26 de setembre de 2020
26.09.2020
Diari de Girona

Girona recupera els nivells d'immigració que rebia abans de la crisi econòmica

El Gironès, la Selva i l'Alt i el Baix Empordà són les comarques que van rebre un volum més elevat de nouvinguts

26.09.2020 | 00:12
Un parell de dones d'origen estranger passejant per Girona

Les comarques gironines van registrar, durant l'any 2019, el volum d'immigració exterior -és a dir, procedent d'altres països- més elevat des de l'any 2008; és a dir, que per primera vegada s'han recuperat els nivells d'immigració que s'havien registrat abans de la crisi econòmica.

Així ho indiquen les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents a l'any passat, segons les quals la demarcació va rebre 19.701 immigrants l'any passat. Es tracta d'uns 2.000 més que l'any anterior -el 2018 n'havien arribat 17.907-, i cal remuntar-se fins a 2008 per trobar una xifra superior. Aquell any i els immediatament anteriors, en plena bonança econòmica, arribaven més de 20.000 immigrants a les comarques gironines. La xifra rècord es va produir el 2007, quan es va registrar l'arribada de més de 25.000 nouvinguts.

Durant el 2019, la comarca del Gironès és la que va rebre un major volum d'immigració exterior (5.310 persones), seguida de la Selva (4.621), l'Alt Empordà (3.802) i el Baix Empordà (3.326). Més enrere es van situar la Garrotxa (1.324), el Pla de l'Estany (520), la Cerdanya (470) i, en darrer lloc, el Ripollès (377).

Pel que fa a la procedència dels nouvinguts, el primer lloc l'ocupa el continent americà, des d'on van arribar 6.596 persones, seguit dels africans (3.738 persones), els ciutadans d'altres estats de la Unió Europea (2.946) i els d'altres països europeus (1.282). Finalment, hi ha els immigrants procedents d'Àsia i Oceania (1.011), tot i que l'estadística mostra que hi ha 4.128 persones de les quals es desconeix la procedència.

Decau l'emigració exterior

Pel que fa a les emigracions exteriors -és a dir, gironins que se'n van a viure a l'estranger-, s'ha produït el fenomen exactament contrari, ja que la xifra va augmentar considerablement durant els pitjors anys de la crisi econòmica i en canvi s'ha reduït en el període més recent. Així, l'any passat hi va haver 8.548 gironins que van marxar a viure a un altre país, o que com a mínim ho va comunicar oficialment per tal que en quedés registre. En aquest cas, es tracta de la xifra més baixa també des de l'any 2008, data d'inici de la crisi econòmica. Cal tenir en compte que l'any 2010, per exemple, va haver-hi més d'11.000 gironins que van decidir anar-se'n a buscar la vida fora de les fronteres de l'estat espanyol, i que durant el 2014 van arribar a ser 13.172.

Pel que fa a les migracions internes -és a dir, dins de la mateixa província, cap a la resta de Catalunya o cap a la resta d'Espanya-, la població gironina experimenta diferents evolucions. Pel que fa a la resta de Catalunya, va haver-hi més persones de fora la província que hi van venir a viure (un total de 9.244) que no pas que van traslladar-se de les comarques gironines a un altre punt del país (cosa que van fer 8.195 persones).

En canvi, pel que fa a les migracions amb la resta de l'Estat, Girona registra un saldo negatiu, ja que va haver-hi més gironins que van anar a viure a una altra comunitat autònoma (4.884) que no pas espanyols que van venir a viure a la província (4.813). En aquest cas, doncs, es va registrar un saldo migratori negatiu de 71 persones. S'inverteix, així, la tendència positiva que s'havia estat registrant des de l'any 2015. Anteriorment, el balanç migratori en relació a la resta de l'Estat també havia estat negatiu al conjunt de les comarques gironines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook