20 de setembre de 2020
20.09.2020
Diari de Girona

L'exalcalde d'Anglès; l'home que coneix les tres potes del cas 3%

Un dels empresaris investigats, Josep Manuel Bassols, procedeix de Convergència (havia estat alcalde d'Anglès, diputat provincial i membre de l'executiva del partit a Girona)

19.09.2020 | 23:55
Josep Manuel Bassols, l'abril de 2017, en plena investigació del cas 3%.

Un dels imputats en el cas 3% de presumpte finançament il·legal de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya és un gironí que, després de deixar l'alcaldia d'Anglès el 2003, va saber passar desapercebut. Però no va desaparèixer, dedicant-se, com han fet altres exalcaldes, als seus negocis particulars; va anar a l'empresa privada, sí, tot i que va continuar vinculat al que s'anomena la cuina de la política. Amagat, que no quiet, Josep Manuel Bassols és un dels noms que apareix a la trama investigada pel jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata i que ja està a punt per anar a judici amb 32 càrrecs empresarials i polítics que molt probablement s'asseuran a la banqueta dels acusats.

Com Bassols, apoderat d'Oproler -una de les empreses adjudicatàries d'obra pública-, hi ha diversos personatges amb un paper similar al seu que apareixen en la interlocutòria judicial que posa fi a la investigació. Són representants de constructores que participen en concursos d'obra pública i negocien amb alts càrrecs del partit per obtenir contractes a canvi de «col·laborar» amb les fundacions controlades per CDC. Aquesta és la base del cas 3%. L'imputat gironí és dels pocs que té una doble condició. Josep Manuel Bassols procedeix de la política, del mateix partit que està encausat, coneix a fons Convergència i els seus responsables i, el que més important, la forma de funcionar de la maquinària convergent.

Cap de campanya de Puigdemont

L'imputat va ser alcalde d'Anglès per CiU entre 1995 i 2003, diputat provincial fins al mateix any i membre de l'executiva local de Convergència a Girona. El partit tenia dipositada tanta confiança en ell que el 2011 va posar a les seves mans la campanya electoral de l'aleshores un jove Carles Puigdemont a l'alcaldia de Girona. Els vincles de Bassols amb el poder no acaben aquí. També és marit de Núria Bassols, que havia estat jutgessa a Girona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i comissionada de la Generalitat per la Transparència, un càrrec creat per Artur Mas. Com a jutgessa, Núria Bassols va arxivar casos com Casinos i Adigsa que afectaven de ple Convergència.

Per tant, l'exalcalde d'Anglès dominava a perfecció les tres potes que conformen la base de l'entramat investigat: l'Administració, el partit i l'empresa privada. No és d'estranyar que en l'apartat que el jutge li dedica en l'escrit final d'instrucció arranqui dient: «Ha estat un dels empresaris que es va concertar de manera encoberta amb alts càrrecs del partit polític CDC i altres càrrecs d'índole política, per obtenir l'adjudicació il·lícita de concursos públics a canvi del lliurament de «donacions» a Fundacions lligades a CDC (CatDem i Forum Barcelona), amb la finalitat de finançar il·legalment el partit polític».

Bassols, segons el jutge, mantenia «sistemàtics i constants» contactes amb qui va ser tresorer de Convergència, Andreu Viloca, amb el qual «concertava» les licitacions d'obra pública. A més, l'investigat «hauria afalagat» el tresorer amb «menjars, viatges i presents, amb el clar objectiu d'obtenir un tracte de favor en les futures adjudicacions, aconseguint en diverses el seu propòsit, com veurem més endavant», assegura José de la Mata.

«Només tu i jo ho hem de conèixer»

L'exalcalde convergent despatxava diàriament amb el seu cap a Madrid, el president d'Oproler, Sergio Lerma Verde, per informar-lo de les «gestions» amb càrrecs públics. Les «gestions» es traduïen en «despeses d'àpats, allotjaments, partits de futbol, caceres o regals de Nadal» que pagava directament Oproler a través de la visa corporativa. Els dos directius van arribar a establir un codi per reconèixer les persones rellevants i de gran influència política que tenien «poder de decisió» en les adjudicacions d'obra pública. La codificació d'aquests noms «només tu i jo els hem de conèixer», va escriure el president de la companyia constructora.

No és d'estranyar, amb tanta despesa gastronòmica, regals i allotjaments, que Sergio Lerma tingués amagats 250.000 euros en metàl·lic que se li van localitzar en un registre policial. Ni tampoc és sorprenent que, almenys en dues ocasions, els dos empresaris se citessin amb l'alt càrrec de Convergència en una sucursal bancària. Entre la documentació trobada a Bassols hi ha un document especialment explícit: «dinar a Parlament per nou plec i organització licitacions (...) Visita dimecres que ve per consensuar plec (...) Canvien sistema adjudicació i convidaran (...) Treballs adjudicacions directes i/o negociades (...) Paquets de 150-180.000 euros».

Comissions d'entre el 3 i el 5%

Les comissions d'Oproler, segons el jutge, oscil·laven entre el 3% i el 5% i s'utilitzaven per a «suborns» a aquells càrrecs que decidien els concursos públics. José de la Mata posa com a exemple de la «dinàmica» de l'empresa un correu electrònic de Lerma dirigit a un càrrec del Teatro Real de Madrid: «Com t'he comentat, i com a complement de la Donació ja compromesa, lligada a les entrades que adquirim, la proposta seria la d'aportar com a donació el 5% de les adjudicacions d'obres amb un volum d'entre 0 ? i 250.000 ? (IVA no inclòs), d'un 4% per a aquelles entre 250.000 i 500.000 i d'un 3% per a aquelles de més d'aquesta xifra».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook