Els alcaldes del traçat alt-empordanès de l'N-II l'anunci del ministre de Transports, José Luis Ábalos, de congelar el desdoblament de la via a l'espera de comprovar fins a quin punt la gratuïtat de l'AP-7 (que ha d'arribar, en principi, l'agost de 2021) absorbeix el trànsit que fins ara passava per la Nacional. L'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina (ERC), es mostra satisfet perquè de moment no hi ha prevista la variant del seu municipi, a la qual el consistori s'oposava des de fa temps perquè considera que el territori ja està prou «trinxat». Tanmateix, l'alcaldessa de Pontós, Bàrbara Van Hoestenberghe (Compromís per Pontós), i la de Garrigàs, Pilar Bosch (Junts per Garrigàs), reclamen amb insistència que es millorin els accessos als seus municipis per tal de garantir-ne la seguretat.

«Per nosaltres és fantàstic, una gran notícia». Així de contundent es mostra l'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, que recorda que des del consistori fa temps que es defensa l'ús de l'autopista per al trànsit, en lloc de fer una nova variant que encara «trinxi» més el territori. De fet, Saurina es mostra molt crític amb les obres que el govern de l'Estat ha fet en els darrers anys a la comarca de l'Alt Empordà: «S'han gastat molts diners sense criteri. Encara estem esperant que algú ens expliqui per què en el tram Vilademuls-Orriols van fer una sortida nova, quan ja teníem la de l'Escala, que es podia haver aprofitat», assenyala, tot afegint que «s'ha fet una obra farònica per a quatre quilòmetres». El batlle de Bàscara defensa que la gratuïtat de l'autopista AP-7 (que actualment va des de Fornells de la Selva fins a Vilademuls) s'hauria d'haver allargat des del primer moment fins a Figueres, i celebra que el Ministeri de Transports sembli apostar, finalment, per aquesta opció.

També aplaudeix la decisió de no desdoblar l'N-II l'alcaldessa de Pontós, Bàrbara Van Hoestenberghe. «Estem contents perquè és una evolució que ja prevèiem. Es parlava molt del desdoblament, però nosaltres sempre teníem la sensació que no s'acabaria fent, almenys entre Bàscara i Figueres, perquè sabíem que l'autopista, al final, seria gratuïta, i que no tenia sentit trinxar més el territori», explica la representant municipal. «Estem trinxats ja per l'AVE, l'N-II, l'autopista, la MAT... tenim tanta cosa que no vèiem com s'hi podia fer passar una altra obra pública enorme», constata Van Hoestenberghe. «No crec que l'autopista se saturi i necessitem una altra via. No cal que invertim diners públics en obres que no tenen gaire sentit», assenyala.

Millorar l'actual carretera

Tot i això, per a l'alcaldessa de Pontós la part «més dubtosa» de tot plegat és saber què passarà amb l'actual N-II un cop s'hagin alliberat els peatges de l'autopista. «Si no es fa la inversió del desdoblament, volem que l'N-II es millori perquè funcioni realment com una carretera local», demana. I en aquest sentit, té molt clar quines han de ser les prioritats: d'una banda, millorar els accessos, i de l'altra, facilitar que hi puguin passar les bicicletes.

El que més preocupa a Van Hoestenberghe és que la millora dels accessos pugui quedar penjada: «Nosaltres tenim l'entrada al sud del poble, i des de fa molts anys reclamem que es faci al nord, perquè ara hem de fer una volta enorme», lamenta, tot recordant que també cal millorar-ne la seguretat. D'altra banda, també veu prioritari que es faciliti la circulació de les bicicletes. «No podem anar amb bici per l'N-II perquè no hi ha carril i és molt perillós, i no hi ha alternativa», lamenta. En aquest sentit, veu especialment problemàtic el pont de Bàscara, ja que qualsevol camí que es pugui agafar passa per allà, però considera que es podria trobar fàcilment una solució amb un projecte que permetés fer una passera al costat del pont. «No és tan difícil, però cal voluntat política», demana Van Hoestenberghe.

«Igual que 50 anys enrere»

Per la seva banda, l'alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch, veu lògic que ara es contempli l'ús de l'autopista lliure de peatges, però critica que l'N-II no s'hagi millorat ni desdoblat molt abans. «Ens sembla bé que facin un estudi per redistribuir la mobilitat, però això no justifica que tinguin l'N-II en les mateixes condicions de quan el meu avi era petit», critica Bosch, que rebla: «No té sentit que una Nacional, que és la via d'accés al nostre país, sigui d'un sol carril per sentit». De la mateixa manera, subratlla que l'autopista AP-7 ha crescut gràcies a la inversió privada, però que en canvi l'N-II, que depèn de fons públics, «s'ha deixat com 50 anys enrere».

Per a l'alcaldessa de Garrigàs, «les infraestructures s'han de posar al servei de l'activitat i la mobilitat, i si l'autopista passa a ser pública, tots els catalans ja l'hem pagat amb escreix, de manera que és un pas que s'ha de fer i hem de veure com funciona». Tot i això, mostra els seus dubtes sobre com es podrà mantenir la infraestructura, «que fins ara ha estat privada i amb peatges», quan passi a ser pública. «Si hem d'agafar com a referència el manteniment que s'ha fet de l'N-II, no sembla que el futur hagi de ser gaire bo per al territori», adverteix.

Igual que en el cas de Pontós, per a Bosch el més important és que, passi el que passi, es millorin els accessos a Garrigàs per tal de fer-los més segurs: «Ara mateix quedem desprotegits quant a seguretat, perquè ens hem d'aturar a l'N-II i és un risc», lamenta. Una situació que, indica, es remunta a 1986 i per a la qual és «indispensable» una solució.