Que les festes del Tura siguin un referent de les festes majors catalanes, que el Museu de la Garrotxa formi part de la xarxa de museus catalans i pugui obrir mostres amb obra d'artistes d'àmbit nacional, que es conservi viu un cançoner popular d'Olot, que hi hagi un coneixement de la prehistòria a la Garrotxa i encara altres coses tenen un somriure franc al darrere. Així ho van donar a entendre el catedràtic de Prehistòria, Miquel Molist, els seus amics del grup de cantaires olotins, i la directora dels Museus de la Garrotxa, Montserrat Mallol. Ho van fer en un acte recordatori que va ser celebrat dissabte a la sala Torín perquè la pluja va evitar que ho poguessin fer a l'Hospici.

Miquel Molist va obrir els recordatoris a Gabriel Alcalde i Gurt mort l'any passat amb seixanta-un anys. Va recordar el jove estudiant que acabat el batxillerat a les Escoles Pies d'Olot, va entrar a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en Història i Geografia. Quan es va llicenciar, ja duia un bagatge en arqueologia perquè havia participat en excavacions a la cova de Serinyai en altres a França i el Perú.

Molist va explicar que la seva tesi de llicenciatura sobre els micromamífers va ser un tractat pioner i una referència en l'ús de les noves tecnologies en arqueologia. Aquest bagatge formatiu el va fer servir per estudiar els primers assentaments humans a la Garrotxa.

El 1981 va crear el col·lectiu 120 destinat a impulsar una investigació en arqueologia de tipus autogestionat i en assemblea. El grup estava format per deu arqueòlegs i arqueòlogues que s'havien especialitzat en diverses disciplines complementàries entre elles. Aquest fet els permetia abastar un ampli ventall d'aventures d'anàlisi. Segons va explicar, la cova 120 a l'Alta Garrotxa va ser el jaciment que va servir per adoptar una nova manera de sentir i de fer l'arqueologia.

El 1983 va ser nomenat director del Museu Comarcal de la Garrotxa. Fins llavors hi havia un museu municipal que solia estar tancat al públic i un museu d'art modern a la Torre Castanys del Parc Nou. Al museu biblioteca d'Olot hi havia un fons format per totes les coses antigues que s'havien trobat a Olot i a la Torre Castanys una col·lecció de pintures i escultures de finals del XIX i començaments del XX.

Segons Molist, Alcalde va reunificar els vells museus en un d'unificat, visitable i atractiu.

Per aquell temps i en l'àmbit de la vida social, Alcalde va prendre compromís en la recuperació de l'esperit popular del ball dels gegants d'Olot, llavors en decadènca. Va crear la faràndula i la cercavila que ara és un dels principals actes de la festa.

Sentia la Garrotxa i la cantava amb els seus amics, que recuperaven les cançons dels avis i les cantaven després dels àpats d'amics.