L'estat d'alarma aprovat ahir pel Consell de Ministres inclou un toc de queda general de 23.00 hores a les 6.00 hores, una franja que les comunitats podrien avançar o retardar, però només una hora, segons va declarar Pedro Sánchez en una compareixença per explicar els detalls d'aquest nou estat d'alarma.
Sánchez va assenyalar que l'estat d'alarma es prolongarà fins al 9 de maig, amb compareixences cada 15 dies en el Congrés per retre comptes. Una cosa per a la qual buscarà el suport dels grups parlamentaris.
El toc de queda no s'aplicarà a les illes Canàries, on la situació epidemiològica és molt positiva, va remarcar el president.
Més poder a les autonomies
El decret d'alarma no estableix la prohibició de desplaçaments entre comunitats, per la qual cosa el confinament perimetral als territoris no serà obligatori. Però sí que dota els seus governs dels instruments perquè puguin confinar bé tota l'autonomia o bé municipis concrets.
El decret concedeix amplis poders a les autonomies que, com a autoritats delegades, tindran capacitat per confinar de nit, a través dels tocs de queda, perimetrar tot o part del seu territori i limitar les reunions. Amb l'estat d'alarma, es prohibeixen les reunions a llocs públics i privats de més de 6 persones, cosa que ja està en vigor en algunes autonomies, com Catalunya.
Suports parlamentaris
«Donada la gravetat de la situació, l'eficàcia contrastada de l'estat d'alarma, donada la petició majoritària de les comunitats per a la seva entrada en vigor, sol·licito als grups parlamentaris que aquesta mesura compti amb un aclaparador suport. Ho exigeixen els ciutadans per donar un horitzó de tranquil·litat i certitud», va assenyalar Sánchez. «Si la situació de la pandèmia ho permet, el Govern d'Espanya aixecarà l'estat d'alarma sense demora. Ni un dia més, ni un dia menys en la vigència d'una eina eficaç en la lluita contra la covid-19», va afegir el president, que va situar com a objectiu d'aquesta mesura aconseguir una «incidència acumulada en els últims 14 dies per sota de 25 casos per 100.000 habitants». Actualment, la mitjana espanyola és de 362 casos.
Així doncs, Sánchez va demanar a tots els partits suport a aquest nou estat d'alarma. L'executiu, en principi, ho té molt més fàcil que fa uns mesos per aconseguir la pròrroga de l'estat d'alarma, que d'aquí a 15 dies haurà de votar el Congrés.
A falta de veure com els partits acullen la proposta d'allargar el període excepcional durant diversos mesos, en la línia del que s'ha portat a terme per Itàlia i França, Cs ja ha anunciat que hi donaria suport.
El PNB també vol secundar-lo, ja que Euskadi va ser la primera comunitat que va sol·licitar l'alarma. Després ho va fer Catalunya, cosa que prefigura el suport dels diputats de JxCat i ERC.
Són escons més que suficients per a l'extensió temporal, però la coalició del PSOE i Unides Podem remarca la importància que el PP també voti a favor. Però cap de les autonomies governades pels conservadors ha sol·licitat l'alarma, a diferència de la resta, i fa uns mesos Pablo Casado va ser molt crític amb aquesta eina constitucional, votant en contra de les pròrrogues en diverses ocasions, una cosa que dificulta que ara s'hi sumi.
La Moncloa, en tot cas, creu que seria capital aconseguir el seu recolzament, perquè baixaria el soroll polític, en aquests moments a nivells altíssims, entorn de la lluita contra la pandèmia.
Una decisió d'urgència
En un primer moment, Sánchez es volia esperar a la conferència de presidents d'avui per aprovar l'estat d'alarma en el Consell de Ministres ordinari demà. Però la cascada de peticions perquè fes aquest pas, amb Espanya arribant al pic de la segona onada i batent rècords diaris de contagis, van fer que decidís avançar la mesura.
El primer territori a demanar l'alarma va ser Euskadi, després que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc anul·lés les restriccions socials que havia ordenat el govern autonòmic.
El van seguir Astúries i Extremadura, a les quals es van afegir diverses comunitats també governades pels socialistes, i també Catalunya, que com Euskadi vol que les competències del règim excepcional estiguin delegades en el seu govern, a diferència del que va passar entre març i juny.
Totes aquestes reclamacions, doncs, ja han sigut ateses, ja que el decret concedeix amplis poders a les autonomies per confinar de nit, perimetrar tot o part del seu territori i limitar les reunions.
