El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat està treballant per poder tenir enllestit el nou Pla Director Urbanístic de la Costa Brava a finals d'aquest any. Segons ha indicat el secretari d'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, la previsió és poder fer l'aprovació provisional durant aquest mes d'octubre. «Després, ens agradaria poder fer l'aprovació definitiva l'endemà mateix, però és perceptiu un informe del departament de Costes de l'Estat» per donar el vistiplau a la versió definitiva del Pla, va assenyalar Serra ara fa uns dies en la primera jornada sobre el Conservatori del Litoral a Catalunya, organitzada per SOS Costa Brava a la UdG. «Fins que no arribi aquest informe no serà possible fer l'aprovació definitiva, però esperem que sigui el més aviat possible i que abans d'acabar l'any puguem tenir enllestit el debat sobre el Pla Director de la Costa Brava», va afegir el representant del govern català.
«Ja ens trobem en el procés final», va indicar Serra. El desembre de 2019, la Generalitat va fer l'aprovació inicial del nou Pla Director, i després es va obrir un procés per a presentar al·legacions que va finalitzar just abans que comencés l'estat d'alarma per la Covid-19. El text inicial impedeix construir 15.000 dels 30.000 habitatges previstos a la Costa Brava; una xifra que per a l'advocat Eduard de Ribot, membre de SOS Costa Brava, és «un bon principi però insuficient». És per això que de Ribot, també present en la jornada organitzada a la UdG, va confiar que Serra «serà valent i, davant l'actual emergència climàtica, serà capaç de reaccionar i afegir més desclassificacions». SOS Costa Brava va ser una de les entitats que va presentar al·legacions a la proposta inicial de la Generalitat, tot demanant que es desclassifiquin 111 sectors més, el que suposaria impedir la construcció de 20.000 habitatges. L'entitat està esperant a l'aprovació provisional per veure si les seves propostes s'han tingut en compte.
El responsable de Territori i Agenda Urbana de la Generalitat va recordar que el litoral gironí ve d'unes polítiques urbanístiques «que no han afavorit la conservació del paisatge». «Durant dècades, i amb diferents governs, l'urbanisme del litoral s'ha fonamentat en l'expansió i la nova ocupació, i això ha conduït a la que és, probablement, la problemàtica urbanística més gran de Catalunya: les urbanitzacions», va assenyalar Serra. De la mateixa manera, va afegir que, entre els anys 2000 i 2010 -el «boom» del totxo-, les segones residències van proliferar al litoral gironí, a vegades sense tenir en compte la planificació i tramitació urbanística. És per això que va agrair el naixement d'entitats com SOS Costa Brava, que han posat l'accent en el desenvolupament urbanístic desmesurat.
Serra assegura que, en els darrers anys, des de la Generalitat han intentat crear noves eines de protecció del litoral català, malgrat lamentar que amb el segon Estatut es van perdre competències i ara pràcticament només poden fer de «gestors» del propietari del litoral, que és l'Estat. Tot i això, va recordar que aquest estiu s'ha aprovat la nova Llei d'Ordenació del Litoral i que també tenen a punt la nova Llei de Territori, que vol revertir el model d'urbanisme expansiu i apostar pel «reciclatge urbà».
Protecció als Pirineus
Pel que fa a la protecció d'àmbits territorials en concret, Serra va recordar que ja s'ha aprovat el Pla Director de Sòls No Sostenibles de l'Alt Pirineu, que ha permès aturar «operacions urbanístiques que suposaven un atemptat ambiental i paisatgística» a zones del Pirineu català com la Vall Fosca o Espot, al Pallars.
Després d'això, va afegir, des del Govern català van tenir molt clar que el següent a protegir havia de ser el litoral de les comarques gironines, en un procés que està a punt de culminar. Serra va destacar la valentia del Govern català a l'hora de desclassificar 91 sectors de la Costa Brava per protegir-los, i va recordar que tots els moviments de protecció que s'havien fet fins ara havien estat molt més tímids.
