El manifest del sector hostaler no podia ser més clar: «Exigim al Govern català que negociï amb el Govern Espanyol perquè es garanteixi l'accés als 140.000 milions d'euros dels fons europeus per a la recuperació del teixit turístic malmès per la COVID-19. Aquesta quantia s'ha de destinar als empresaris i els treballadors en forma d'ajudes directes. No volem més línies de finançament, perquè l'endeutament no és la solució per a les empreses, sinó tot el contrari». S'ha acabat fer cas de les promeses i les bones paraules. Ara necessiten diners. I els necessiten ja.
Això, sense perjudici de recordar al Govern català que el tancament està condemnant moltes empreses -algunes de les quals no tornaran a obrir mai més- no només del sector hostaler, sinó de molts altres que en depenen indirectament, i que van des dels taxistes fins als carnissers, des dels ramaders fins als agents immobiliaris.
Al costat dels bars, restaurants, i hotels, es van manifestar els centres d'estètica, les seves professionals sorolloses com ningú. La seva representant -fortament aplaudida- va criticar el Govern per tractar-les de «precàries» i per no escoltar el sector. Va ressaltar que després d'adaptar-se a tota la normativa, els obliguen a tancar, i va concloure: «Els clients confien en nosaltres, qui no hi confia és el Govern».
