El Govern català ha obert la porta a la possibilitat de gravar, a nivell impositiu, algunes de les segones residències que hi ha al litoral. Així ho va indicar dilluns el secretari d'Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, durant la jornada en línia Governança i fiscalitat: com harmonitzar els interessos socioeconòmics i la conservació del litoral?, organitzada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat dins del cicle Un litoral al límit.

La jornada va servir per posar sobre la taula algunes de les causes que han conduït a la construcció intensiva del litoral gironí. Entre elles, la doctora en Geografia Maria Rosa Fraguell va assenyalar les dificultats de finançament que tenen els ajuntaments. «S'ha de tenir en compte que la majoria de municipis del litoral han utilitzat les llicències d'obres com un recurs financer més, i això ens ha portat a la cultura del totxo i el turisme residencial», va indicar. Segons Fraguell, hi hagut altres factors que han intervingut en el procés, com la tipologia de la propietat del sòl agrari -que fa, per exemple, que dos municipis tan propers com l'Escala i Sant Pere Pescador presentin fesomies tan diferents, el primer ple d'urbanitzacions i el segon sense congestionar- i la forta demanda de segones residències a partir dels anys 60.

Ara, l'objectiu de la Generalitat és posar ordre al litoral gironí i protegir, fins on es pugui, el que queda per urbanitzar. Per fer-ho, compta amb eines jurídiques com la nova Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el passat 30 de juliol, o la futura Llei del Territori, encara pendent d'aprovació. Una de les figures previstes en la Llei de protecció i ordenació del litoral és el Conservatori del Litoral, un organisme de la Generalitat que ha de servir per comprar terrenys i protegir-los.

Per aconseguir aquesta protecció, tanmateix, caldran recursos econòmics. A banda dels pressupostos del Govern català, i de les aportacions que puguin venir per part de l'Estat i de la Unió Europea, la Generalitat està buscant fórmules de finançament per tal de poder protegir el territori. En aquest sentit, la Llei de protecció del litoral ja perveu un nou cànon per a les explotacions realitzades en domini públic, que, segons va subratllar Serra, «té un caràcter finalista, ja que aquests diners estaran destinats a la millora i recuperació del litoral català».

Per al responsable d'Agenda Urbana i Territori, l'objectiu del govern és «aturar processos urbanístics que no hem estat capaços d'aturar durant dècades». Però, què passa amb aquells edifics que ja estan construïts i que han contribuït a degradar el litoral? En alguns casos, la prioritat serà la restitució paisatgística, però quan aquesta no sigui possible, Serra contempla la possibilitat de crear nous impostos. «Caldrà veure el compromís i el paper que tenen algunes de les edificacions que tenim al nostre litoral, que van ser fetes ja fa uns anys i que tenen una posició predominant en aquest litoral», va indicar el secretari de Territori durant la jornada, tot afegint: «Des del punt de vista impositiu, d'aportació, crec que és un tema que caldrà abordar seriosament. D'una banda, penso que caldrà mirar com restituir una part de tot aquest parc edificat al llarg de totes aquestes dècades, però per a tot allò que no pugui ser restituït, jo crec que caldrà veure polítiques fiscals diferents a les ordinàries de l'habitatge habitual i de primera necessitat».

«Canvi d'actitud» de l'Estat

Per la seva banda, el doctor en Dret i professor de la UdG Josep Maria Aguirre va assenyalar la necessitat que les diferents administracions treballin amb la coordinació necessària a l'hora de protegir el litoral, cosa que no sempre passa. Serra hi va estar d'acord, i va demanar un «canvi d'actitud» a l'administració de l'Estat: «Els demanem que no recorrin el Tribunal Constitucional la Llei del litoral que hem aprovat a Catalunya, cosa que està a punt de fer», va advertir. Serra també va demanar al Govern espanyol que actuï amb més responsabilitat a l'hora de complir amb els seus compromisos, ja que va lamentar «l'incompliment reiterat» en projectes com la restitució de platges al Maresme o al Delta de l'Ebre.