Des del 2006, diversos estudis han demostrat que l'obesitat mòrbida s'associa a un deteriorament de la memòria immediata. Ara, el resultat de la investigació de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha permès descobrir la vinculació entre aquests dos factors. L'estudi porta per títol «L'obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal» i hi han participat 130 persones (obeses i no obeses).
A tots ells, se'ls han analitzat diferents metabòlits a plasma a més de la microbiota intestinal. També se'ls han administrat diferents tests cognitius i mesurat el volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria (l'hipocamp i l'escorça prefrontal) mitjançant ressonància magnètica.
A la circulació sanguínia hi ha el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta cabdal per a la síntesi de neurotransmissions. En l'estudi, s'ha detectat que les persones amb obesitat mòrbida que tenien menys memòria recent també tenien menys triptòfan circulant. D'altra banda, la producció d'algunes vitamines depèn dels bacteris de la microbiota.
Les persones obeses tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1, en paral.lel a la disminució de la memòria immediata i recent. Pel que fa a l'hipocamp, ja se sabia que la seva mida estava relacionada amb la memòria de l'individu.
La investigació ha posat al descobert que les persones amb obesitat tenien un volum de l'hipocamp més petit. A més, es va comprovar que la mida de l'hipocamp també s'associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.
La investigació va continuar amb assaig en ratolins, que van rebre un transplantament de microbiota fecal dels pacients amb l'objectiu de valorar com afectava la presència de certs bacteris intestinals a la memòria recent dels rosegadors. El resultat va ser, segons els investigadors, «contundent» perquè va evidenciar que el trasplantament de bacteris presents en pacients amb obesitat mòrbida va fer disminuir la puntuació de memòria dels ratolins.
El descobriment obre la porta ara al desenvolupament de dietes individualitzades que científicament permetin millorar el rendiment cognitiu i la memòria.
A més dels investigadors gironins liderats pel doctor José-Manuel Fernández-Real, catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona, cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI, cap de secció d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari de Girona Josep Trueta i investigador del CIBEROBN, en l'estudi hi han col·laborat professionals de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Universitat de València, Fundación FISABIO i CIBEResp.
