12 de octubre de 2020
12.10.2020
Diari de Girona
Isabel Celáa - Ministra de Educació

«Parlem molt dels bars, però no podem avançar amb les escoles tancades»

11.10.2020 | 23:34
Isabel Celaá al seu despatx.

Quan era jove, Isabel Celaá (Bilbao, 1949) volia ser professora d'anglès. Es va llicenciar en Filologia Anglesa i Dret. Va arribar a ser catedràtica, però la política la va temptar més. Mare de dues filles, va patir els anys de plom a Euskadi i encara recorda com canviava l'itinerari cada dia per anar a la feina per precaució davant el terrorisme etarra.

El Govern va decidir tancar els centres educatius al març, quan la ciència sabia poc del perillós virus que amenaça el planeta i es va considerar que els nens i les nenes eren supercontagiadors. Fa un mes van tornar a obrir les seves portes físiques per donar la benvinguda al curs 2020-2021. Molts van assegurar un desastre sanitari. No sembla ser així. Almenys, de moment.

Abans que res, ministra. Divendres va rebre moltes crítiques pel seu viatge a Bilbao. Per què va marxar?
Vaig tornar a casa per una consulta amb el meu metge habitual, que està a Bilbao, després d'haver patit un problema de salut. Mai he vulnerat les normes. Tampoc ho vaig fer a l'abril, durant l'anterior confinament, quan vaig viure un moment personal molt dolorós. Llavors, com tantes persones que van passar per un tràngol similar, vaig respectar la prohibició de viatjar. Ara he tornat a actuar seguint les normes establertes en el reial decret de l'estat d'alarma.

En alguns països, com els EUA, s'ha imposat l'escola virtual. Espanya, no obstant, ha apostat per la presencialitat. Els primers informes científics conclouen que l'obertura del curs no ha tingut un impacte significatiu en l'evolució de la pandèmia. Està més tranquil·la? Dorm millor?
Dormo una mica més tranquil·la, però tampoc gaire perquè la pandèmia ens té preocupats, hi ha molt treball per davant. Ha passat un mes i tenim ja una mirada més centrada en la realitat, que està sent la normalitat.

Quines són les dades?
Tots els dies les analitzem i podem dir que el 99% de les aules estan funcionant. Això posa en evidència que, lluny de ser part del problema, els centres educatius són part de la solució. Les escoles no són contagiadores perquè els casos de covid-19 venen de fora. El professorat ha sigut fonamental. També les direccions dels centres i els equips d'administració. Tots ells han permès generar un ambient higiènic sanitari. Són la força més gran del sistema educatiu. També vull fer menció als alumnes més petits, uns superherois. Només cal veure'ls com es renten les mans, mantenen la distància i porten la mascareta. Són superagents de la lluita contra la pandèmia. Un aplaudiment per a l'escola. Ara bé, no podem abaixar la guàrdia. Hem de seguir tots els controls que ens imposa Sanitat. Amb rigor i disciplina.

Al maig va assegurar que és «infinitament més complicat obrir una escola en plena pandèmia que un comerç». És cert, però molts ciutadans tenen la sensació que importen més els bars que les escoles.
En aquest país es parla molt de bars, és veritat. Però el país no pot avançar de cap manera amb les escoles tancades. Avui tenim més evidència científica que la que teníem al maig. S'ha demostrat que els nens i les nenes no són supercontagiadors. Per tant, el nostre objectiu és mantenir la presencialitat. Cada dia que passem amb l'escola oberta és una victòria.

Hi ha pares i mares absentistes per por. Què els diu a les famílies que hi desconfien?
Crec que hem avançat molt en aquesta confiança familiar. A les famílies els dic diàriament que les escoles són entorns segurs. Els seus fills estan millor a l'aula que a qualsevol altre lloc. Els centres educatius han de ser els primers a obrir i els últims a tancar. Lluitem i treballem cada dia per mantenir l'escola oberta. La presencialitat és insubstituïble. Anirà augmentant a mesura que anem aplanant la corba.

Al juny, Espanya va descartar un aprovat general per als alumnes, com sí que va fer Itàlia. Aquí es va optar per una avaluació global i es va permetre passar de curs amb assignatures suspeses. Què passarà ara?
Estic en contra de l'aprovat general. És injust tant per als alumnes que han adquirit més coneixements com per als que en tenen menys. No valora el mèrit dels estudiants més notables i tampoc identifica les deficiències educatives o emocionals dels altres. Espanya és un país amb un sistema educatiu que abusa de les repeticions. Obligar un alumne a repetir curs és una decisió d'alta transcendència que de cap manera s'hauria de prendre a la lleugera. En conseqüència, el reial decret llei que hem aprovat proposa una avaluació que millora la qualitat de l'ensenyament. Lluny de deixar-la en la qualificació d'un docent el que fa és dipositar-la en la junta d'avaluació perquè de manera col·legiada, aquest conjunt de professors que coneixen l'alumne, adoptin la decisió després d'haver-lo avaluat acadèmicament amb una mirada global. Passem de l'individual al col·legiat. Serà la junta d'avaluació la que determinarà si un alumne està preparat per promocionar, fins i tot amb reforços afegits, osi ha de repetir, que seran casos excepcionals.

L'índex de repetició a Espanya és del 28% davant l'11% de l'OCDE. L'abandonament escolar és del 17% davant el 10% europeu...
És el que explicava en la pregunta anterior: l'avaluació col·legiada farà que la repetició sigui, per definició, una mitjana excepcional. Ara mateix s'abusa de la repetició, que és dolent per a l'alumne i per al sistema. L'OCDE va posar en marxa un estudi en el qual es va prendre dos alumnes en igualtat de condicions. A un el van fer repetir i l'altre va promocionar. El resultat va ser que el segon va arribar molt més lluny.

Molts pares i mares segueixen esperant que s'aprovi algun tipus de permís per a les quarantenes preventives que hagin de guardar els seus fills, tot i que no estiguin contagiats. Aconseguirà que els ministres de Seguretat Social i Treball moguin fitxa?
La conciliació no és tasca d'Educació, però tots els meus col·legues treballen i tenen el diàleg social obert, que és l'àmbit on es tracten aquestes qüestions perquè també afecten les empreses. En tot cas, vull recordar que existeixen alguns programes [el pla MeCuida] que donen solucions a aquest tema. El que volem és que la pandèmia evolucioni cap al seu final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook