30 de octubre de 2020
30.10.2020
Diari de Girona
Opinió

La pandèmia amb ulls de dona

29.10.2020 | 23:45
La pandèmia amb ulls de dona

Una de les últimes mesures restrictives decretades pel Govern de la Generalitat per frenar la segona onada de la pandèmia de la covid-19 ha estat el tancament de bars i restaurants i de centres d'estètica. Dels primers, tothom en parla, en canvi, els centres d'estètica en són els oblidats. Els centres d'estètica, igual que la majoria de comerços i establiments, s'han adaptat i han invertit en mesures per fer que els espais siguin segurs, i ara, han d'aturar la seva activitat. Moltes vegades s'han dictat mesures verticals, poc reflexionades i sense cap mena de mirada femenina. Un exemple n'és aquest. Per a moltes dones, els serveis i tractaments dels centres d'estètica són essencials i necessaris, això és un fet, i això és un dret.

Les dones són un dels col·lectius més afectats d'aquesta pandèmia. S'ha agreujat la vulnerabilitat de dones confinades amb els seus maltractadors, de les que depenen de feines precàries, de l'economia submergida, de les que es dediquen a les cures de persones grans...

Les dones també han estat les que majoritàriament han hagut de teletreballar amb els nens i nenes petits a la seva llar i fer les feines de la casa. El 62% de les dones s'han fet càrrec de l'acompanyament educatiu dels fills, en comparació amb el 38% dels homes, durant el confinament. Globalment, s'estima que el temps que les dones dediquen a activitats domèstiques i cures triplica el dedicat per ells. A més, el confinament ha intensificat aquesta càrrega, fet que ha causat en elles una disminució de les autocures i un increment dels problemes de salut mental. 

La pandèmia no ha fet més que accentuar aquestes situacions, les condicions socials, com l'empobriment, però també alhora les diferències de gènere entre homes i dones. Segons un informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT), les dones estan majoritàriament empleades en un mercat laboral segregat, de pitjor qualitat i més precari. La precarietat s'incrementa dràsticament en contextos de crisi com la que vivim.

Ara que tant parlem de responsabilitat col·lectiva, potser també és moment que, d'una vegada per totes, ens responsabilitzem d'aquesta desigualtat latent i que les situacions extremes accentuen més. Cal combatre el virus, sí, però cal que combatem com a societat les desigualtats flagrants de gènere que encara avui en dia persisteixen i, amb la presa de mesures, hem de tenir present no contribuir a generar l'increment de dones en situació de pobresa, un repte que com a societat tenim des de fa temps. I és que el benestar de les dones respon també a la seva pròpia independència.

En l'àmbit internacional, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ONU-Dones i d'altres institucions de salut global com Women in Global Health han publicat guies i informes per orientar l'adopció de mesures sociosanitàries i econòmiques amb perspectiva feminista. És fonamental que les mesures de desconfinament, transició a la nova normalitat i prevenció de futures crisis tinguin en compte la bretxa de gènere, intentin reduir-la i en pal·liïn l'impacte.

Tal com va dir l'escriptora Mary Wollstonecraft, no desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes, posant de rellevància el fet que les dones puguem tenir poder decisori sobre nosaltres mateixes abans de qualsevol altra cosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit