Ja és un crit ben trist, i més trist és que s'hagi de dirigir al propi Govern. Des de força carrers abans d'arribar a la Delegació del Govern a Girona, se sentia una multitud reclamar cosa tan bàsica.
-Volem treballar!
No demanen ajuts, no demanen vots, no demanen noves fronteres, no demanen amnisties ni llibertats ni estatuts. Demanen que els deixin treballar. Res més. Però res menys.
Mig miler de professionals de l'hostaleria -i del sector de l'estètica, que a fe que es feien notar-, en representació de molts més que no es van poder desplaçar a Girona, van concentrar-se ahir sota un crit unànime, el crit que mai haurien pensat haver de fer.
-Volem treballar!
Amb distància de seguretat i amb mascareta, tot i que aquesta no podia amagar l'enorme disgust de propietaris i cambrers, que en converses privades esclataven contra el Govern català, que els ha obligat a tancar. Propietaris i cambrers. Patrons i obrers, tots a una. Tots a una contra el Govern català, que ha aconseguit eliminar les classes socials a l'hora de protestar. No era fàcil, deu ser una fita única al món. Marx cauria de culs.
-Volem treballar!
«Ja veus, quan hi ha tanta gent que el que vol és cobrar sense treballar, nosaltres aquí, demanant que ens deixin treballar» -m'explica sorneguer el cambrer d'un bar, vell conegut. Alguna cosa ha de significar que després de tants anys cobrint manifestacions, aquella en què més gent coneguda he trobat, és la que aplega cambrers.
L'Abdelaziz, que va inaugurar restaurant just abans del confinament, em diu que quan començava a aixecar el cap, ha arribat l'ordre de tancament. «Només tinc vuit taules, ben separades unes d'altres», es lamenta, abans de dir-me que fa poc havia contractat un cambrer i li ha hagut de rescindir el contracte. Hostalers de Banyoles expliquen casos similars. De l'Escala. D'Olot. Saludo la plantilla del bar Cuéllar. Tots, amb una única petició.
-Volem treballar- continuen repetint a crits, dirigits a la Delegació del Govern, amb la vana esperança que algú d'allà els escolti.
El periodista Jordi Grau llegeix el manifest, amb el president de la Federació d'Hostaleria -aplega a 11 gremis comarcals i unes 7.500 empreses-, Antoni Escudero, al seu costat. Escudero està emocionat amb la resposta dels afiliats, no pot evitar saludar la multitud fent el senyal de victòria amb els dits. Com Maragall al seu dia, però en lloc d'abric llarg va vestit de cambrer. «Jo vaig començar fent de cambrer i n'estic molt orgullós», m'explicarà després.
«El pitjor virus sou els polítics»- assegura una de les pancartes més vistoses de la concentració.
Quan tot acaba, la gent es resisteix a abandonar el carrer. Continuen cridant el que mai haurien cregut haver de cridar.
-Volem treballar!
