03 de novembre de 2020
03.11.2020
Diari de Girona

L'ACA diu que des de 2018 s'ha complert quasi al 100% amb el cabal mínim del Ter

La Generalitat explica que durant aquest any es desviaran 136 hm3 a l'àrea metropolitana de Barcelona, una xifra situada per sota del màxim establert en l'acord, que és de 140 hm3 Segons el Govern català, el creixement de l'aigua regenerada i depurada hi ha jugat un paper molt important

02.11.2020 | 23:33
El riu Ter, crescut per les pluges, a Torroella, el desembre de l'any passat.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) afirma que s'han complert gairebé al 100% els cabals mínims circulants del riu Ter al llarg dels tres anys de l'acord que es va signar amb les entitats naturalistes, els regants i els agents del territori. Segons va informar ahir la Generalitat durant la reunió -telemàtica- de la Taula del Ter, està previst que durant aquest 2020 es desviïn 136 hm3 a l'àrea metropolitana de Barcelona. D'aquesta manera, es complirà l'acord de la Taula del Ter, que estableix una desviació de com a màxim 140 hm3 anuals. L'any passat es van superar lleugerament els 140 hm3, mentre que el 2018 només es van enviar 136 hm3 cap a Barcelona. En tot cas, es tracta de xifres molt inferiors als 213 hm3 que es van transvasar el 2005 o els 204 que s'hi van enviar el 2007. Segons el Govern català, s'ha pogut reduir el volum gràcies a l'augment de l'aigua regenerada i també perquè s'ha pogut augmentar l'aigua dessalinitzada, ja que entre 2018 i 2019 se n'han arribat a generar 56 hm3.

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, va destacar «l'esforç que s'està fent des del Govern per donar compliment als acords de la Taula». Segons va recordar, aquest descens de l'ús de l'aigua del Ter cap a Barcelona ha coincidit amb una major intensificació i millor aprofitament de l'aigua a la conca del Llobregat, ja que l'1 de gener de 2018 es van definir i fixar unes noves directrius en l'ús de les diferents fonts d'abastament d'aigua del sistema Ter-Llobregat que han contribuït a aquesta reducció.


La dessalinitzadora de la Tordera

En paral·lel, la Generalitat també ha continuat treballant en l'ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, que ha de passat dels 20 als 80 hm3 anuals. A més, en el marc de la Taula del Ter, també es van acordar diferents mesures per a millorar el funcionament de les potabilitzadores de l'Arbrera (riu Llobregat) i Cardedeu (corresponent al riu Ter). El projecte constructiu per a millorar la depuradora de Cardedeu es va licitar el passat mes de juny, mentre que per a la d'Arbrera ja s'ha redactat el projecte de remodelació dels filtres de la planta i està en licitació l'estudi d'alternatives per optimitzar la seva qualitat de tractament.

A més, també s'estan potenciant actuacions de millora a les plantes potabilitzadores de l'àmbit metropolità de Barcelona, amb l'execució dels treballs per a la separació de les dues línies de tractament a Sant Joan Despí, amb els estudis per incrementar la capacitat d'extracció de la planta.

Pel que fa a la potabilitzadora del Besòs, s'ha iniciat un estudi per incrementar les extraccions d'aigua. Durant l'estiu de 2019 es va dur a terme una campanya de demostració al tram final del riu Llobregat, aportant aigua regenerada. Amb aquesta campanya s'han obert noves línies de treball i està previst plantejar una segona campanya. Paral·lelament, s'ha incrementat l'ús de l'aigua regenerada a Catalunya en el darrer any, passant dels més de 30 hm3 de 2018 als més de 39 reutilitzats durant el 2019.

D'altra banda, en la sessió d'ahir també es va explicar el compliment pel que fa a les tres maniobres de cabals generadors dutes a terme entre els anys 2017 i 2019, i la previsió que es faci una nova maniobra des de Susqueda a finals de novembre.

Altres mesures acordades en la Taula del Ter de fa tres anys van consistir en l'execució de les actuacions previstes en el Programa de Mesures del pla de gestió vigent (2016-2021), com el conveni de custòdia fluvial amb el Consorci del Ter per a la construcció d'una rampa de peixos a la resclosa de la Pilastra, l'inici de la demolició de la minicentral hidroelèctrica de Molló, així com les mesures per a millorar la connectivitat fluvial i la recuperació del bosc de ribera en diversos trams del riu Ter.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit