El consell General del Poder Judicial (CGPJ), màxim òrgan representatiu del tercer poder a l'Estat, va celebrar fa uns dies l'acte de benvinguda de la nova fornada de jutges. Del total de 62 membres de la nova promoció, dotze tindran com a destí algun òrgan judicial de la província de Girona.

Hi ha diversos òrgans judicials de la demarcació que tenen places vacants des de fa temps, com ara a la capital de la comarca de la Selva, Santa Coloma de Farners, que dels quatre jutjats de Primera Instància i Instrucció que té, cap compta amb un jutge titular. A l'Alt Empordà, Figueres també necessita cobrir les vacants del número 5 i del número 7 dels Primera Instància, mentre que a la Garrotxa, Olot té vacant al jutjat de violència masclista i al número dos de Primera Instància que comparteix funcions amb el registre civil.

La llista de places es completa amb tres vacants més, una al número 1 de Sant Feliu de Guíxols, que comparteix funcions amb el registre civil; al número 1 de Puigcerdà, que té competències en matèria de violència sobre la dona i de registre civil, i el número 1 de Ripoll, amb el mateix esquema. Les noves places tenen previst ocupar el 20% de les vacants que hi ha actualment als òrgans judicials gironins, mancança que en algunes ocasions s'ha arribat a eixamplar fins al 40%.

Tradicionalment, Girona ha estat la província catalana més castigada per la manca de jutges, tot i que fa dos anys la situació va començar a revertir-se per la decisió del CGPJ d'imposar la destinació forçosa a Catalunya a les noves promocions. Tot i això, segons el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, que qualifica la situació com a «mal endèmic», és habitual que quan passa un any, el temps mínim d'estança, els jutges marxin a llocs amb menys càrrega de treball. Lacaba ha reclamat en diverses ocasions que s'apliqui un compliment de destí per incentivar que els jutges no marxin.

Un dels motius que explica la carència de jutges al territori és l'alt nivell de vida en comparació amb el d'altres comunitats autònomes. I és que, tradicionalment, Catalunya no ha sigut un territori de carrera de jutges, si per bé la majoria de llicenciats en dret prefereixen fer carrera d'advocacia o de fiscal.

Catalunya s'endurà el 90% de la nova promoció de jutges, concretament 56 dels 62 llicenciats a l'Escola Judicial, dels quals 53 seran titulars de jutjats de primera instància i instrucció. La resta quedaran a disposició del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per destinar-los a Girona, Tarragona i Lleida.

Catalunya és la comunitat que té més vacants, i s'ha de nodrir de professionals d'altres comunitats, essent Andalusia el territori on més jutges s'han format enguany (11), seguida de Madrid (9) i l'Aragó (7). Enguany s'han llicenciat sis jutges catalans.