Als rams de flors de cada any s'hi van sumar ahir les mascaretes i la distància de seguretat. Entre nínxols, corones i espelmes, dispensadors de gel hidroalcohòlic i bancs precintats. A la porta, el suggeriment d'escurçar el temps d'estada a les instal·lacions per facilitar el moviment entre visitants. L'aforament, limitat a 2.000 persones, no va estar complet en cap moment. I és que eren pocs els transeünts que entraven ahir per la porta del cementiri de Girona per retre homenatge als seus difunts el dia de Tots Sants. Aquells més habituals ja estaven al cas de la recomanació d'evitar utilitzar les fonts públiques i portaven ampolles d'aigua de casa. Altres, entre desinfecció i desinfecció, n'agafaven per regar les flors o netejar les tombes.

«Jo mai abans havia vist tan poca gent per Tots Sants, de la mateixa manera que mai abans havia vist tanta gent els dies previs», va explicar l'encarregat del cementiri, David Gil, que fa 16 anys que hi treballa. I la més clara escenificació de les seves paraules -a part dels passadissos pràcticament buits- van ser totes les places d'aparcament lliures que hi va haver durant tot el dia, quan els altres anys els cotxes han d'aturar-se fins i tot en doble fila. «Aquesta vegada han vingut de forma esglaonada, començant el dia de Sant Narcís i continuant el divendres i dissabte. De fet, durant la setmana hem vist tantíssima gent que venia de visita que hem intensificat les mesures de seguretat, com la neteja, els gels o hem reforçat el personal», va detallar Gil.

En termes generals, la majoria va coincidir en la previsió per tal d'evitar aglomeracions en el dia assenyalat. Tot i això, hi ha qui encara conserva les tradicions. «Nosaltres ja vam venir dijous a posar les flors, però tornem a venir avui perquè és un costum anual. Farem una visita ràpida de cinc minuts i marxarem», va explicar la Carmen, una veïna.

D'altres, en canvi, han hagut de modificar les seves pràctiques, adaptant-les a la ja coneguda nova normalitat. En Gregorio, que anava acompanyat només per la seva dona, va comentar entristit que «fer una visita al cementiri i després anar a dinar tots junts és una tradició familiar indispensable per a nosaltres». «Però com que els nostres fills viuen a altres municipis, aquest any no ha sigut possible. Ens ha afectat molt perquè mai havíem passat aquest dia sols», va afegir.

En la mateixa direcció va apuntar en Jaume, que acostuma a venir amb els seus fills i nets. «Sort en tenim de la fotografia digital. Hem fet una foto i els l'enviarem. No ens queda altra opció». Normalment, després van a dinar i a fer una volta per les fires, però «ara toca anar cap a casa». Aquesta va ser la frase amb què va marxar.