. Es tracta d'una nova ordre que l'oficina ha rebut de Madrid, ja que la pèrdua de personal i la pandèmia han provocat l'acumulació de més de 300 sol·licituds pendents d'entrar al registre. Cada dia entren fàcilment 40 peticions noves, com a mínim. «Estem gravant sol·licituds de finals de juliol», subratlla.
Ajuda professional
La complexitat de molts dels tràmits i el fet de no poder anar presencialment a l'oficina a resoldre dubtes han abocat a molta gent -qui s'ho pot permetre- a demanar ajuda professional. El bufet gironí Estrangeria Advocats fundat per l'advocada Maria Rieradevall explica a aquest diari que la digitalització de tots els tràmits ha provocat la «desesperació» de moltes persones: «Aquesta situació obliga a tothom a tenir competències digitals, i no tothom ho sap fer perquè hi ha tràmits que són molt complexos i hi ha perill que es presentin on no toca», indica l'experta.
«M'han vingut a veure clients que ja tenen la seva situació legalitzada i que fins ara actualitzaven els seus tràmits per ells mateixos però que ara no ho saben fer i necessiten més assessorament», sosté. I a aquest col·lectiu cal sumar-li el gruix de persones que per manca de recursos no poden accedir a un gestor o advocat perquè els orienti en aquest mar de sol·licituds i certificats.
El subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramon, va alertar a aquest diari el passat 11 de febrer que la digitalització del procés «obligarà a molta gent que no s'havia mirat prou bé la documentació a fer un treball previ informatiu i deixar espai a les cites».
Les cites prèvies volen
La digitalització ha eliminat les cues, però no els dubtes. I és que per més competències digitals que es tinguin, obtenir cites prèvies és molt complicat, perquè les convocatòries s'obren puntualment, i hi ha tràmits on no es pot demanar cita fins a l'any vinent. El temps d'espera per molts procediments és de tres o quatre mesos, i fins i tot es donen cites pel febrer de l'any vinent. «Ja ho tenim tot donat per aquest any, i quan s'obren les cites duren dos minuts, no és suficient», lamenten des de l'oficina, un fet que Rieradevall corrobora: «Hem d'estar molt pendents, però no es donen les cites», afirma. I la situació a la resta de la província no és millor: a l'oficina de Sant Feliu de Guíxols fa dies que no donen cites i estan derivant la gent a Girona.
Un dels tràmits que més s'ha allargat ha estat la renovació de targetes i expedició de documents, que realitzen els agents de la Policia Nacional i que és l'únic tràmit que s'ha de fer presencialment, ja que s'hi ha de posar l'empremta.
Aquest procediment està col·lapsat, i aquest setembre la comissaria fa torns de tarda per tal de rebaixar la demanda, però el nombre d'agents destinat a aquesta tasca és limitat. «Hi ha més de 1.600 cites fins al 30 d'octubre per posar empremtes», es queixen des de l'oficina, i auguren que «estem al límit d'una fallida administrativa». L'Oficina espera cobrir aviat les onze places que ja han estat concursades, tot i que no saben quan arribaran. La Subdelegació del Govern no s'ha pronunciat sobre la qüestió davant les preguntes d'aquest mitjà.
«Avançar en la digitalització està molt bé, però el ministeri demostra molt poca consciència si pensa que relegant tota la paperassa a internet ha solucionat tot el problema. És un drama per l'estranger haver de passar per tot això i hi ha gent que ho està passant molt malament», conclou l'advocada.
