29 de octubre de 2020
29.10.2020
Diari de Girona

Sobrecost del 29,1% en la gestió de la planta de compostatge de la Garrotxa

Un informe de la Sindicatura de Comptes recull que es van pagar 112.864 euros més dels estipulats en el contracte Detecten el sobrecost en l'exercici del 2017 El Consell no va publicar la relació de llocs de treball

28.10.2020 | 23:39
Una imatge de l'interior de la planta de compostatge de la Garrotxa en una visita guiada.

La Sindicatura de Comptes ha detectat un sobrecost del 29,1% de la planta de compostatge de la Garrotxa el 2017. El sobrecost és sobre l'import que resultaria d'aplicar els preus pactats en el contracte (amb les revisions de preus incloses)», apunta l'informe.

L'informe fiscalitza els comptes i avalua el compliment de la legislació en contractació i personal al Consell Comarcal de la Garrotxa i apunta que «les condicions amb què es va executar aquest contracte» no corresponen amb les «inicialment establertes».

Així, recull que es van fer modificacions que no estan previstes «de forma clara, precisa i inequívoca com demana la llei» que van suposar que el cost real del servei fos 112.864 euros superior a l'estipulat i que la durada del contracte passés de 15 a 20 anys. «Cap d'aquestes modificacions es van formalitzar en document administratiu», afegeix.

La Sindicatura ha realitzat un requadre que recull que el cost per la gestió d'un total de 14.004 tones (entre FORM i fang) va ser de 303.027 euros, al qual cal sumar-hi la despesa de 197.748 euros en electricitat arribant al total de 500.775 euros. El requadre recull que el cost, segons preu de contracte, hauria d'haver estat de 387.911 euros i en realitat va costar 112.864 euros més.

En l'anàlisi del cost de la planta de compostatge durant l'exercici 2017, la Sindicatura detecta que, tot i que el contracte preveia la possibilitat d'efectuar modificacions respecte a les condicions inicials, «no s'estableix de forma clara, precisa i inequívoca» quines són.

A més, remarca que les modificacions efectuades «van suposar una modificació de les condicions essencials del contracte», com són l'allargament del temps de contracte i els preus.

L'informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya analitza el contracte de redacció del projecte, construcció claus en mà i explotació de la planta de compostatge de FORM i fangs d'Olot. D'entrada, fa una relació històrica del projecte i concreta que el 22 de novembre del 2001, el consell comarcal va signar un conveni de col·laboració amb la Junta de Residus i l'ACA per a la construcció de la planta. Segons aquest conveni, un cop acabades les obres, la planta de compostatge s'havia de cedir al Consell Comarcal.

L'adjudicació del contracte per a la construcció de la planta de compostatge es va acordar amb una resolució del gerent de la Junta de Residus per un import de 4,84 milions d'euros, el 80% de la inversió finançada amb fons europeus i el 20% restant per l'ACA.

El contracte es va formalitzar el 2003 i, un cop enllestits els treballs i en compliment del conveni, es va formalitzar la cessió de la planta al Consell Comarcal.

Segons recull l'informe, un temps després la planta va començar a provocar «molèsties als veïns per les males olors i les deficiències detectades en la instal·lació». Per això, es van haver de fer obres de millora, finançades íntegrament per la Junta de Residus.

Entre aquestes obres, hi havia la instal·lació d'equips per a la implantació de nous procediments que van suposar un increment dels costos d'explotació. A més, apunta el document, la planta només estava tractant 11.500 tones l'any, en comptes de les 20.000 previstes en l'informe de viabilitat de la planta. .

Un any després de l'esllavissada va tenir lloc la primera neteja de la cinglera a dues bandes, la del Fluvià i la del Toronell. La neteja del 2018 va arribar després de catorze anys de l'última. El 2004, una empresa lleidatana va treure les plantes i els arbres que guanyaven terreny i provocaven escletxes entre les roques. En aquestes escletxes s'hi congela l'aigua acumulada per la pluja i les rosades i és quan té lloc el moviment de terra que provoca l'esllavissada en el moment més inesperat. Els treballs del 2004 van costar uns 90.000 euros.

Els despreniments també coincideixen després de forts períodes de pluja quan el terra està molt xop i es desfà arrossegant pedres i arbres.

L'útlima neteja va durar del dinou de gener fins a primers d'abril del 2018. L'empresa adjudicatària va instal·lar un cable de vida al vessant sud, el del rierol Toronell, que van deixar posat de cara a les pròximes neteges.

El dinou de gener quatre operaris van començar a treballar en vertical gràcies a arnessos lligats a un cable de vida. Va treure gran quantitat d'arbres i plantes invasores. Es tractava d'espècies de molta reproducció i creixement ràpid.

També van descobrir camins per facilitar el pas als tècnics de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Aquests tècnics estudien de manera constant el procés d'erosió de la cinglera. Detecten els llocs més delicats i estudien solucions per evitar despreniments.

Tot i això de tant en tant es desprenen algunes columnes de basalt del vessant nord i hi ha alguna esllavissada a la part sud. En els últims tres anys no hi ha hagut cap esllavissada significativa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit