El primer dijous universitari del curs escolar era, cada any, una data marcada en vermell al calendari de molts universitaris. Classes senceres d'estudiants de primer es reunien en bars per començar a conèixer-se millor amb les persones amb qui compartirien «els millors anys de la seva vida». Els alumnes de cursos posteriors es retrobàven després de l'estiu i es posaven al dia de com havien anat les vacances. La resta de joves de la ciutat aprofitaven «l'ambientillo» que es respirava pel centre per sortir de discoteques i conèixer gent. Així, les hores de la nit passaven fins que arribava el moment d'anar a dormir, una vegada havia sortit el sol i la ressaca i la son eren massa fortes per anar a la primera classe del divendres.
El passat dijous, el primer del curs escolar de la era covid, va ser molt diferent. Les mesures contra el virus i, en especial, les restriccions aplicades a la ciutat de Girona i Salt, van impedir que les discoteques i els bars obrissin fins més enllà de la 1h de la matinada. Tot i això, molts joves no es van resignar a quedar-se a casa i les terrasses de la plaça Independències a les 23 h estaven pràcticament plenes. Els plans, això sí, eren molt diferents als de l'any anterior. «Ara vas a fer la copa i abans anaves a fer cubates», explica la Judit Creus, que beu una cervesa amb les seves amigues. «De fet, fa un any érem aquí mateix, però bastant més borratxes», riuen, mentre assenyalen que una de les companyes està bevent una cervesa sense alcohol.
Irònicament, molts grups comenten que l'hora que «els faran fora», la 1 h, era el moment en què els dijous universitaris solien sortir del pis, després d'haver fet el «botellón» per anar cap a la discoteca. «Hi ha poques taules, però està bastant ple a les terrasses. Ara mateix està igual que sempre, el que passa és que 'morirà' a la 1», lamentava Judit Pujadas i els seus amics, estudiants de 3r de carrera.
«L'any passat hauríem sopat a casa, hauríem sortit més tard i hauríem anat directament a la discoteca, tota la nit, i demà no hauríem anat a la 'uni'», reconeix l'Anna Sellabona. En canvi, aquest dijous ella i els seus amics van anar «al cine», a sopar i a fer una copa. «I demà [divendres per al lector] anirem a classe i ho farem tot perquè igualment el bar tanca aviat», riu. «Ens centrarem més! De veritat ho dic!», afegeix.
En aquesta estranya nit de festa sense festa, les normes de seguretat es respectaven a les terrasses igual que durant el dia. Separacions entre taules a la majoria de locals, màxim de 10 persones per taula i mascaretes per anar pel carrer. De vegades però s'escapava alguna abraçada en algun retrobament inesperat o, fins i tot, es produïa un intercanvi clandestí de mascaretes. «Socialment crec que encara no estem conscienciats del tot», comenta la Mar Sánchez, estudiant de 4t de Medicina, que feia una copa amb els seus companys de carrera. A la taula, eren 10 persones justes, el límit marcat per l'aforament. Ho havien fet expressament, deien. «Perquè vingués una persona n'ha marxat una altra».
Els joves comenten que, tot i que els agradaria poder tornar a sortir, imaginaven que estar tant de temps sense festa seria pitjor. «Personalment només soc de bars i no surto gaire a discoteques, així que ho visc com una situació normal», explica en Jair Santana, estudiant de Cicle Superior. Els seus amics, que sí que surten més sovint, expliquen que ho troben a faltar, «però tampoc és per posar-se a plorar».
«Jo no m'imaginava un estiu sense festes majors i l'hem tingut, se'm feia difícil imaginar un inici de curs sense discos i l'estem tinguent. I al final... crec que tampoc ho trobo a faltar», comenta Adrià Juvanteny, estudiant de doctoral. Tot i això, reconeix que ara mateix, «això de conèixer gent és difícil», i li sap greu pels estudiants de primer. «La vida universitària s'ha perdut sencera», lamenta. En el seu cas, a més a més, està solter, i els seus amics li estant fent pressió perquè es faci Tinder, tal com reconeix enmig de les riallades dels seus companys. «No, fora bromes, és 'fotut' lligar ara!», riu.
Les festes al pis
Alguns dels estudiants no es resignen a anar a dormir aviat, i juguen la carta d'allargar la nit al pis. És el cas de la Génesis Mancebo i les seves amigues. «Portem tota l'estona pensant on anar, perquè per estar molt animades i llavors posar-nos a dormir... doncs no», es queixen.També ho farà la Léa Sauché i els seus companys, un grup de joves francesos que estudien a l'EUSES. Els joves reconeixen que els seus veïns els han sentit moltes vegades i que algun cop han tingut problemes i han trucat a la policia. També Adrià Juvanteny ha tingut algun problema amb les festes a casa. «Estan contents els nostres veïns! Algun avís de la policia ja hi ha hagut».
