L'aerolínia irlandesa Ryanair, principal motor de l'aeroport de Girona-Costa Brava -ja que transporta set de cada deu viatgers-, no té previst cap vol aquest hivern des de les instal·lacions de Vilobí d'Onyar. Des de la seva pàgina web no es pot comprar cap vol des de Girona entre els mesos de novembre i març, i fonts sindicals confirmen que la companyia els ha anunciat que no volarà aquest hivern des de Girona i que tots els treballadors s'han vist sotmesos a un ERTO del 100% de la jornada. Diari de Girona s'ha posat en contacte amb Ryanair, però no ha obtingut resposta.
Aquesta setmana, Ryanair ha anunciat que, degut a les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia de la covid-19, reduirà fins a només un 40% els vols a tot Europa. I, en el cas de les comarques gironines, de moment la pàgina web de la companyia no permet comprar cap vol a partir de l'1 de novembre. Durant els dies que queden del mes d'octubre, sí que encara és possible adquirir vols per a les vuit rutes que la companyia té disponibles des de l'aeroport de Girona (Karlsuhe-Baden, Brussel·les, Pisa, Varsòbia, Bournemouth, Brisol, Londres-Stansted i Manchester), malgrat que en alguns casos només es pot adquirir el bitllet d'anada, ja que s'han reduït freqüències. Tanmateix, a partir de l'1 de novembre, desapareix l'opció de comprar qualsevol bitllet.
Fonts sindicals confirmen que, efectivament, Ryanair ha decidit que aquest hivern no operarà cap vol d'entrada ni de sortida des de Vilobí d'Onyar, i ha fet que els seus treballadors s'acullin a un ERTO del 100% de la jornada laboral.
Un llarg conflicte laboral
El conflicte de Ryanair amb la base de Girona -que en el seu moment havia estat una de les més potents de l'aerolínia de baix cost al sud d'Europa- es remunta a l'agost de 2019, quan la companyia va anunciar la seva voluntat de tancar-la al·legant el descens de la demanda. La seva intenció era fer efectiu el tancament a partir del 8 de gener de 2020, però els sindicats van iniciar una negociació per evitar la pèrdua de 164 llocs de treball. Finalment, l'empresa va oferir -d'esquenes als sindicats- als treballadors la possibilitat de mantenir la base a canvi d'una renovació contractual que implicava una important regressió en les seves condicions laborals, com per exemple treballar nou mesos l'any i passar-ne tres a l'atur, una reducció de sou del 25% i la pèrdua d'antiguitat. El pla de l'empresa, ja des d'aquell moment, era aturar el moviment d'avions entre els mesos de novembre i març, que és quan hi ha menys demanda.
Davant d'aquesta situació, la majoria de treballadors van optar per acceptar les noves condicions i conservar així el seu lloc de treball, de manera que la companyia va acceptar mantenir oberta la base gironina. Tanmateix, tretze empleats es van negar a firmar el nou contracte i van ser inclosos en un ERO. Els sindicats ho van portar a judici al·legant que no hi havia causes justificades per a l'acomiadament col·lectiu, i a l'abril, l'Audiència Nacional els va donar la raó, obligant la companyia a reincoporar els treballadors i a pagar els salaris pendents.
Però malgrat la sentència, Ryanair no va reincoporar els treballadors acomiadats, sinó que els va aplicar un ERTO. De nou, els sindicats es van mobilitzar i van presentar un recurs al Ministeri de Treball. La demanda va tornar a ser va ser estimada i el Ministeri va declarar nul l'ERTO.
Mentrestant, i malgrat haver fet pública la seva voluntat de mantenir oberta la base de Girona després que la majoria de treballadors s'acollissin a les noves condicions, Ryanair va tornar a amenaçar els seus treballadors a Girona amb treure un avió -l'únic que quedava a l'hivern a Vilobí- si no acceptaven noves retallades. I al final, ha tirat endavant amb aquesta decisió. Retirar aquest únic avió que «dormia» a les instal·lacions gironines entre els mesos de novembre i març suposa, de facto, tancar la base gironina durant els mesos d'hivern.
