17 de setembre de 2020
17.09.2020
Diari de Girona

El PIB per càpita cau a Girona, que perd posicionament econòmic

La indústria i el turisme són els motors econòmics de la província, segons un estudi de la UdG amb el suport de la Diputació i CaixaBank · La construcció ha experimentat el pitjor descens

16.09.2020 | 23:12
La presentació de l'informe, amb l'autora i el vicepresident de la Diputació, Pau Presas

Les comarques gironines van experimentar entre 2008 i 2018 una pèrdua sostinguda del PIB per càpita -especialment al Ripollès i la Cerdanya-, fet que ha comportat una pèrdua de posicionament econòmic de Girona respecte a altres províncies de l'Estat. Tot i això, l'evolució dels diferents sectors econòmics durant aquest període ha estat desigual: els dos «motors» de la demarcació són el sector industrial, que ha evolucionat a Girona molt millor que al conjunt de Catalunya, i el sector serveis, que es va veure poc afectat per la recessió econòmica. En canvi, la caiguda del PIB del sector de la construcció a les comarques gironines va ser superior a la mitjana catalana, mentre que el sector agrícola, que pateix fluctuacions independentment del cicle econòmic, està experimentant un descens progressiu.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi Evolució de l'economia gironina. Període 2008-2018, elaborat per la degana de la Facultat d'Econòmiques de la UdG, Anna Garriga, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Fundació la Caixa i Caixabank, que es va presentar ahir.

L'informe constata que el comportament de l'economia gironina és molt semblant als cicles que experimenta l'economia catalana en general, però lleugerament més accentuat, i que hi ha una tendència sostinguda de pèrdua de PIB per càpita, de manera que Girona es troba ara per darrere de les tres províncies basques, Madrid, Navarra, Tarragona i Barcelona. Per comarques, destaca el fet que entre 2008 i 2018 el Gironès, la Selva i el Baix Empordà van mantenir un PIB per càpita molt similar, mentre que a l'Alt Empordà va augmentar un 5,75% i al Pla de l'Estany un 18,4%. En canvi, al Ripollès es va reduir un 12,3% i a la Cerdanya va caure fins a un 23,6%. Tot i això, l'informe assenyala que la despoblació d'aquestes dues comarques és una qüestió estructural i no només conseqüència de la crisi econòmica. En canvi, el Gironès i la Garrotxa són les dues comarques amb un PIB per càpita més elevat.

L'evolució del PIB, tanmateix, ha estat desigual en funció dels sectors. Així, el sector industrial gironí ha presentat un comportament molt més favorable que l'evolució del conjunt de Catalunya. Destaca especialment la gran capacitat de producció i exportació del sector alimentari i químic, que són els capdavanters. D'aquesta manera, l'informe assenyala que aquesta indústria va créixer un 40% en el període analitzat, i actualment representa el 59% del PIB industrial gironí. En canvi, el sector de la metal·lúrgia es va veure molt més afectat per la crisi econòmica i probablement per una pèrdua de competitivitat, ja que fins el 2018 no va aconseguir recuperar la producció que tenia al 2008.

Per la seva banda, el PIB del sector serveis també va mostrar una evolució molt favorable al llarg d'aquesta dècada i es va veure molt poc afectat per la crisi econòmica. Dins d'aquest àmbit, el sector immobiliari representa un 28% del PIB del sector serveis, igual que l'administració pública. El comerç té un pes del 20% i l'hostaleria representa un 12,3%, un percentatge superior a la mitjana catalana, situada en un 8%.

Caiguda de la construcció

Pel que fa al sector de la construcció, el seu PIB va caure un 53% a les comarques gironines a partir de 2008, una xifra manifestament superior a la mitjana de Catalunya, que es va situar en un 48%. Les activitats financeres i assegurances també van disminuir un 27,4% a Girona, davant de la caiguda del 12,6% que es va produir al conjunt català, fet que, segons l'estudi, «mostra la ben diagnosticada crisi financera, que ha esdevingut més intensa a la província de Girona».

Mentrestant, l'IPC gironí, que sempre havia estat superior al del conjunt de Catalunya, en els darrers anys ha vist reduir el seu diferencial. Pel que fa a l'atur, Girona sempre es troba a la part alta dels valors de la resta de Catalunya, i les taxes d'atur dels darrers anys han estat molt superior a les d'abans de la crisi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit