Un equip d'investigadors del jaciment neolític de la Draga de Banyoles participarà en un projecte europeu per saber si el canvi climàtic afecta a l'estat de conservació de les restes arqueològiques. Segons ha detallat una de les arqueòlogues, Raquel Piqué, en els últims anys les pujades sobtades en el nivell d'aigua de l'estany i també els períodes de sequera podrien haver afectat a l'estat de conservació de totes les restes que hi ha del poblat. Ara estudiaran quin és el seu abast. Per altra banda, en aquesta campanya d'excavació al jaciment s'han trobat pedres de sílex i restes òssies d'animals que esmolaven per fer-ne eines. També han descobert alguns mol·luscs que feien servir com a recipients o ornaments.

Un projecte europeu analitzarà els efectes del canvi climàtic en la conservació d'alguns dels jaciments arqueològics que hi ha en zones properes a estanys o llacs, com ara el de la Draga de Banyoles. Aquest jaciment és un dels que participarà en el projecte que durarà tres anys i que analitzarà si les restes trobades estan més degradades a causa dels períodes de sequera o de la introducció d'espècies exòtiques.

De fet, una de les arqueòlogues, Raquel Piqué, ha detallat que la invasió del cranc americà a l'estany ha portat alguns problemes en les excavacions. Aquest animal habitualment construeix galeries i això comporta que es barregin terres i sediments. Això fa que "es contaminin" algunes mostres i compliquin als investigadors saber de quina època són les troballes que fan. Per altra banda, el fet que l'aigua cobreixi bona part del jaciment fa que es conservi la fusta, però en un estat diferent a l'habitual. Això la converteix en un material "més tou", similar a la mantega, que el cranc pot penetrar i destruir part de les restes que es conservaven en el jaciment.

Però el projecte europeu també analitzarà si els períodes de sequera afecten a les zones més llunyanes de l'estany i fan que les restes s'assequin. Si no estan a sota aigua, les restes es degraden més ràpidament i, per tant, es perden.

Troballes de restes òssies, eines de pedra i mol·luscs

Aquest any, la campanya d'excavacions a la Draga s'ha centrat en una de les construccions neolítiques que s'havia estat excavant en els últims anys. Per això s'han trobat algunes mostres d'antigues eines com ara parts de pedres de sílex o també fetes a partir de restes òssies animals. Segons ha detallat l'arqueòleg Xavier Terrades, es tracta de restes animals que els habitants de la població neolítica havien consumit i aprofitaven els ossos per diferents usos.

Una mostra és el punxó que s'ha trobat aquest estiu fet a partir d'un metàpoda de xai o de cabra. Aquest es feia servir a la indústria tèxtil, segons les primeres investigacions. També s'han trobat restes de mol·luscs que haurien servir com a recipients o elements ornamentals. De fet, Terrades ha detallat que els habitants d'aquest jaciment anaven habitualment fins al mar per menjar musclos i s'emportaven les cloves per a fer-les servir posteriorment.

Per altra banda, aquest estiu també s'han trobat restes de pedres convertides en eines com ara un trepant que servia per perforar la fusta o restes d'armes que feien servir per caçar. Aquest any s'ha excavat uns 30 metres quadrats del jaciment i en ell hi han participat una vintena de persones. Es tracta d'una campanya més reduïda a causa de la pandèmia. De cara a l'any vinent, els arqueòlegs preveuen extreure els pilars de fusta clavats en el subsòl de la construcció que han estat investigant fins ara.

Compromís de totes les institucions

El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural de Banyoles, Miquel Cuenca, ha remarcat que aquest 2020 es compleixen 30 anys de l'inici de les excavacions al jaciment neolític. En tot aquest temps, s'ha excavat uns mill metres quadrats, però calculen que el jaciment podria arribar als 15.000.

Davant d'això, Cuenca ha demanat que "totes les institucions estiguin a l'alçada" en futures campanyes. El regidor ha destacat que en períodes de crisi econòmica a vegades les ajudes han "fluctuat" i tem que ara la crisi generada per la pandèmia pugui portar a una davallada en aquesta inversió.