La Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) va haver de protegir 34 infants de les comarques gironines que havien patit maltractament , entre el 14 de març i el 30 de juny d'aquest any. Tanmateix, es tracta de la província catalana on es van haver d'obrir menys expedients, ja que a Barcelona n'hi va haver 341; a Tarragona, 77; i a Lleida se'n van registrar 42. En total, es van engegar 494 expedients a Catalunya, segons una resposta parlamentària del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, a la diputada de Ciutadans Mercè Escofet.

Segons les dades del conseller, a les comarques gironines es van obrir durant aquell període 34 expedients de tutela i desamparament amb mesures protectores. En tots ells, algun dels tres motius d'obertura era una situació compatible amb un abús sexual, negligència, maltractament físic, maltractament psíquic o emocional, abandonament o maltractament prenatal.

És «fonamental» identificar-los

Segons concreta el Homrani en la seva resposta, un infant o un adolescent és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica o sexual, però també ho pot ser si pateix una manca d'atencions que amenaça o interfereix en el seu desevolupament, així com quan se'l priva dels seus drets i el seu benestar. Per tant, prossegueix, és «fonamental» identificar els maltractaments per poder aplicar mesures de protecció als infants i adolescents que les pateixen, cosa que no sempre és fàcil, ja que en alguns casos es tracta de mesures que fins fa poc eren socialment tolerades, i en d'altres es tracta de maltractaments que no deixen una empremta física evident, tot i que sí que causen seqüeles psicològiques de difícil reparació.

Maltracte físic o psiquic

Per això, més enllà del maltractament físic -és a dir, exercit a partir de l'ús de la força-, el conseller posa de manifest que existeixen altres tipus de maltractaments, com ara el psíquic o emocional, que es produeix en les situacions en què hi ha fredor, pressió o atemoriment en la relació, i on no es produeix una estimulació afectiva ni cognitiva.

Pel que fa a la negligència o abandonament, es considera que es produeix quan no són ateses les necessitats bàsiques cap a l'infant o adolescent per cap dels membres del grup on conviu, ja sigui de forma temporal o permanent. És a dir, per exemple, que habitualment no es té cura de la seva alimentació, roba i seguiment mèdic, no hi ha horaris ni ritmes o es posa en perill la integritat física de la criatura.

Pel que fa a l'abús sexual, se'l considera quan s'obliga l'infant, se l'indueix o es tolera, que satisfaci el desig sexual d'una altra persona. Inclou també l'acceptació passiva d'aquest maltractament exercit per una altra persona.