Noves evidències que el canvi climàtic ja és una realitat aquí, a Catalunya, i que cal actuar ràpidament si es vol intentar revertir-lo o, com a mínim, frenar-lo. El Servei Meteorològic de Catalunya va presentar ahir les noves projeccions climàtiques, amb horitzó a l'any 2050, que preveu que les nits tropicals (és a dir, amb una temperatura mínima igual o superior als 20 graus) podrien augmentar 25 dies l'any al litoral, mentre que els Pirineus podrien registrar fins a 40 dies menys de glaçada anuals. Si les coses segueixen com fins ara, també es podria reduir més d'un 10% la precipitació mitjana anual, tot i que, en el pitjor dels escenaris, en algunes zones el descens podria arribar fins al 40%. Finalment, la temperatura podria experimentar un increment mitjà d'entre 2 i 3 graus en les properes tres dècades. De fet, entre els anys 2001 i 2018, la tempertura ja va augmentar a un ritme lleugerament superior al que havien projectat els anteriors models climàtics. Totes aquestes dades serviran de base per a l'elaboració de la nova Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) 2021-2030.
Augment més ràpid del previst
Segons l'informe presentat ahir pel Servei Meteorològic (SMC), l'increment de la temperatura entre els anys 2001 i 2018 ha estat més marcat del que indicaven les projeccions climàtiques realitzades els anys 2010 i 2012. I a partir d'ara, aquest increment no farà més que accentuar-se, ja que les noves projeccions apunten a una continuïtat en l'ascens de la temperatura els propers decennis. En canvi, amb relació a la precipitació, les simulacions van aproximar-se molt a la realitat, i només la façana litoral va experimentar una reducció de la pluviometria superior a la que s'havia projectat.
Aquestes projeccions han sorgit del projecte ESCAT (EScenaris climàtics amb alta resolució a CATalunya). Els resultats més significatius de les projeccions futures que ha elaborat l'SMC indiquen que la temperatura seguirà augmentant a tot Catalunya, independentment de l'escenari, del model considerat o de l'escala temporal.
L'increment tèrmic mitjà per al 2050 es podria situar entre els 2 i els 3ºC respecte del període 1971-2000, que és el període de referència que agafa l'estudi. A més, les projeccions cap a finals del segle XXI apunten a una acceleració evident en l'increment de la temperatura, que per a l'escenari més intensiu podria ser de fins a 5ºC respecte de la mitjana climàtica 1971-2000.
La temperatura màxima, amunt
L'augment de la temperatura màxima, en valors mitjans, seria més elevat que el projectat per a la temperatura mínima: 2,4 ºC davant de. 1,9 ºC. En cas de l'escenari intensiu, i especialment al Pirineu Occidental, algunes simulacions indiquen que l'increment podria ser encara més fort, però conservant el mateix patró: 4 ºC davant de 3 ºC. Geogràficament, els majors increments projectats es localitzarien al Pirineu, i els menors a la franja litoral. Aquest increment de la temperatura comportaria una extensió dels valors estiuencs cap a finals de la primavera, així com a l'inici de la tardor.
Pel que fa als extrems climàtics, els dies de calor (temperatura màxima superior o igual a 30ºC), dies tòrrids (temperatura màxima superior o igual a 35ºC) i dies lliures de glaçada augmentaran de forma exponencial, i en l'escenari més intensiu podrien ser superiors als 28, 7 i 25 dies cada any, respectivament. Les nits tropicals (temperatura mínima superior o igual a 20ºC) podrien assolir increments a mitjans del segle XXI de 25 dies/any a la façana litoral. Per contra, el nombre de dies de glaçada disminuirà a tot arreu, essent el Pirineu, amb una davallada superior als 40 dies anuals, l'àrea més afectada.
Pel que fa a l'evolució projectada de les pluges, presenta una gran variabilitat interanual, de manera que l'estudi alerta que es fa difícil trobar una tendència clara i robusta. Però tot i aquesta incertesa, la previsió apunta cap a una disminució general de la precipitació mitjana anual superior al 10% de mitjana.
