Si hagués de definir el meu estat d'ànim en el dia d'avui, ho faria amb dues paraules, ràbia i impotència. Ens obliguen a tancar els nostres negocis potser en molts casos de forma definitiva ja que ahir (dijous) de forma improvisada i injustificada ens van notificar per part de la nostra administració que havíem de tancar com a mínim durant els pròxims 15 dies. Porto 30 anys en el sector de l'estètica i malgrat l'estigmatització que de vegades trobes en àmbits socials i/o mitjans de comunicació, el 90% d'aquests centres que són milers a tot Catalunya (cada poble, cada barri té com a mínim 1 o 2 centres d'estètica), són gestionats per autònoms, en la seva gran majoria dones emprenedores, dels quals depèn habitualment la seva família. Per la meva activitat he pogut observar com totes i cadascuna d'aquestes dones han habilitat els seus centres adaptant-se a la legalitat de manera excrupulosa per oferir totes les garanties de seguretat i higiene en la lluita contra la covid-19 (protecció facial amb mascaretes + pantalles de protecció, ús de material d'un sol ús per a peus, mans, bates, gel hidroalcohòlic, neteja de superfícies entre client i client, etc, etc), fins i tot la proximitat física entre esteticista i client cada vegada és menor per l'aplicació d'aparatologia que substitueix el contacte directe. No es coneixen brots importants d'aquest virus amb origen en aquests centres, i el servei que s'hi ofereix té molt a veure amb la higiene, l'autoestima i el benestar personal, aspectes tots ells fonamentals per a l'equilibri emocional i físic de les persones especialment en els temps que ens toquen viure. No obstant això i malgrat aquest nivell de control, i garanties en el servei, ens tanquen de manera col·lectiva sense atendre a zones geogràfiques amb major o menor impacte del virus, i sense discriminar els centres que compleixen o no amb minuciositat totes les normes de seguretat i higiene. Sense entrar en comparatives que no em sembla honest, dia a dia observem activitats de tots tipus amb un risc molts mes elevat de contagi que no obstant, s'han permès sense fer res al respecte, durant molts mesos, per part de les nostres administracions... M'agradaria ser positiva, però no puc! Ens prometen ajudes amb molta lletra petita, que a la fi no arriben a la destinació. Com a màxim accedim a algun préstec que l'únic que fa és endeutar-nos més del que en general ja estem. Ja tenim experiència! Aquesta segona onada acabarà amb molts dels nostres projectes i de les nostres famílies i el pitjor és que succeirà sense cap explicació convincent i sense cap tipus de protecció social que suposadament hauríem de tenir en un societat avançada.
