Pau Molas, un investigador de 25 anys de Ripoll, ha fundat amb dos socis més l'empresa Coactum, una 'start-up' per enviar satèl·lits petits a òrbites més llunyanes que les actuals (més enllà de l'òrbita baixa de la Terra) i a un preu molt més econòmic que les missions milionàries. "Oferim un servei de transport interespacial, un tot inclòs" que va des de la contractació, l'enviament a l'espai i el seguiment, explica a l'ACN Pau Molas. Han dissenyat un motor de propulsió híbrida que és més eficient i segur i que redueix el temps del desplaçament. L'objectiu final és que investigadors i empreses tinguin més possibilitats d'enviar els seus satèl·lits a l'espai, un àmbit dominat fins ara per les grans corporacions. Crearan 15 llocs de treball.
"Els competidors necessiten trenta dies per arribar a la Lluna des de l'òrbita terrestre; nosaltres ho farem amb tres dies", afirma Pau Moles, un ripollès que juntament amb dos socis més (un nord-americà i un altre català) ha creat Coactum (en llatí, 'ser portat junts').
Amb 25 anys, s'ha graduat en enginyeria en tecnologies aeroespacials a la UPC de Terrassa i s'ha format a França, Suècia i al Japó. En aquest últim país va fer el treball de final de màster sobre motors híbrids en coets. Ha publicat un parell d'articles sobre la recerca i ha estat premiat. Amb els coneixements adquirits, ha ideat un model de negoci ambiciós que pretén simplificar l'accés a "òrbites exòtiques, fent-les més accessibles". Preveuen donar feina a 15 persones de perfils molts especialitzats.
Es tracta d'una empresa que oferirà un servei d'enviament i seguiment de satèl·lits petits a l'espai més enllà de l'òrbita baixa (a uns 500 km des de la terra) i amb uns costos molt més econòmics que els actuals. "Si tu vols llançar un satèl·lit, véns amb nosaltres que tindrem un satèl·lit amb un motor que fa de plataforma de desplaçament en òrbita i un cop muntat, et movem on vulguis", subratlla Moles.
Els serveis que oferiran inclou des dels preparatius del llançament, portar-lo a l'òrbita i fer-ne el seguiment. El client potencial són empreses i projectes d'investigació que a dia d'avui no poden assumir els costos d'enviar els seus instruments o satèl·lits a l'òrbita desitjada. Segons l'investigador, Coactum vol solucionar un dels principals problemes del sector. "Els satèl·lits petits no es poden moure (no tenen capacitat de propulsió) i l'òrbita baixa (la que és més assumible per distàncies i costos) ja està "saturada" de satèl·lits.
Amb la tecnologia actual explorar òrbites llunyanes està fora de l'abast de la majoria per l'elevada inversió que requereix i només s'ho poden permetre les grans corporacions. "L'objectiu final és oferir-ho a gent que ara mateix no ho pot fer", remarca Molas. I posa un parell d'exemples, com ara empreses que envien satèl·lits per fer observacions terrestres com ara controls de cultius o que volen tenir més connexions a la xarxa.
El motor de propulsió, el tret diferencial
La clau del projecte és el disseny d'un motor de propulsió híbrida que ja han testat i que han d'acabar de desenvolupar en els pròxims dos anys. "Per poder anar a òrbites llunyanes cal un canvi de velocitat i un motor que et propulsi", detalla. Pe això, han ideat una tecnologia basada en un oxidant en líquid i un combustible en sòlid, de manera que "no hi ha risc d'explosions incontrolades" i pot passar llargs períodes a l'espai, segons detalla l'emprenedor.
Un altre avantatge és que no és tòxic i amb propietats que permet anar més lluny i amb menys temps que els competidors actuals. "Com que no és tòxic, a més, permet ser llançat juntament amb d'altes satèl·lits perquè no és una amenaça", diu Molas, alhora que es redueixen molt els costos, ja sigui operatius, de construcció i desenvolupament.
Calculen que el seu motor és deu cops més ràpid que la tecnologia actual. I afegeix una altra comparació. Si l'Agència Especial Europea necessita deu anys i uns 150 MEUR per una missió "ràpida", aquesta empresa de Ripoll creu que podrà enviar un satèl·lit petit en un any i amb una reducció de costos per sobre del 90%.
La seu, a l'espai de coworking de la Fundació Soler de Ripoll
Des del febrer que Molas s'ha instal·lat a l'espai de coworking tecnològic de la Fundació Soler de Ripoll i han rebut una ajuda per cobrir despeses i posar en marxa l'empresa. Bona part dels diners que necessiten preveuen cobrir-ho amb inversió privada i també estan en contacte amb institucions internacionals. La xifra no ha transcendit. Dels quinze treballadors que necessitaran en aquesta primera fase, una dotzena ja estan seleccionats i la majoria són d'altres països.
