24 de octubre de 2020
24.10.2020
Diari de Girona

El Col·legi d'Advocats dona suport a la vicedegana, imputada per l'1-O

Marta Alsina serà jutjada per desobediència i usurpació de funcions i la Fiscalia li demana 2 anys i 9 mesos de presó L'advocada considera que el seu cas és una «represàlia» per defensar els «drets fonamentals»

24.10.2020 | 00:57
El Col·legi d'Advocats dona suport a la vicedegana, imputada per l'1-O

L'advocada gironina Marta Alsina va assegurar ahir que el judici que tindrà lloc el pròxim 4 de novembre contra la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O, i de la qual Alsina va formar part, és una «represàlia» per defensar els drets fonamentals. En declaracions a Diari de Girona, la també vicepresidenta del Consell de l'Advocacia de Girona va assegurar que la causa, oberta fa tres anys, ha estat «plena d'irregularitats», i que «ni tan sols hi ha hagut instrucció perquè no hi ha res a instruir», va lamentar. «L'acusació no s'aguanta per enlloc», va manifestar la lletrada.

D'altra banda, Alsina confia que aquesta causa, una de les múltiples que encara hi ha obertes arran del referèndum independentista, acabi amb una absolució perquè «confiem en la justícia», va declarar, i va mantenir que «vaig donar suport a una causa amb els meus coneixements en un exercici de drets fonamentals».

El judici contra els cinc exmembres de la Sindicatura electoral del referèndum de l'1-O ja va ser ajornada a principis d'any per culpa de la pandèmia. Els membres, Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina, no van arribar a desenvolupar la funció per la qual van ser escollits perquè el Tribunal Constitucional va amenaçar-los amb multes si complien la tasca.


Mostres de suport

La Junta de Govern del Col·legi de l'Advocacia de Girona va emetre ahir un comunicat de suport a Alsina i va manifestar «la seva repulsa a al fet que, tant ella com els altres Síndics electorals del referèndum puguin ser jutjats per exercir un dret fonamental i humà». Segons els membres de la Junta, «el dret a participar políticament en tots els àmbits, prestar auxili en el dret al sufragi actiu i passiu i expressar legítimament la seva opinió són drets fonamentals». Per últim, el comunicat lamenta que «a hores d'ara siguin encara els Tribunals i no els representants elegits per la ciutadania els que intervinguin en les situacions de caràcter merament polític i referides a drets fonamentals».

El degà del Col·legi, Carles McCragh, va afirmar a aquest diari que «lamentem que Alsina s'hagi de veure jutjada per exercir un dret legítim de participació d'un referèndum». Així mateix, va indicar que la vicedegana «va actuar amb el convenciment que defensava un dret fonamental», que en «cap cas hauria d'afectar el seu dret a la participació política».

Paral·lelament, la Junta de Govern del Col·legi de l'Advocacia de Figueres-Alt Empordà es va adherir al comunicat i va mostrar «tot el suport» a Alsina. També es va pronunciar en contra de la causa l'associació d'advocats voluntaris Dret Defensa Girona, responsable de la querella col·lectiva interposada pels Ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis així com de la defensa de més de 200 ferits durant les càrregues policials de l'1-O.


Tres causes contra alcaldes

La causa contra la sindicatura electoral de l'1-0 és la següent que arribarà a judici després de saber-se l'absolució per sedició de Josep Lluís Trapero i la resta de l'excúpula d'Interior. A la província de Girona hi ha tres investigacions obertes contra alcaldes i que inclouen l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip; l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, i l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, la qual serà jutjada al novembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit