El Jutjat d'Instrucció 3 de Girona ha absolt els vuit acusats d'arrencar pancartes dels ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Sant Gregori i Sarrià de Ter -d'on també s'haurien endut material d'un local social- el 27 de febrer de 2019. El jutge considera que no s'ha pogut demostrar que els processats van participar en la retirada del material, així com dels danys als pals de la façana de l'ajuntament de Sant Gregori i el de Sant Julià, d'on onejaven estelades que també van ser extretes.

El jutge posa de manifest que s'ha demostrat que entre les deu de la nit del 13 de febrer de l'any passat i passats uns minuts de la una de la nit de l'endemà, «una o diverses persones d'identitat desconeguda van anar al local social El Coro de Sarrià i als ajuntaments de Sarrià i Sant Julià i van extreure diverses estelades i pancartes». Tot i això, desvirtua la versió de les acusacions, que incrimina els sis homes i dues dones denunciats que van ser interceptats pels Mossos d'Esquadra a Sant Gregori aquella nit amb pancartes d'Òmnium i de l'Assemblea Catalana dins d'un vehicle. Segons consta a l'atestat policial, els processats van manifestar als agents que havien anat a les tres localitats a arrencar llaços grocs però van negar haver sostret les pancartes de les façanes municipals.

Segons remarca la sentència, l'única prova consistent contra els denunciats és la identificació dels agents el dia dels fets, tal com consta en un atestat que no va ser ratificat durant el judici. El tribunal recrimina a les acusacions que no hagin demanat la declaració dels agents que van identificar els denunciats i que no s'hagi visionat un pen drive que contenia imatges dels fets. «La declaració dels denunciats és tan vàlida com la dels perjudicats», subratlla la sentència, que inclou que «els perjudicats ni tan sols van veure els fets».

Sobre la troballa de les pancartes al vehicle dels denunciats, el jutge remarca que «és impossible» saber si les banderes confiscades eren les mateixes que estaven col·locades als ajuntaments, ja que no tenien cap peculiaritat que les fes distintives.

Davant de tot això, la sentència insisteix que «no existeixen proves que acreditin amb seriositat que van ser els denunciats i no altres persones les responsables d'endur-se dels edificis públics les banderes i les pancartes».

Dels vuit acusats, dos no van comparèixer al judici i un tercer va acollir-se al seu dret a no declarar. La resta van oferir una versió idèntica dels fets, segons la qual havien quedat amb un grup de gent que no coneixien per arrancar llaços i que van ser aquests els responsables d'introduir les bosses que contenien les pancartes al maleter.

El judici va concloure amb la petició de les acusacions d'una multa de 600 euros per apropiació indeguda i 2.700 euros per danys, i una demanda d'absolució per part de la Fiscalia. De fet, la sentència dona la raó al Ministeri Fiscal i assegura que el delicte de furt, que també aprecien les acusacions, requereix un ànim de lucre que en aquest cas no s'ha confirmat. També descarta el delicte de danys perquè en l'atestat s'indica que els agents que van examinar la zona no van apreciar cap perjudici a les façanes. Sobre l'apropiació indeguda, tampoc «compleix els requisits» perquè no es tractava de material que els denunciats haguessin de retornar.

Precedent «perillós»

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va lamentar a aquest mitjà l'absolució dels acusats, ja que considera que «hi ha gent que s'agafa la justícia per la seva banda». Puigtió va assegurar que «el que més em preocupa és que això sigui un precedent i que més gent es cregui amb el dret d'actuar així». El batlle va acusar la justícia de ser «parcial» en la sentència d'aquest cas, ja que «si les banderes arrencades haguessin estat espanyoles, no tinc cap dubte que hi hauria hagut un càstig».

De fet, gran part de l'exculpació es basa en el fet que durant el judici no es ratifiqués l'atestat policial on constava la informació que constituïa el nucli de l'acusació. Sobre aquesta qüestió, el batlle sosté que «era responsabilitat de la Fiscalia» cridar els agents a declarar. «No sabem què va passar amb aquestes declaracions, ja que els agents van assistir al judici però finalment no van declarar». Amb tot, conclou que «vam sortir del judici amb la sensació que l'absolució ja estava preparada», va denunciar.

L'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, va coincidir amb Puigtió que l'absolució «era previsible»: «El jutge s'ha regit pel relat de la Fiscalia, han anat en plena consonància, però ens sap greu que aquests fets puguin quedar impunes», va exclamar.

Els batlles encara no han decidit si recorreran la sentència, ja que no és ferma i es pot apel·lar a l'Audiència de Girona. La decisió la prendran un cop s'hagin reunit amb els respectius advocats.