La coneguda i arrelada família de farmacèutics Alsius de Banyoles, que es remunta a 7 generacions de farmacèutics, porta més de 260 anys donant servei continuat de farmàcia a la ciutat de Banyoles i a tota la comarca del Pla de l'Estany. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Banyoles ha decidit, per unanimitat de tots els grups del consistori, encarregar a la família Alsius de fer el pregó de la Festa Major de Sant Martirià per la gran vinculació social i associativa a la ciutat.

Coneguda popularment com a can Fina, la família Alsius regenten en l'actualitat dues farmàcies a la ciutat. El pregó de Sant Martirià es farà el diumenge 18 d'octubre a les 12 del migdia al teatre municipal amb un aforament limitat per raons sanitàries i que també es podrà seguir en directe per Ràdio Banyoles.

La nissaga familiar va començar amb l'arribada a Banyoles de Josep Fina, fill del farmacèutic de Cadaqués, que el 1760 va obrir una farmàcia al carrer Girona i que a dia d'avui encara continua oberta. Josep Fina es va casar amb la gironina Jerònima Rivas i Tomàs i, en no tenir fills, es van afillar la seva neboda Narcisa Rivas i Glaudi, que es va casar amb Esteve Alsius i Guilla, originari de la Garriga. Els Alsius havien arribat a Banyoles de la mà del capellà del monestir de Sant Esteve i familiar, Ramon Alsius.

El fill d'Esteve Alsius, instal·lat a Banyoles el 1812, i Narcisa Rivas i Miquel Alsius va seguir la tradició familiar agafant el relleu de la farmàcia el 1843. Posteriorment, l'ofici a Banyoles el va seguir el seu fill, el conegut prehistoriador Pere Alsius i Torrent, descobridor de la mandíbula de Banyoles. El van continuar Josep Alsius i Ricard , Ramon Alsius i Malagelada, Pere Alsius i Malagelada i, actualment, Esteve i Rosa Alsius Suñer.

La farmàcia, i els membres de la família Alsius, durant tots aquest anys han deixat una profunda empremta en la societat banyolina. La farmàcia ha esdevingut un. lloc emblemàtic de la població, i segurament, no hi ha cap família que no n'hagi utilitzat els seus serveis.

Molts Alsius han esmerçat esforços a la vida pública i han tingut càrrecs municipals, sobretot de regidors, com Josep Fina (al segle XVIII), Esteve Alsius i Guilla, Miquel Alsius i Rivas (alcalde el 1861-1862), Pere Alsius i Torrent (alcalde el 1891-1894 i vocal de diferents juntes locals de sanitat) i Josep Alsius i Ricard (alcalde el 1910-1911). Pere Alsius, en concret, va tenir un paper molt destacat en el combat contra l'epidèmia del còlera morbo declarada el 1885. Els Alsius també han tingut una forta implicació social i associativa: Miquel Alsius (a la Sociedad Filarmónica, 1851), Pere Alsius i Torrent (Sociedad de Fomento, Montepío de Bomberos i Conferències de Sant Vicenç de Paül, per exemple), Josep Alsius i Ricard (a la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca i a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors), Ramon Alsius i Malagelada (Club Natació Banyoles i Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles) i Rosa Alsius i Suñer (Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles). Tradicionalment, les dones de la nissaga s'han implicat en diferents activitats assistencials.