02 de novembre de 2020
02.11.2020
Diari de Girona

El malson d'una mare soltera per a la conciliació escolar

02.11.2020 | 00:25
La Jenhifer Costa amb els seus dos fills, en Brais i en Ferran.

La Jenhifer Costa ha aconseguit sortir d'una situació d'exclusió social amb molt d'esforç. És mare de dos nens, un dels quals en procés de ser diagnosticat de trastorn de l'espectre autista. Li han assignat una escola lluny de la feina i de casa i això s'ha acabat convertint en un maldecap per a la conciliació familiar i laboral

La Jenhifer Costa vivia fa tres anys en un pis de lloguer social a Cassà de la Selva amb els seus dos fills, en Brais (4 anys) i en Ferran (6 anys), el més petit en procés de ser diagnosticat amb trastorn autista. Hi va accedir després de reocupar el seu propi habitatge quan ja no va poder assumir la hipoteca. Després de rebre atenció del Servei d'Intervenció Especialitzada per a dones en situació de violència masclista i d'aconseguir una feina a Girona, finalment ha pogut comprar un pis antic al barri de Santa Eugènia, on s'ha traslladat recentment amb els dos fills. Ara lluita per un canvi d'escola que l'ajudi en la conciliació familiar i laboral i que, alhora, li permeti arribar a final de mes. La seva és una història de superació personal, d'inserció social i de tots els obstacles que ha d'esquivar una mare soltera.

En Brais i en Ferran estudiaven fins fa dues setmanes a l'escola Migdia de Girona. L'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de l'Ajuntament de Girona els va assignar aquest centre al setembre, però la seva ubicació representa nombrosos problemes per a la família de la Jenhifer.

D'una banda, pel desplaçament: es troba a més de mitja hora a peu de la seva residència i fer aquest trajecte amb un nen autista «no és fàcil». «No entén les coses i està en moviment constant», diu. I d'una altra, perquè no pot compaginar la feina amb els horaris de sortida de l'escola i l'obliga a incomplir el seu horari laboral. «Ser mare soltera i treballadora és una lluita constant perquè la societat no t'ho posa gens fàcil», assegura.

«Vam venir a viure a Girona perquè volia guanyar temps amb els meus fills, però no ha estat així», relata la Jenhifer, que deixa enrere anys molt complicats en l'àmbit personal. Vol un centre on els seus fills puguin fer tota l'escolarització i que no es vegin abocats a canviar l'any vinent amb el trasbals que implicaria per al més petit, que està essent diagnosticat amb trastorn autista.

Per tot plegat va sol·licitar a l'OME una reassignació del centre proper a casa o al seu lloc de feina. Aquesta situació la va empènyer a desescolaritzar els nens durant una setmana i finalment i se li ha acabat adjudicant l'escola Vedruna.

Malgrat tractar-se d'una família monoparental especial, l'insten a assumir el cost del col·legi, i després de nombroses trucades i correus electrònics, l'OME finalment va acordar una rebaixa en la quota mensual. Tot i això, Costa assegura que és una despesa «inassumible» per la seva família si es té en compte el cost dels llibres, uniforme i menjador.

Fonts de la regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Girona constaten que l'OME és coneixedora del cas i que se li va oferir mantenir els dos germans a l'escola Migdia (públic), a l'escola Vedruna (concertada), o bé separar-los i que un anés al Montfalgars i l'altre al Migdia.

«Sabent la seva situació de vulnerabilitat, la família no hauria d'afrontar en la seva totalitat la despesa econòmica d'una plaça ordinària d'un centre concertat, com és en aquest cas el Vedruna», asseguren aquestes mateixes fonts.

El cost mensual per a l'escolarització al Vedruna és de 73 euros (36 i 37 euros cada nen). Si es té en compte el preu del menjador, setze euros diaris pels dos infants, representa un sobrecost «inassumible» per a la Jenhifer i la seva família, ja que s'eleva a quasi 400 euros mensuals.

Educació diu que no han de pagar

El contrapunt el posa el director dels Serveis Territorials d'Educació de Girona, Martí Fonalleras, que contradiu la decisió de l'OME de fer-li pagar l'escola i en declaracions a Diari de Girona assegura que el cas de la Jenhifer Costa és el d'una família monoparental especial i que no hauria d'assumir la despesa de l'escolarització. «Els alumnes amb necessitats educatives socials no han de pagar res. Al marge que l'alumne pugui tenir autisme, es tracta d'una mare sola amb les dificultats socials que se'n deriven», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook