«Ja hi estem treballant». El missatge en privat del Govern resulta inequívoc. La Moncloa encara espera que la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, rectifiqui i apliqui mesures més dures per frenar l'extensió del virus a la comunitat, però ja es prepara per «prendre el control» de l'autonomia davant la pandèmia. De moment, l'Executiu vol deixar passar uns dies, veure l'evolució de les dades i intentar evitar un xoc frontal entre les dues administracions, però no pensa donar gaire més marge a la dirigent del PP.
D'una banda, en públic, el ministre emplaça Ayuso perquè «segueixi el criteri de la comunitat científica», que també defensa iniciatives més contundents. «Madrid ens preocupa molt. Està en una situació de risc sanitari seriós per als seus ciutadans i els ciutadans de les comunitats limítrofes. Ho dic des de la màxima lleialtat», va dir Illadissabte des de Barcelona, en unes paraules similars a les del dia anterior, però deliberadament més dures. Era una espècie d'ultimàtum. Divendres ja havia advertit que no descartava cap escenari.
De l'altra, l'Executiu ja estudia quines decisions prendre en cas que la presidenta continuï sense estendre el confinament perimetral a tota la capital i els municipis amb una incidència acumulada en 14 dies per sobre dels 500 casos per 100.000 habitants, el doble de la mitjana nacional. Malgrat que la Moncloa continua esperant que Ayuso assumeixi que «no pot continuar així», la hipòtesi d'una intervenció més contundent és molt a prop. Tret de canvis d'última hora, l'encarregat de comunicar la decisió no seria Illa, sinó el mateix president del Govern.
Diverses possibilitats
Es contemplen diverses possibilitats. Una d'elles passa per l'aplicació de la llei general de salut pública del 2011. «Correspon a l'autoritat sanitària estatal amb caràcter general, en l'àmbit de les seves competències, l'adopció de mesures sobre coordinació i execució de les actuacions de salut pública considerades en aquesta llei, així com l'adopció de les mesures d'intervenció especial en matèria de salut pública que resultin precises per raons sanitàries d'urgència o necessitat o davant circumstàncies de caràcter extraordinari que representin un risc evident per a la salut de la població, i sempre que l'evidència científica disponible així ho acrediti», assenyala la norma a l'article 52.3.
El Govern considera que els requisits que fixa la llei es compleixen de sobres . Però, alhora, tampoc descarta tornar a demanar la declaració de l'estat d'alarma per aplicar-lo a l'autonomia, una cosa que podria fer sense necessitat de l'autorització del Congrés, tot i que hauria de passar després per la Cambra baixa si vol prorrogar el règim excepcional, transcorreguts 15 dies. La primera opció, aplicar la llei de salut pública, seria la més suau, perquè no implicaria treure competències, sinó que l'Executiu assumiria les que ja són seves. Però alhora, amb l'alarma el camp d'actuació podria ser més ampli, ja que els territoris veïns, també es troben en «seriós risc sanitari».
Un dels principals responsables de la llei de salut pública, José Martínez Olmos, secretari general de Sanitat dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero, explica: «El que seria ideal és que hi hagués una rectificació de la Comunitat de Madrid i un acord entre les dues administracions. En cas de no ser així, és inevitable una intervenció del Govern. L'estat d'alarma pot donar més seguretat jurídica a les mesures que, a més de limitar drets fonamentals, han de protegir a les autonomies limítrofes, com Castella-la Manxa i Castella i Lleó. No obstant, Sanitat podria adoptar les mesures d'intervenció que consideri necessàries, d'acord amb la llei. Per exemple, les que va proposar el ministeri en el seu informe oficial a la Comunitat de Madrid. D'aquesta manera, tot i ser menys eficaços, exerciria competències legalment atribuïdes al Govern sense envair les de Madrid».
I quedaria una altra sortida: l'aplicació del decret llei de nova normalitat, del passat 9 de juny. «Amb caràcter excepcional i quan així ho requereixin motius d'extraordinària gravetat o urgència, l'Administració General de l'Estat promourà, coordinarà o adoptarà d'acord amb les seves competències les mesures que siguin necessàries per assegurar el compliment del disposat en aquest reial decret llei, amb la col·laboració de les comunitats autònomes», assenyala l'article 3 de la norma. I la disposició final segona faculta el Ministeri de Sanitat a adoptar actuacions coordinades en salut pública, però aquesta via requeriria l'acord previ del Consell Interterritorial de Salut, obrint un nou front amb les autonomies.
Anàlisi «en profunditat»
«Hi ha moltes possibilitats de reacció i cap està descartada», afirmen fonts de l'Executiu. Fins i tot es dubta que es pugui esperar fins divendres que ve perquè la situació és molt greu.
Des de Sanitat diuen que «el pròxim dilluns farà set dies de l'entrada en vigor de les seves primeres mesures [a 37 zones bàsiques de salut] i els números són els que són». La incidència acumulada a Madrid, segons l'últim informe del ministeri, és de 721 positius per 100.000 habitants. Fa una setmana, era de 682.
Un ministre apunta que els ciutadans demanen solucions. L'ideal seria «parar el rellotge i seure a la taula per buscar un acord», però si no és possible caldrà intervenir, raona.
El cost polític
Al Govern estan convençuts, a més, que el cost polític d'adoptar mesures molt dures no serà alt. És a dir, que no hi haurà desgast per a Sánchez, «Ayuso està morta políticament» i la comunitat científica pressiona de forma unànime a favor de més limitacions.
