El ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), presidit pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, i els consellers de les comunitats autònomes que tenia com a tema central la decisió de si s'aplicava el toc de queda, va finalitzar ahir sense cap acord pel que fa a aquest aspecte però sí que va aprovar-se el document del Govern espanyol d'«Actuació de resposta coordinada per fer front a la pandèmia de la covid-19», que homogeneïtza les mesures que cal prendre segons si el risc de transmissió és baix, mitjà, alt o molt alt. El nivell tres o alt contempla mesures com el tancament de locals a les 23 hores, la limitació a un màxim de sis de les trobades socials o la recomanació de no sortir dels domicilis. El nivell quatre o molt alt suposarà sumar a aquestes restriccions «mesures excepcionals».

Es tracta d'un marc de criteris comuns per a la interpretació dels indicadors epidemiològics, acordat tècnicament per totes les comunitats autònomes. Està dirigit a garantir la coordinació suficient entre territoris, possibilitant que les comunitats prenguin les mesures complementàries que considerin oportunes. El document, que suposa un «desenvolupament tècnic» dels indicadors recollits en el Pla de Resposta Primerenca.

El Centre Europeu per al Control de Malalties ha establert un llindar d'incidència acumulada en 14 dies de 25 casos per 100.000 habitants per considerar que el risc comença a incrementar-se, i un límit superior de 150 per considerar que el risc és molt elevat. No obstant això, per a Espanya s'ha establert un llindar addicional, incidència superior a 250 per 100.000, per assenyalar situacions de risc extrem en les quals es requereixin accions addicionals.

Per avaluar el risc, Sanitat planteja vuit indicadors principals i quatre nivells de risc, dividits en dos blocs. En el primer s'avalua el nivell de transmissió del virus a través de la incidència acumulada en 14 i 7 dies acumulada per 100.000 habitants; la incidència acumulada en 14 i 7 dies de persones de més de 65 anys per 100.000 habitants; el percentatge de positivitat de les proves; i el percentatge de casos amb traçabilitat.

A les unitats territorials de menys de 10.000 habitants, es podran realitzar agrupacions en territoris com poden ser àrees de salut, gerències d'atenció integrada o comarques, per a l'avaluació i presa de mesures conjuntes. En els territoris petits també es tindran en compte el número, la tendència i la velocitat de canvi dels casos diagnosticats en els últims 7 i 14 dies; la proporció de casos nous associats a brots; la taxa d'atac secundària; i l'existència de punts calents. Les comunitats autònomes, en coordinació amb el Ministeri, revisaran de manera periòdica l'evolució dels indicadors per a valorar mantenir o modificar el nivell d'alerta.

Tancament d'establiments

Per a les zones de major incidència, és a dir, les que se situen en un nivell d'alerta alt, Sanitat aconsella limitar al màxim els contactes, reunions socials de fins a sis persones, romandre als domicilis i limitar els horaris d'obertura al públic fins a les 10 de la nit en els establiments amb servei no essencial -els bars podran fer menjar a domicili o per emportar. Als establiments de restauració serà l'autoritat sanitària qui haurà de valorar el tancament de les zones interiors dels establiments i reduir els aforaments al màxim possible.

Els Governs castellanolleonès i valencià va ser els únics a demanar aplicar restriccions nocturnes. «Unes altres s'hi han mostrat a favor, però no existeix consens», va explicar Ila, tot afegint que la mesura es discutirà «en les pròximes setmanes». Catalunya va sol·licitar un informe jurídic sobre «el paraigua legal» que pot sustentar el toc de queda.