El Pla de l'Estany és la comarca gironina on les empreses registren un major volum de negoci per càpita (en concret, 61.005 euros per persona), seguida de la Garrotxa, amb 44.081 euros per habitant. En canvi, la Cerdanya és la que registra una menor quantitat de facturació per càpita (12.058 euros per persona). Aquestes són algunes de les dades que es poden extreure de l'estudi Estructura empresarial de la demarcació de Gironaque va presentar ahir la Diputació de Girona. Per sectors, el de productes alimentaris i begudes és el que genera un major volum de facturació (4.366 milions d'euros, que suposa un 17,3% del total), seguit del comerç a l'engròs d'alimentació i begudes (3.424 milions, un 13,5% del total). Tot i això, els sectors que generen una major ocupació són les activitats administratives i serveis auxiliars (13,5%) i l'hostaleria (11,1%).
L'estudi s'ha realitzat amb dades de 2018 extretes del registre mercantil. Per comarques, si s'observen els termes absoluts, el Gironès és on hi ha un major nombre d'empreses (concentra el 26,4% del total) i un volum més alt de facturació (7.413 milions d'euros, un 29,3% de tota la província). També és la comarca que registra una relació més alta de llocs de treball per habitant. En aquest cas, però, s'ha de tenir en compte que Girona exerceix «l'efecte capitalitat», i que en alguns casos hi ha ubicades les seus socials de negocis que en realitat tenen la producció en un altre lloc. Sigui com sigui, els productes alimentaris i begudes són els que generen un major volum de facturació a la comarca, i les empreses amb un major pes econòmic són Dyneff España, Eurofirms, Càrniques Juià i Càrniques Celrà.
L'Alt Empordà, per la seva banda, està dedicada bàsicament als serveis, i un sol sector, el del comerç a l'engròs d'alimentació i begudes, concentra el 35,8% de la facturació. Això s'explica, en bona part, perquè General Markets FoodIberica, que és l'empresa amb un major volum de facturació de tota la província (1.045 milions d'euros), està ubicada a Vilamalla. Les altres empreses amb unes xifres de facturació més elevades són Iberdigest, Transports Calsina i Carre i Minio.
Petita empresa al Baix Empordà
El Baix Empordà, en canvi, es caracteritza per tenir una elevada presència del sector serveis (concretament, l'hostaleria, amb un 14%) i en canvi una presència gairebé testimonial del sector industrial. El seu teixit empresarial es caracteritza per tenir una dimensió reduïda, ja que el 84,1% de les seves empreses facturen menys de mig milió d'euros. Tres de les quatre primeres empreses per volum de negoci es troben ubicades a Torroella de Montgrí: Panini, Bebidas y Marketing i Envases plásticos del Ter (Enplater). La quarta és Vins i licors Grau, de Palafrugell.
Pel que fa a la Cerdanya, destaca perquè té el volum de negoci de la construcció més elevat de la demarcació. Es tracta de la comarca amb un major percentatge d'empreses joves -gairebé la meitat, un 48,1%, són posteriors a 2005- i un 50% estan ubicades a Puigcerdà. Es tracta, tanmateix, de la comarca que registra menys facturació per càpita, amb 12.048 euros per habitant, i també menys ocupació per càpita, amb 106 ocupats per cada mil habitants. Malgrat que l'hostaleria és el sector que hi té una major presència (16,5%), la seva principal empresa és Telesquis de la Tossa d'Alp, Das i Urús, dedicada a l'estació d'esquí de Masella.
El Pla de l'Estany és, en canvi, la comarca que genera un major volum de negoci per càpita de les comarques gironines, i també és, després del Gironès, la que registra una relació de llocs de treball per habitant més alta, amb 227 llocs de treball per cada mil habitants. En aquest cas, la comarca es caracteritza per tenir una elevada concentració sectorial: els dos primers sectors en volum de negoci, que són el comerç a l'engròs d'alimentació i begudes (25,2%) i la producció d'aliments i begudes ( 22,6%), acumulen la meitat de la xifra de negoci de la comarca. A més, és també la comarca que factura més en el sector agrícola i ramader. Les principals empreses del Pla de l'Estany són Ramaderia Roca, Haribo, Artigas alimentaria i Vicens i Batllori.
La càrnica a la Selva
Mentrestant, la comarca de la Selva es caracteritza per ser la segona, després del Gironès, amb un major volum absolut d'empreses i treballadors. A més, la Selva acull la meitat de les empreses amb una major facturació de les comarques gironines, que es concentren, sobretot, a Riudellots, Riudarenes i Maçanet. En aquesta comarca, destaca molt especialment la indústria càrnica, que concentra el 26,7% de la facturació comarcal. Les principals empreses són Frigorífics Costa Brava, Frit Ravich, Càrnica Batallé i Arena Tour.
La Garrotxa és, en canvi, la comarca que registra un major pes del sector industrial, que representa un 70,1%. També és el territori que té una xifra més alta de societats grans, ja que un 12,4% de les seves empreses són SA, i un 7,6% factura més de cinc milions d'euros. De nou, els productes alimentaris i begudes són el principal sector de negoci, ja que signifiquen el 34,1%. Les principals empreses són Noel Alimentaria, Embutidos Monter, Embutidos Collell i TraviInd.
Finalment, al Ripollès també hi ha una elevada presència del sector industrial, que representa un 64,8% de la facturació, i en canvi una presència molt reduïda del sector serveis, que només significa un 29,3%. És la comarca amb més societats històriques i la segona amb més societats grans. Les seves principals empreses són Soler & Palau Industries, Fibran, ManufacturasMax Plastic i Comercial CBG.
