21 de setembre de 2020
21.09.2020
Diari de Girona

El planeta, en un punt de no retorn?

La 30a edició de l'Agenda Llatinoamericana ve marcada enguany, com no podia ser d'altra manera, per la pandèmia de la COVID-19 i per la mort de Pere Casaldàliga, que va ser un dels seus impulsors · L'objectiu del volum corresponent a 2021 és reflexionar si encara hi ha temps per salvar el planeta

20.09.2020 | 23:58
Jordi Pujadas, Elizabeth Fuentes i Jordi Planas, amb el material de l'agenda

Som a temps de salvar el planeta, o hem arribat ja a un punt de no retorn? Aquesta és la reflexió que convida a fer la 30a edició de l'Agenda Llatinoamericana, que el 2021 portarà per títol Retorn o no retorn? És tard, però és la nostra hora, aquesta darrera frase extreta d'un poema de Pere Casaldàliga. Aquesta és la primera edició en què l'Agenda s'ha elaborat ja sense la implicació directa de Pere Casaldàliga -traspassat al mes d'agost- i José María Vigil, que n'havien estat els promotors. El relleu l'ha agafat un equip internacional, amb seu a El Salvador, que ha treballat en xarxa i del qual formen part els promotors de l'edició catalana, que enguany, com no podia ser d'altra manera, ha hagut de reflexionar sobre els efectes de la covid-19.

«El fet de portar 30 anys és significatiu perquè demostra la constància de l'Agenda», assenyala el coordinador de l'edició catalana i membre de suport de l'equip mundial Jordi Pujadas. En l'edició de 2021, el tema mediambiental continuarà essent una qüestió clau -igual que ho va ser els anys 2010 i 2017-, ja que la intenció és reflexionar si la humanitat encara és a temps d'evitar el col·lapse del planeta, tenint en compte el canvi climàtic però també altres qüestions com els problemes socials, agreujats ara per la pandèmia. I és que l'Agenda 2021 posa de manifest que la covid-19 ha tingut efectes tant positius com negatius per a l'evolució tecnològica: d'una banda, el confinament va permetre l'acceleració de la digitalització, el teletreball, l'educació en línia o l'ús de la robòtica, però també va deixar en evidència les desigualtats a les quals s'enfronten els col·lectius més desfavorits. De fet, aquest aspecte està molt relacionat amb el tema principal de l'Agenda d'aquest 2020, que versa sobre els efectes de les noves tecnologies en la societat contemporània. La pandèmia, a més, també va obligar els propis redactors de l'Agenda a comunicar-se digitalment, cosa que no va ser necessàriament negativa, ja que els va permetre mantenir reunions de caràcter internacional en ple confinament.

El missatge de l'Agenda és -moderadament- optimista: encara hi ha temps per salvar el planeta, però cal posar-se les piles de forma immediata. En aquest sentit, Pujadas subratlla que l'impulsor de l'Agenda, Pere Casaldàliga, va destacar precisament per tenir una visió «profètica» de les coses, essent capaç d'anticipar-se als projectes i als reptes abans que es produïssin per tal d'intentar evitar-los. És per això que, tal com subratlla Pujadas, el més important de Casaldàliga són, sobretot, les causes que va defensar i que constitueixen el seu llegat. «A més, el fet que adquirís un compromís amb un territori concret fa que siguin molt més potents», assevera Pujadas. El president de la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana a Catalunya, Jordi Planas, mostra una visió molt similar: «No s'han de mitificar les persones, sinó les seves causes. És per això que, malgrat la pèrdua de Casaldàliga, els responsables de l'Agenda confien que el seu llegat seguirà ben viu en les properes edicions.

Per la seva banda, Elizabeth Fuentes, autora, col·laboradora i tècnica de l'Agenda, destaca que aquest instrument reflecteix com han anat evolucionant els reptes i les preocupacions d'Amèrica Llatina des de que se'n va publicar la primera edició, l'any 1992. «Als anys 90 es van acabar els conflictes armats interns que havien sorgit als anys 80, i Llatinoamèrica va fer un canvi brutal a partir de la implantació de les polítiques neoliberals procedents dels EUA, de manera que l'Agenda s'ha convertit en una eina d'anàlisi i denúncia d'aquests processos», assenyala. En aquest sentit, considera que el gran llegat de Casaldàliga és «haver proporcionat, durant 30 anys, una eina de treball per a molta gent que no ha tingut accés a informació de qualitat».

Els autors d'enguany

A l'Agenda 2021 s'hi podran trobar textos d'autors catalans com la monja Teresa Forcades ( El rebuig als límits com a rebuig d'allò humà), el filòsof Josep Maria Terricabras ( Protesta global), l'economista Arcadi Oliveres ( Hem sobrepassat massa llindars) o l'exconsellera Dolors Bassa ( El canvi climàtic és qüestió social i nacional, també), entre d'altres. Pel que fa a l'àmbit internacional, es podran llegir reflexions de José María Vigil ( Tractant d'entendre i acceptar la realitat climàtica), Frei Betto ( Amenaça imminent: tema de l'esquerra o de la dreta?) o Ivone Gebara ( Dimensió político-ecològica del feminisme: alguns aspectes).

Segons assenyala Pujadas, les reflexions de l'Agenda mostren una «esperança activa», que permet creure que encara hi ha marge per millorar la situació però que alerta que cal afanyar-s'hi. Per a Fuentes, autora de l'article Criminalitat organitzada contra el medi ambient, les noves generacions s'estan enfrontant a un moment «molt dur», en què existeix molta confusió informativa i ha fet acte de presència l'anomenada «postveritat». Per això, creu que potser canviarà la forma de comunicar els missatges, però no l'Agenda, «que ha viscut 30 anys i té ja una identitat consolidada».

Enguany, la campanya de presentació de l'Agenda a les comarques gironines es veurà condicionada, inevitablement, per la covid-19. La intenció dels seus impulsors, tanmateix, és anar organitzant presentacions i actes com havien fet en anys anteriors tot adaptant-se a les noves restriccions i mesures sanitàries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit