01 de octubre de 2020
01.10.2020
Diari de Girona

El jutjat tanca la instrucció de la querella de l'1-O a Girona

Durant la causa han declarat 25 policies nacionals i 3 guàrdies civils investigats per tortures i lesions

01.10.2020 | 00:20
El jutjat tanca la instrucció de la querella de l'1-O a Girona
El jutjat tanca la instrucció de la querella de l'1-O a Girona

Tres anys després de l'1-O, els jutjats gironins encara tenen causes pendents de resoldre relacionades amb el referèndum. La més voluminosa és la querella col·lectiva per les càrregues policials a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis. El jutjat d'instrucció 2, expliquen els advocats voluntaris, ja dona la instrucció per tancada. «Ara seria inexplicable que no s'arribés a judici», diu el portaveu del col·lectiu, Albert Carreras. Sigui com sigui, però, la causa ho farà escapçada: perquè no hi ha cap guàrdia civil investigat per Sant Julià. El que sí arribarà a judici –i de fet, ja té data- és la denúncia contra l'alcaldessa de Roses per haver donat suport a l'1-O. Montse Mindan s'enfronta a un any d'inhabilitació per desobediència.

Les càrregues policials durant l'1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva van desembocar en una querella presentada pels ajuntaments amb el suport dels advocats de Dret de Defensa. La querella agrupa les denúncies d'uns 300 ferits. L'objectiu, subratlla el portaveu dels advocats, Albert Carreras, és que la violència policial d'aquell dia no quedi impune.

En total, 25 policies nacionals i tres guàrdies civils han declarat com a investigats per delictes de tortures i lesions. La instrucció de la querella enfila la recta final i ara, com precisen els advocats voluntaris, el proper pas és que el jutjat resolgui si la causa arriba a judici o, per contra, s'arxiva.La querella col·lectiva és la causa més gran que s'ha obert a comarques gironines arran de l'1-O. També hi ha causes obertes contra cinc comandaments dels Bombers per una protesta davant la Guàrdia Civil de Girona l'endemà del referèndum.

Alcaldes investigats

Durant les setmanes prèvies al referèndum, la Fiscalia va engegar una ofensiva contra els alcaldes que donessin suport a l'1-O. I això es va traduir en desenes de citacions per desobediència. Ara, la majoria s'han arxivat, però encara en queden tres de vives. Són les que fan referència a l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip; a l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell (ERC), i a l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat).

Les dues primeres encara s'instrueixen. Però en el cas de Mindan, el seu serà el primer que arribi a judici. Serà aquest novembre al Jutjat Penal 1 de Figueres. La Fiscalia demana per a l'alcaldessa un any d'inhabilitació i que pagui una multa de 3.240 euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook