18 de octubre de 2020
18.10.2020
Diari de Girona

Aragonès demana ara a Sánchez ajudes fiscals per als bars i restaurants

El vicepresident de la Generalitat les exigeix per carta dos dies després d'ordenar les noves mesures de tancament

18.10.2020 | 00:28
Aragonès demana ara a Sánchez ajudes fiscals per als bars i restaurants

Dos dies després d'haver ordenat el tancament de bars i restaurants, el vicepresident en funcions de president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar ahir per carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, mesures fiscals que ajudin als sectors més afectats a superar les pèrdues derivades de les noves mesures contra el coronavirus.

Aragonès considera «imprescindible» que s'apliqui una moratòria en el pagament de l'IVA, Impost de Societats i cotitzacions de la Seguretat Social, i demana complementar-la amb altres moratòries en préstecs i subministraments bàsics. «No tindria cap mena de sentit» que l'Estat continués cobrant impostos «amb normalitat» quan moltes empreses no poden operar de manera regular a causa de les mesures, reflexionava Aragonès en la carta al president del Govern espanyol.

Aquesta carta arriba al president del Govern espanyol dos dies després de l'adopció de la mesura, durant els quals han estat nombroses les queixes del sector, que fins i tot ha protagonitzat manifestacions de rebuig a un tancament que, asseguren, els posa contra les cordes en una situació que ja era de crisi per culpa de la pandèmia. El sector també troba insuficients les ajudes que fins ara havia anunciat Aragonès, amb una dotació inicial de 40 milions d'euros i una nova línia d'avals per cobrir necessitats de liquiditat –una quantitat d'efectiu que molts han descrit d'«insuficient».

En la carta enviada ahir, el també conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat destacava que les mesures «difícils però del tot imprescindibles» que adopta el Govern català per la pandèmia afecten especialment sectors com el de bars i restaurants i creen un escenari econòmic difícil, per la qual cosa demana a l'executiu espanyol que «estigui a l'altura». Per aquesta raó, subratllava a la carta que cal prendre les «mesures necessàries» per evitar que empreses solvents hagin de tancar a causa de les accions adoptades per frenar la covid-19. «Aquesta és una exigència urgent, que si depengués de nosaltres ja hauríem pres, i que sumem a la necessitat no atesa d'ajudar econòmicament els pares i les mares que no poden treballar perquè han d'atendre menors en quarantena preventiva», afirmava Aragonès.

En aquest sentit, a la carta Aragonès també reiterava la «necessitat» que la Generalitat gestioni «directament» la part dels fons europeus de reconstrucció «que li corresponen a Catalunya», per implementar el pla de reactivació dissenyat pel Govern.

Aragonès diu que el Govern, en la seva pròxima reunió, ha d'aprovar un paquet de mesures econòmiques dirigides a aquests sectors, entre elles una línia d'avals extraordinaris per mitjà de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les necessitats de tresoreria a curt termini de les empreses.

Colau demana «ajudes reals»

Els bars i restaurants catalans ja van començar a treballar divendres amb els encàrrecs de menjar a domicili –el recurs que hauran de seguir fent servir per sobreviure durant aquestes dues setmanes– i segons asseguraven propietaris d'establiments gironins el divendres, els clients s'han adaptat «força bé» a la nova tònica.

Tot i això, grans ciutats com Barcelona han notat la disminució d'ambient als carrers de la ciutat i comerciants de la zona asseguren que les noves mesures han deixat el comerç en una situació «molt pitjor» i assegura que és «molt difícil» tirar endavant.

Mentrestant, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reclamar ahir al Govern català «ajudes reals» al sector de la restauració. En declaracions a TV3, l'alcaldessa va assegurar que els ajuts de 40 milions d'euros que l'executiu va anunciar són «absolutament insuficients» i espera «molt més».

Flexibilitat per acomiadar

D'altra banda, les entitats empresarials busquen «flexibilitat» per reduir les plantilles i veuen com una «hipoteca» per a la viabilitat de moltes empreses l'obligació de mantenir l'ocupació en els sis mesos posteriors a la finalització dels expedients. Expliquen que en el cas que una companyia volgués extingir el contracte d'un únic treballador afectat per un expedient amb dret d'exoneració, l'empresa hauria de tornar la totalitat de les exoneracions de tots els empleats afectats per l'ERTO i un recàrrec del 20%. «Ens sembla una sanció absolutament desproporcionada», afirmava el director de relacions laborals i assumptes socials de Foment del Treball Nacional, Javier Ibars. A aquesta s'hi podria sumar una altra multa en cas que Inspecció de Treball entengués que les bonificacions s'han aplicat «indegudament». De fet, els advocats laboralistes han detectat un nombre creixent d'empreses reticents a beneficiar-se de les exoneracions a la Seguretat Social per la salvaguarda de l'ocupació durant mig any.

Les patronals alerten d'un augment dels EROs en els pròxims mesos i avisen d'una situació econòmica «molt delicada», amb una reducció de l'activitat del 10% respecte a fa un any i prop de 145.000 treballadors en ERTO.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook