Professionals del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport de Salt (EUSES) i de la Clínica Bofill estan duent a terme un projecte de recerca per analitzar l'elasticitat muscular en infants amb paràlisi cerebral. L'objectiu és aconseguir informació que, en un futur, permeti decidir quin és el tractament més òptim per a aquests pacients.
La recerca es va iniciar l'any 2017 i compta ara amb la participació de 78 nens i nenes d'entre 3 i 14 anys, dels quals 32 presenten paràlisi cerebral i 46 no. Justament aquest mes de setembre s'ha fet una nova recollida de dades a l'Hospital Josep Trueta, que ha permès ampliar el nombre de participants. En aquesta ocasió s'han pogut recollir les dades de 34 nens i nenes.
L'estudi es fa amb un ecògraf cedit per General Elèctrics, amb el qual es realitza una elastosonografia. Aquesta prova no és invasiva i permet detectar els canvis de manera precoç i comparar-los amb les escales clíniques que es fan servir actualment. Justament aquestes escales són les que s'utilitzen per decidir el maneig clínic; és a dir, quins tractaments han de seguir els pacients -ja siguin fisioteràpia, ortesi, tractament amb toxina botulínica- i amb quina freqüència, etc. Amb les proves que estan fent obtindran un millor coneixement de l'elasticitat muscular dels infants sense paràlisi que hi participin i del grau d'espasticitat (rigidesa muscular) dels infants amb paràlisi cerebral.
Fins ara, aquestes proves s'han fet servir per determinar l'elasticitat en diferents teixits del cos (mama, tiroides) però en els músculs ha estat molt poc estudiada i menys encara en infants. En els infants amb paràlisi cerebral és important detectar canvis en l'elasticitat de manera precoç, ja que la paràlisi cerebral provoca que els músculs estiguin rígids (espàstics) i això afecta la mobilitat, algunes vegades de manera molt incapacitant.
Aquest projecte el porta a terme un equip multidisciplinari liderat per Dolors Casellas, neuropediatra del servei de Pediatria de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i format per Raquel Font i Anna Prats, doctores en Ciències de l'Activitat Física i Esport (CAFE) i en Biologia respectivament, i membres de l'equip d'investigació PHAS Research d'EUSES, a més de Juan Serrano, doctor en fisioteràpia d'EUSES; Inés Osiniri, pediatra ecografista de la Clínica Bofill; Laura González, tècnica de radiologia de l'empresa General Electrics, i Marçal Llach, col·laborador extern.
Dos casos cada mil nounats
La paràlisi cerebral infantil es caracteritza per alteracions del to muscular, la postura i el moviment, a causa d'una lesió o defecte en el desenvolupament del cervell immadur i pot anar acompanyada d'altres símptomes, com ara deficiència intel·lectual, problemes en el llenguatge, problemes sensorials o epilèpsia, entre altres.
Per a poder parlar de paràlisi cerebral infantil, la lesió s'ha de produir en els dos primers anys de vida. És la causa més freqüent de discapacitat motora en l'edat pediàtrica i el principal motiu de discapacitat física greu. També és un trastorn neurològic que apareix en la primera infància i persisteix tota la vida, la seva prevalença en països desenvolupats s'estima de 2-2,5 casos per cada 1.000 nounats vius.
Les causes de la lesió poden ser molt variades i la gravetat també, cada cas és únic. Les lesions que provoquen la paràlisi cerebral infantil es donen durant l'etapa prenatal (gestació), etapa perinatal (part) o etapa postnatal (després del naixement i primers anys de vida.
