17 de octubre de 2020
17.10.2020
Diari de Girona

Toni Soler reflexiona sobre la vellesa a partir del cas del zelador d'Olot

A partir de la història de Joan Vila, el periodista aborda temes com el fet de fer-se gran, la vida digna i l'eutanàsia des d'un punt de vista personal

16.10.2020 | 23:18
El periodista Toni Soler, en una imatge d'arxiu.

El periodista Toni Soler (Figueres, 1965) repassa el cas del zelador d'Olot Joan Vila, que va propiciar la mort d'onze ancians, a l'assaig Un bon cel (Campana). Segons ha recordar l'autor, aquest cas va passar fa quasi 10 anys, i «l'efemèride és oportuna». El periodista ha explicat que li va semblar que gratar una mica en l'episodi i explicar-ne les circumstàncies seria «un bon motiu» per parlar de temes que l'amoïnen o el fan reflexionar, com la vellesa, la vida digna i l'eutanàsia des d'un punt de vista «molt personal». A més, la història li permetia viatjar i homenatjar Olot, el lloc on ell connecta fàcilment amb el pas del temps. «Cadascú s'aproxima al tema de la vellesa a la seva manera. Jo estic en una edat en què molts dels meus amics han de cuidar dels seus pares grans, i jo, per desgràcia, aquesta fase no la conec perquè vaig perdre els meus pares fa temps», relata l'autor, tot recordant que els seus avis van morir a casa.

Així, a partir dels records de la vida i la mort dels seus avis, s'acosta des d'un punt de vista personal a una qüestió universal: «El gran repte que és fer-se gran i el gran repte col·lectiu com a societat que és tenir cura de la vellesa que, per raons demogràfiques, és un repte cada cop més gran, i cal afrontar-lo», explica. Aquesta reflexió la posa en contrast amb la residència de La Caritat, i amb el fet que una persona decidís pel seu propi compte quins avis mereixien seguir vivint i a quins els havia arribat l'hora sense que poguessin participar de la decisió.

Per a Soler, «el drama que s'ha viscut a les residències de llars d'avis ens ha fet prendre consciència d'un problema que estava latent, que tots vèiem que seria un dels reptes del segle XXI, però ara ha esclatat amb tota la cruesa», i considera que al futur, quan es parli d'Estat del Benestar, també s'ha de parlar de la cura de la tercera edat. A parer seu, si bé hi havia un cert debat ètic fa uns anys al voltant de les residències, ara són «un imperatiu», perquè hi ha una quantitat de gent gran dependent i sola que «necessitarà ajuts públics». Per això, pronostica que les residències necessitaran cada cop de més mitjans per complir la seva funció assistencial, sanitària i d'acompanyament.

Empatia amb Joan Vila

Pel que fa a l'empatia amb Joan Vila, assegura: «Quan reconstrueixes la vida d'una persona, la humanitzes, i veus que passar del bé al mal i desviar-se pel caminet que porta cap a les tenebres és, de vegades, més fàcil del que sembla». Per a ell, caure en un pou que converteixi la persona en un monstre o en una persona insensible al patiment aliè «és una cosa que ens pot passar a tots».

Per a Soler, el més fàcil davant d'uns crims «horribles com aquests» és pensar que l'autor és un monstre, però l'interessant és veure que és una persona que no tindria perquè haver acabat així, i que circumstàncies molt diverses l'han empès cap a aquesta direcció.

Sobre Vila, apunta: «Crec que va ser una persona devorada per l'angoixa, per un problema greu d'identitat sexual, i per una persona riallera amb ganes d'agradar i amb ganes de fer coses i que la gent sabés que les fa». Tanmateix, quan es va trobar que la seva feina al geriàtric era valorada, es va sentir primer poderós, primer en positiu, després en negatiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook