La recuperació d'espais oberts permet millorar la biodiversitat a l'Alta Garrotxa, donar suport a l'activitat ramadera sobre la base d'ampliar la superfície de pastura i reduir el risc d'incendis forestals.

Les principals accions consisteixen a desbrossar el sotabosc i la tala de peus arboris. La recuperació d'espais oberts és una política que el consorci de l'Alta Garrotxa segueix des del 2009. Ha permès la consolidació de ramats de vaques i d'ovelles i la recuperació d'espècies, sobretot aus. Entre les aus afavorides pels espais oberts hi ha el trencalòs i l'aguila daurada. Es tracta d'aus que necessiten visualitzar des de l'aire els animals morts o vius que necessiten per alimentar-se. Quan es troben amb masses forestals espesses tenen més dificultats. A part de les aus, els espais oberts també són necessaris pels ratpenats. L'Alta Garrotxa és una important reserva de ratpenats.

També faciliten el control dels incendis perquè són trencafocs naturals. La recuperació d'espais oberts i la posterior incorporació del ramat permeten disminuir el combustible a les masses forestals, de manera que redueixen el risc d'incendi forestal a l'espai natural.Els espais oberts i les pastures de l'Alta Garrotxa són hàbitats de gran interès per a la seva diversitat florística i faunística. Aquest patrimoni biològic. Les actuacions de recuperació d'espais oberts s'iniciïn ben aviat.

Control de la flora invasora

D'altra banda, l'actuació de control de flora invasora es va iniciar al 2014 . Ha permès erradicar els principals nuclis de l'espai i del seu entorn immediat. Les actuacions de control de flora invasora ja estan en marxa

En els últims anys, el Consorci de l'Alta Garrotxa ha dut a terme accions contra l'ailant, també conegut popularment com l'arbre pudent.

Es tracta d'un arbre d'origen asiatic que està bé en un àmbit de clima temperat com el que hi ha a l'Alta Garrotxa. Els problemes que té és que és un arbre de gran reproducció i un elevat creixement. Pot arribar a ser molt alt i ocupar molt d'espai. Com que és molt espès pren el sol als arbres i plantes autòcotons per això cal erradicar-lo.

És un arbre de jardí que no se sap com va arribar a l'espai protegit. Una hipòtesi és que les llavors es van enganxar als pneumàtics d'un tot terreny i es van escampar pels vorals de la carretera.